dissabte, 23 novembre de 2013
Tal i com es va proposar, en les últimes reunions, intentarem tots els anys fer un viatget de fi de curs. Enguany com a primer any van tirar la pilota prou lluny... igual massa lluny
... Bilbao va ser l'elecciò del viatge. Bonica població de la que vam gaudir tots pel dia, a migdia i per la nit.. No tot teniem la mateixa intensió uns van correr i altres van fer turisme, lo segon va ser lo meu... que ójala haguera corregut només pel que vaig patejar.., uff...
 Tots molt bé i com vos habia anunciat la nostra capitana Majo Fuentes s'ha envalentonat i esta crònica l'ha fet ella en tota la bona intensió i pel seu compromís  per la polseguera.
 De la meua part només tinc que dir-vos als que vareu vindre moltes gràcies pel companyerisme mostrat i molt units vam anar a la majoria de llocs i als que no van poder vindre que hi ha que anar fent  un lloquet per a l'any que bé, val la pena.






 Temps de Majo.

BILBAO NIGHT MARATHON 2013

Una vegada més ha estat present la germanor que sempre acompanya aquesta família anomenada “la polseguera d´Alcàntera”. En aquesta ocasió ens hem reunit per a fer el nostre “viatge de fi de curs” cap a  BilbaDo, ni més ni menys!!!

Tinguerem un entretingut i rialler viatge d´anada, on la mala qualitat del sò del óó7 no va resultar un obstacle per a continuar xarrant i riguent.
Pensat i fet, comprarem un cuixot, l'ocasió ho requería, i férem bon ús d´ell compartint-lo i posant-nos les botes per a sopar. Es va apreciar la mestría jamonera   d´Amadeo i de Miguel, ja que no necessitaren suport per a col·locar el cuixot. Ells sols s´apanyaven! A les fotos es pot observar el abans i el després del cuixot.

Al arribar i després de dur a terme les clàssiques gestions hoteleres, alguns sucumbiren al descans. Altres foren capaços després   d´aquest llarg viatge, de continuar la marxa per la nit Bilbaïna, on es va demostrar que com tot, hi ha gent més ressistent que altra.

Tot un matí de turisme, fotos i caminata, alguna que altra cervessa, pintxos i copeta de txakoli, no impediren realitzar el nostre objectiu en aquest viatge, la cursa que cadascú havia pensat fer.

I qué dir de la cursa? Va ser una llàstima l'aglomeració de gent, però no resultà obstacle per a passar una bona estona i complir els nostres propòsits. El més important és que ho passarem bé. Mentre corríem va haver de tot: rialles, cavallets, tropeçons, espentes, punxades a la cintura… Alguns tornaven a galopar després d´un llarg temps sense competir, altres feren el marató simplement per qué “es disfruta corrent 42 Km” i perquè era la seua manera de celebrar el seu 42é aniversari i uns tercers que ni molt ni poc, decidiren fer la mitja, entre ells un que va de repte en repte, Botamarges, Bilbao, Behovia i el que sorgisca i altre que està preparant-se el marató. Ànim! Sou uns valents!!
Tinguerem participants a les 3 modalitats, i com no, la polseguera va complir fins el final en els objectius que tenía proposats.
Cadascú té una anècdota bilbaïna, uns al casino, altres la seua divertida i emocionant entrada a meta, entre els nocturns del primer día, algú que tornà sense cartera, uns que foren capaços de correr en condicions de deshidratació, va haver-hi qui per qüestions laborals no podia vindre però a última hora li van donar llum verda i pensat i fet, cotxe i cap a Bilbao, on ens brindaren en la seua companyía.
Jo diría que hi ha certes persones per ahí que es troben a un passet de fer-se polseguers, en aquest viatge tingueren una primera presa de contacte en la samarreta de la polseguera i segons tinc entés, la experiència els va ressultar satisfactòria. El fet de viure i compartir l´ambient de germanor i camaraderia que es respira al club, tal volta els acabe de convencer. No s´animeu? 

En ressum, ha segut molt gratificant compartir aquest cap de semana amb tots vosaltres. Sou unes grans persones i tots junts formem un gran equip. AMUNT POLSEGUERA!!

També m´agradaría agraïr a les persones que han fet possible aquest viatge posant-se en contacte en les agències, reservant hotel, comprobant les dades de cadascú, passant els pagaments pel banc… Heu feu una important llabor que no es veu però sense la vostra feina res d´açò hagués segut possible. Miguel, Reyes, Julio, Juli i si em deixe a algú… Gràcies!

AMUNT   POLSEGUERA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
dimecres, 13 novembre de 2013
Com tots sabeu la Botamarges és carrera de muntanya 63 km i segons diuen els entesos prou més dura que el Penyagolosa... encara que com jo sempre vos he dit les carreres les fem dures els que correguem, no els que les organitzen. Dit açò, un grupet dels nostres es van desplaçar a córrer l'ultra Botamarges. Esta vegada la crònica la fa l'inconcient de Joan Pons més famós com "MURDOCK" contada en primera persona.
 Abans de la crònica he de felicitar al gran Fer i al no menys gran Juan Juan que van realitzar una magnífica carrera destrossant  el registre de l'any anterior, i pel que els meus ulls van veure van acabar fisicamente molt sencers amb ganes d'anar a fartar el bon peix que ens oferix els amics del Bar Manolo.

 Molt bona crònica que espere que anime a més d'un a passar-me les seues experiències en carrera.


No sé si va ser el nom (Botamarges) o les referències de la proba, el cas es que Juanito Callejas es va despenjar d’esta aposta.
Així que allà n’erem 7 de la Vall, 5 polseguers (Juan Juan, Fernando, José Manuel, jordi i Jo) un tragapols (Manolo) i un del muntanya i trail (Antonio Penalba).
Com que Jordi i jo anàvem amb un altre rotllo vos el compte:
Divendres aprofitàrem la conjuntura, dormíem a l’alcúdia, per deferència de Jordi, i mos arrimàrem a la Gala final del circuit de la Ribera. Allà, mitja polseguera,  ens desitjaren sort. Agraïts.
Henar ens va preparar un soparet ric amb hidrats de carboni i proteïnes (guisaets de vedella i creïles). Bona cuinera Henar, com tots sabeu.
Dissabte a les 3 de la nit, Jordi tocant la fava (no havíem quedat a les 3 i quart?). Tostaes, fruita, sucs, coca, cafenet. Res que no falte.
A les 4 agafàvem el mondeo (quants Km té, Jordi?). El primer sobresalt el teníem prompte: el indicador de bateria. El segon, al instant: olor a fum. Jo pensava: la botamarges per a l’any que ve. Però no, Jordi cabut i el mondeo també. Xino xano arribàrem a Forna. Per a tornar ja veurem que passa.
Allà ens trobàrem amb els companys que vos he referit. Encara que només començar cadascú es va col·locar on li corresponia. I Jordi i jo no volíem que ningú tragara la nostra pols.
Les curses i marxes que comencen per la nit són espectaculars. Files de llumenetes quan un clar del bosc ens permet visualitzar tots els que portem per davant.
Poc després del primer avituallament, i abans d’arribar a Villalonga la llum ens permetia apagar els frontals. En arribar a Villalonga encara en portàvem 6 ó 8 per darrere. L’avituallament sòlid per als endarrerits sempre presenta problemes. No queda pràcticament res, així que la ràbia generada ens la posem en la motxilla (en esta ocasió portava la camel) i la podrem gastar mes endavant.
Ja en la via verda del serpis un apretó em fa parar un minutet, i comprovar que els mosquits de vora riu van a ser uns companys a tindre en compte. Cada picà és un forat per on mos dessagnem.
La via verda del serpis es còmoda (llevat dels bitxos) i permet que els que corren es separen més de nosaltres. Jordi és un bon guia pels túnels que un dia foren pas del que ara és el seu mitjà de transport i de vida.
S’acaba la via verda (no s’acaba, la deixem) i amb això la placidesa, l’harmonia, la diversió... S’acaba la vida i comença BOTAMARGES. Agafem una mica d’energies en l’avituallament i ens disposem a enfilar el KM vertical de l’alt de la safor. Entre Jordi i un servidor fem una bona mitjana del corredor de muntanya, 1,78 m d’alçada i 78 Kg de pes. La putada és que si tu tens 50 € i jo cap no en tenim 25 cadascú.  Sort que li portem mes d’una hora al temps de out. Prompte ens convertim en els que precedim a la granera, que tindrem al nostre cul de forma intermitent la resta de la marxa. Un altre avituallament pujant ens permet alguna caloria per seguir pujant, pujant, pujant, eh Jordi.
Els descansos continus ens permeten gaudir de les meravelloses serralades del nostre país: El Mondúver, benicadell, montcabrer, el caroig allà baix, Aitana, i molts altres que no identifiquem. El paisatge és autèntic, un carrascar, on trobem un muntó de setes (blanques, roges, taronja, marrons; no, rovellons, no en vegem cap ni un). I la finestra de la safor, un altre espectacle de la natura que ens permet contemplar el circ de la safor, i mes enllà pobles com Oliva o Gandia i al fons la mar.
Per fi dalt, on una nevera ens informa que les nevades en aquesta serra han sigut habituals i el comerç de gel una activitat important.
La baixada. Que prompte se’ns n’anaren les ganes de baixar. Forta pendent, pedres soltes, de canto, de gaidó... els turmells, els genolls, els malucs, oh quin dolor.
Arriba un altre avituallament (a partir d’ara tots els avituallaments ens salven mitja vida). Ací ja anem 20 minuts darrere del out. Ens recuperem i fem uns estiraments, que ja són necessaris cada pocs km.
Continuem baixant fins l’orxa. Pel camí un xiquet a cavall d’un burro ens sorprèn pujant per una senda estreta i empinada. Em va vindre a la ment la imatge del xiquet arrier protagonista de La ma de Fàtima, quan anava per les llomes de las Alpujarras. Poc després un altre burret, en esta ocasió tot sol, ens va fer plantejar-nos, sobre tot a Jordi, si pujar-li al llom. Peró el ruquet anava en sentit contrari.
Hem arribat a l’Orxa. Ens havien dit que ací cal arribar sencer per continuar be. Portem 30 Km, ens hidratem i tornem a pujar, ara 400 m de desnivell. Comencen els problemes seriosos. A més de les articulacions, les ampolles comencen a despuntar pels ditets. No fa molta calor, però 26º són suficients per a que els peus comencen a bullir.
Arribem dalt, el collaet de la Comba. Allí trobem els primers “cadàvers” de la muntanya. Un d’ells ens diu amb un fil de veu i alguna llàgrima que “el riñón le produce acetona” i no pot seguir. Nosaltres ens mirem, ens alimentem i fem un pensament positiu: seguim fins la pròxima i allí repensem. Una nova vista i paisatges tenim en front i als costats: el Montgó, la vall de la gallinera, i una muntanya a l’altre costat on hi ha unes antenes, amb mes altitud que nosaltres que Jordi diu que s’ha de pujar. No m’ho puc creure.  Ara ve una llarga baixada, al principi suau fins a l’alt de l’Almirall, on hi ha un avituallament líquid on ens confirmen que s’ha de pujar a les antenes, i després de forta pendent fins el riu Gallinera. Portem una marató, i de nou comencem a pujar. Ens refresquem en una font a l’entrada del poble de Benirrama. La gent que ens veu, no saben si aplaudir o baixar el cap com si s’avergonyiren. L’avituallament i control està al costat d’un bar. Jordi veu (que no beu) dues cerveses, però no s’atrevix a demanar. Al control hi ha tres cadàvers mes. Un diu que va coix, i que per a patir ja va patir prou  l’any passat que va tardar 15 hores. Be, es moment d’un altre pensament. 44 Km, en queden 19. Que fem Jordi?. Ai tu voràs. Una vegada ací... i totes eixes coses que es diuen quan la ment, el cos i el cor pensen coses diferents.
Les mans damunt les cuixes per ajudar a pujar i ulls cap baix per no mirar el que havíem de pujar. 400 m altra vegada. Els granera ens agafen en seguida i van animant i donant conversa. Es porten be, no fan servir el pal per arrear-nos.
Arribem a un pla on es veuen, encara a una mitja hora de camí,  les antenes. Unes xiques dels equips de protecció civil ens salven la vida, no cal pujar-hi. Jordi i jo ens mirem amb alegria, més, amb eufòria com feia hores no havíem fet. Arribem de seguida a l’encreuament del castell de Benirrama, on els voluntaris de l’avituallament i els granera ens fan una festa per a que seguim. Total, ens queda una baixada llarga i les tres últimes pujades del final.
La baixada fins l’Adzúvia és suau però llarga per fer un desnivell de mes de 500 metres. Però arribar a l’azúvia es assegurar-te arribar a Forna. Una vegada ixes d’Allí s’anomena el punt de “no retorn”.  Falten 10 minuts per a les 8 de la vesprada, l’hora del tancament oficial de la meta. 9 km que no farem en 10 minuts, ni en una hora. Encara tardarem 1 hora i tres quarts. Estem apallissats i les cames i els peus no van. 9 Km amb tres puntes com tres punyals. Poc després d’eixir del poble se’n va la llum del sol i toca buscar els frontals. Els granera ens acompanyen al principi. Per a la 2ª pujada és nit fosc i aprofitant un camí pugen a un cotxe de l’organització. Ens abandonen a Jordi i a mi en una senda a la que no li vegem cap sentit, si de cas ficar el dit en la ferida. Jordi sols emet sons per a despotricar, en veu baixa, com en un velatori. Em demana que no se m’ocorra fer menció de tornar l’any que ve. Ja sé que no és moment per a bromes. A mi em queda el tros de ràbia que portava a la motxilla. I el trac per a seguir, que són 5 Km després de 60. La senda és un invent, no porta enlloc. Puja i baixa un turó. Sols el reflex de les nostres llanternes en les cintes reflectants ens guien el passos. L’un rere l’altre, ajudant-nos amb les mans.  La baixada, a més, perillosa.
Eixim d’aquest infern i ens esperen membres de l’organització en un lloc que no sabria anar amb la llum del dia i ens diuen com seguir els pocs Km que queden .
Ara sí, un darrer esforç ens porta a l’altre costat del castell i a l’entrada del poble, on tres xiquets es posen a cridar, com si de Mr Marshall es tractara, “ja estan ací, ja han arribat”, mentre juguen a xafar el cercle de la llum que fan els frontals.
Passem la meta amb 15 hores, 46 minuts, últims absoluts i 68 i 69 de la categoria veterans, que ara sí ja podem dir que ho som, de les marxes en muntanya.

Cal mencionar l’organització, de 9 i mig (el mig que falta pels fallos en els avituallaments). Al poble sols quedaven ells. En les últimes 2 hores havien entrat 5 corredors, i allí encara teníem xulles i embotit torrat per a sopar. Ens rentàrem i canviàrem. Jordi es va fer les seues desitjades cerveses, i com que després havia de conduir (sols un poc) jo em vaig fer la cassalla a la salut dels dos. 


 BOnica experiencia que ha vuigut compartir amb nosaltres el polseguer i amic JOan POns.

 AMUNT POLSEGUERA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


dimarts, 5 novembre de 2013
El temps passa, la vida transcorre, al teu cos deixa empremtes, bones i roïnes, sensacions, prioritats, amistats, èxits, reptes extrems, això és la vida un cúmul d'experiències. 

L'estiu a passat i tots els integrants de la polseguera heu passat milers d'experiències esportives. No se per on començar perquè he deixat que se m'amuntonaren tantes cròniques, tants reptes personals  vostres que em serà molt difícil no deixar-me algo que per a més d'un haja sigut important. La importància de les coses les decideix un mateix ningú és qui per a dir que una carrera no ha sigut important en la vida d'una persona. 
 Per a mi últimament no era important escriure, encara que sabia que
 més d'un de vosaltres esperàveu la crónica... ha veure que em posa el presi, hui amb qui es ficarà, que s'haurà inventat esta vegada, es recordara de mi.... Perquè la veritat és que em recordava d'on estaveu corrent tots encara que jo no poguera acompanyar-vos desgraciadament.


  Este estiu hem donat tant de si que crec que ja som un gran club, som capasos des de fer un ultra, una volta a peu, un triatlon, una travessia, un mig aironman, senderisme, triangular, viatjar amb la samarreta a la mà (senyal que portes a la polseguera amb tu).

  L'altre dia parlant amb Bausi arribarem a una conclusió sobre la polseguera; va començar la polseguera i anàvem tots de la mà érem quasi tots com nadons, vos heu fet grans  i teniu prioritats, i objectius diferents ja no sols és córrer pels pobles veins, alguns necessiten un poc més, cadascu ha trobat el seu cami esportiu, voltes a peu, maratons, triatlons, ultres, etc... ara, m'agradaria que mai olvideu que sou de la polseguera fent el que voleu fer i recordeu que tots fem un.

 Este estiu una crònica com als centres comercials 20x1 i intentant que tots estigueu contents.
 Hem tingut representació en el trail de l'Aneto, dos dels grans Amadeo que no pot parar i Martí que ha volgut llevar-se l'espina de Benissa, dur? duríssim.. el clima marejat com un ànec, Van acabar? com no acabaran i amb nota, son dos dels millors esportistes que tenim a la polseguera!, Majo i Cris van anar a animar-los o més be a patir,  són el suport més gran que tenen estos dos monstres. Enhorabona als quatre. 
 També destacar este estiu les eixides organitzades que han realitzat a diferents muntanyes Fernando, Juan, Amadeo, Manel, Mendri, Majo Fuentes, Manolete, etc.. de les quals algunes han sigut per a emmarcar de divertides, les caminades i sobre tot les nits. 

 El nostre triatleta més destacat Simó ha sigut capaç de complir diversos reptes que s'havia proposat. 

 A Tavernes van arribar a córrer 4 polsegueres Reyes, Majo Fuentes, Gloria i Maria, amb la incorporació de les germanes Posada crec que tindrem molta més representació femenina a les carreres populars. La carrera de Tavernes va demostrar que fóra de les carreres també ens desenvolupem bé, mojitos inclossos.
  Debut de triatleta d'una de les xiques que se sent polseguera fins a la medul·la, Majo Fuentes que va entrar a la polseguera amb moltes ganes i cada dia es supera. Va realitzat el seu primer triatlón, senyores i senyors açò promet. 

 Una altra incorporació ha sigut la de Rosalyn que encara que nosaltres sempre l'hem tingut com una més, ara oficialment ja és polseguera, una altra dona fixa en totes les carreres dels pobles veïns i crec que va a per més... possiblement es convertisca en la primera polseguera a acabar una marató. Ànim Rosalyn.

També hem de fer un alt al camí i anomenar que per segon any i junt amb el club raspall "el Moro" i al club frontenis d'Alcàntera hem organitzat el segon triangular per a festes del poble sent un verdader éxit.. com a anècdota quedarem en segona posició absoluta masculina i tercera posició en absoluta femenina. L'any que ve ens toca guanyar espere que aconseguim tindre un poc més de compromís i anem a per ells.

 El III Circuit Ribera DE Xúquer ha arribat al seu fi i hem complit com sempre, sent un dels clubs mes participatius de tot el circuit, açò ha sigut possible pel nostre Capità el gran Pepe Alarcón i Capìtana Majo Fuentes que han sabut motivar-nos. 

  No puc ni anomenar totes les curses on ha hagut participació de polseguers, és impossible seguir als incombustibles Carlos, Ricardo, ...  corren setmana rerre setmana per tots els pobles de la comunitat, genial màquines.

A partir d'està crònica intentaré escriure més sovint, la veritat és que em resulta difícil fer-ho sen se estar actiu.

No es podeu perdre les dos següents cròniques, estan escrites pels uns dels protagonistes.



MÉS QUE MAI, AMUNT POLSEGUERA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

dilluns, 4 novembre de 2013
Amb  mesos de retard dir-vos que el circuit a transcorregut amb normalitat celebrant-se 2 carreres més, la primera es va celebrar al poble riberenc del interior Sumacàrcer, atractiva carrera que transcorre pel costat del  riu i inclou una pujada amb la seua pertinent dificultat. 
 Molt bon ambient i gran representació dels nostres 12 corredors dels què destacaria al gran veterà Julio (el ninja) que després de diverses lesions torna a les seues, sent el primer dels nostres a cobrir la distància de 8 Km que ens havien preparat els nostres amics de Camasuma, amb un molt bon temps de 31 minuts 25 segons.
Tot just van poder seguir-ho en la distància Pepe Ferri i Sergi que van entrar amb una diferència de 3 segons. Bona carrera també del Mendri 35' 17 ". Sen se ser una parella normal Tomás i Ricardo van entrar quasi a la parell 4 segons els separaren. El mateix els va passar a Joao i al bo de Javi entrant junts. La nostra única dona, Majo Fonts va fer una bona carrera entrant 13 segons davant de Carlos . 
A la fi de comptes vesprada passada amb desitjos de tornar a córrer en la pròxima carrera del circuit.





El Mareny de Barraquetes acollia el passat 6 de juliol la seua carrera Benèfica, carrera sempre amb molta acceptació que arreplegava a més de 800 atletes, com sempre molta calor i una humitat considerable. El nostre xapó 14 polsegueres i polseguers. Destacable el molt bon temps de Pepo un de les nostres promeses a un ritme de 3' 51" finalitza els 7 km plantejats per l'organització. Sergi amb una millora considerable del seu temps va córrer com mai a un ritme de 4' 07". Després teníem l'atracció de la vesprada era el repte de Carlos amb mi, he de dir que Carlos es va esforçar com mai i va preparar la carrera a consciència, creia en les seues possibilitats, però.... prompte es va donar compte que no tenia res a fer i la temptativa havia sigut bona pero devades, prepara't una altra Carlos que segurament qui la segueix l'aconsegueix.
 Per la meua part vaig fer com sempre lo que vaig poder.
 Per darrere meua un gran Ricardo que esta vegada si va aconseguir despenjar a Tomás que va entrar uns 20 segons darrere d'ell.
Javi Bausa amb una gran carrera va córrer a ritme de 4' 36", seguit per Jose Antonio que s'està recuperant d'una xicoteta lesió al peu. Joao molt bé a ritme de 4' 44", enhorabona pel teu gran progrés.
 Marcos últimament està un poc retardat del seu amic d'aventures Bausi però prompte es posarà al seu nivell. Miguel Gorriz com sempre li agrada torturar-se en la carrera del Mareny, amb l'excusa que estiueja aprop, palisa i a la platja.
 Alexis va ser esta vegada amb les amigues Empars i Bea que els està agradant açò de les carreres.
  Destacable com no, l'actuació de Juli que acompanyada per Julio debutà en una carrera oficial esforçant-se al màxim, patint la calor aclaparadora, però mai perdent el somriure del seu rostre, segur que Julio va ser un company magnífic. També estic segur que no li van fer falta els seus ànims ja que porta un any preparant-se i anava més be sobrada.
  Enhorabona Juli, el que vol pot.

 ENHORABONA A TOTS I COM SEMPRE AMUNT POLSEGUERA!!!!!!!!!!!!!!!!!!"




dimecres, 3 juliol de 2013
Que creies que t'havia oblidat a Alzira i Algemesí ?... per a que  sàpigues,  crec que després de tants anys corrents et mereixes una crònica per a tu  soles. 
 Tots sabem que no destaques per fer grans marques, no fas carreres d'ultra, però el que ningú et pot negar és que eres dels que més sent la polseguera en  sang.  T'involucres en treball d'organització, reunions no falles ni una i que direm de les carreres... jo no recorde que hages fallat a cap carrera del circuit i si ha sigut així segur que tenies un motiu de pes major.
 I a totes les altres carreres que vas portes sempre la camiseta amb orgull i inclús la teua dona Rosalyn se la va posar per Perú i en nombroses carreres. 
 Carlos és igual la marca que hages fet a Alzira o Algemesí el que importa que has estat allí amb molt entusiasme i camaraderia.
  La polseguera esta feta amb l'intenció de ser una família i  tu eres d'eixa família  i  a més fas família. Eres un fenòmen i encara que no puc seguir totes les teues carreres, se que ens representes allà on vas.

 AMUNT POLSEGUERRA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! . 

Postdata: Tot el que t'he escrit no lleva que et vaig a "maxacar" en el Mareny de Barraquetes.....
dimarts, 2 juliol de 2013
Com heu vist el titol no és inventat, és de la nova pel·lícula que rodarà en breu Almodobar i estarà basada en 3 polseguers que un dia que abusaren de la cervessa, el vi, els colpets, els rebentat, els cubates, injeccions de casalla..... es broma... però segur que algo va haver... un per  l'altre, si tu t'apuntes als 65 del penyagolosa, jo també, iiieeee si vas tu jo segur, tu eres un "cagarri".... si tens ous t'apuntes... total en un  atac d'homenia i valentia es van inscriure a la carrera de 63 quilòmetres de muntanya anomenada M I M tres individuos i polseguers.
 Qué és la M I M, o marató i mitja del penyagolosa?. 
Amb 63 quilòmetres de distància i un desnivell acumulat de pujada de 3.045 metres i de baixada de 1.833 metres, Penyagolosa Trails: MIM Marató i Mitja és la clàssica carrera de muntanya de gran distància de la província de Castelló, tot un referent autonòmic i nacional que celebra la seua 15e edició. Es tracta d'una prova de resistència davall la categoria de semi- autosuficiència que partint del nivell del mar, recorre en un temps màxim de 15 hores unes quantes comarques de la província, travessant en el seu trajecte les localitats de Castelló, Borriol, Vilafamés, Els Useres, Lucena, Xodos i Vistabella, per a arribar a la meta situada en Sant Joan de Penyagolosa a 1.280 metres d'altura.

 JOAN PONS un híbrid entre "MurdoK" el del l'equip A i el professor Bacterio de Mortadelo i Filemó, JORDI FERRI  està entre "el maquinista" i  el   "guardian de objetos", en casa te arcos, ballestes, palos de billar, bicicletes, etc... i ara li a pegat per correr serres... prepareu-se els conills que no va a deixar-vos tanquils,  y per últim teníem al ja conegut en esta faceta de aventurar-se en lo desconegut i fer  coses sen se pensar-les el nostre JUAN RAMON més conegut per "Juanito Callejas".

Doncs bé el que pareixia una favada de 3 polseguers parlant durant el menjar de la mitja marató es va convertir en una realitat i pel que he parlat amb ells repetiran en breu. A Murdock i al Maquinista els conec perfectament i ja els dos entrats en anys  sé que s'han preparat la prova per a no patir molt i saber que la finalitzaran. Joan és dels tios que ho té tot controlat sobre el paper i després es perd inclús en el "pi de Borja", tènia calculat els passos, quan caminar, quan córrer i quan parar a fer la sesta, ho tenia clar que ho podia aconseguir. I que vos vaig a dir de Jordi un dia jugant a futbol es pegà una cabotada en terra i va partir la vorera, perquè vos feu una idea de lo cabut que és (de grandària i de tossut). I el inconscient de Juanito que no li te por a res i després pensa "qui ma clavat a mi en este percal"?, tu soletes Juan, tu soletes.

Es van concentrar en Vila-real a casa de Joan, la nit anterior soparet, una estona de xarrada per a comptar-se les últimes pors i els grans entrenes que havien fet, sobretot Juanito Callejas, (la setmana abans un parell d'estones i prou) , pors fora estem preparats... si senyor. Els tres bojos, molt bojos, van agafar el cabàs alicates i per a tot el dia. 
 Segons em compten, "Murdock" era el que més equipat anava portava una "rebequeta" lligada a la cintura i arreando... perquè més... ni aigua.
 els tres junts començaren i els tres junts van finalitzar la proba.  S' ho van passar de lo més bé, l'experiència va ser espectacular, van patir menys del que creíen i van poder amb totes les adversitats que es va posar  la mare natura. Joan i Jordi molt sensers, ells havien fet els deures, però.... Juanito ai!! a Juanito li van fer falta tots els ànims del món, tots el que li donaven els company, i ell després de la prova va agrair infinitament. Juanito arrivà a dir-me que si no fora per els ànims de Jordi i Joan mai haguera finalitzat la prova. 
 Els tres entrarem junts per meta i ja sé de segur que tenen un altre repte al cap el "BOTAMARGES" una proposta de Jordi que va prenguent forma. 
 Després d'esta crònica ja sigueu oficialment ROMEROS.... EL ROMERO "MURDOCK", EL ROMERO "EL MAQUINISTA" I EL QUE JA ERA ROMERO "CALLEJAS"
  La veritat els tres sigau uns bojos molt bojos, però.... gràcies per ser tant bojos.

 AMUNT POLSEGUERA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!




El III Circuit Ribera de Xúquer tenia tres probes de 10000 ms seguides, la de L'Alcudia ja la comentàrem, la d'Alzira i Algemesi les vaig a comparar per a veure les progressions dels nostres polseguers. Abans de tot açò hem de donar la benvinguda a tres nous integrants de la polseguera. Treeees, si tres. A Alzira ja debutà un i van tindre un aproximació de dos xiques germanes i amigues de Majo Fuentes.
  Donem la benvinguda al primer dels nostres debutants, de procedència portuguesa i establit a Alcàntera, no és Mourinyo com tots estaveu pensant, és un home més simple i sen se esforçar-se menys controvertit; JOAO PAULO DUARTE SA, un jove que li agrada córrer, encara que ell em diu a mi que no entrena, tan sols ix a córrer esporàdicamente. Maneres té, joventut també i només fa falta saber fins on vol arribar. A Alzira ja amb la samarreta de la polseguera, molta calor,  va baixar el seu ritme al final i va fer un temps de 51' 07". Amb més ganes va estar a Algemesí i si no m'equivoque va agafar roda de Bausi i fins a l'últim moment pareixia que aguantaria quedant-se a penes uns segons, de totes  maneres temps en Algemesí 48' 42", ja va notant-se la samarreta, enhorabona per baix de 5 minuts el quilòmetre.

 

 Les altres dos debutants son germanes residents a Càrcer i criades a Alcàntera, Gloria i Maria Posades dos xiques que els agrada l'esport entre altres aficions. Juntes me les va presentar Majo a Alzira, em van fer la impressió de ser unes xiques alegres i amb un somriure sempre dibuixat a les seues cares. A Alzira no eren polsegueres però quasi.... Juntes van entrar en meta en un temps d'1 hora 4 minuts 55 segons. En Algemesí ens va fallar Maria, però Gloria ja anava amb la samarreta de la Polseguera i es va notar i molt, va córrer com un rellam  fent un temps de 59 minuts 34 segons,  si que es nota la samarreta negra i groga,si; si en cada carrera baixa 5 minuts aneu fent-se l'ànim que tindrem record mundial. Enhorabona xiques.

Pero....


En aquesta ocasió qui mereix crònica es ell, ja que després d´una llarga temporada lesionat (encara ho està) va decidir plantarli cara al dolor i probar a vore que passava. La manera de viure aquesta cursa va ser distinta per a ell, ja que en lloc d´observar, animar i fer fotos, va participar en ella.
La seua idea era no ferla ràpid ni accelerarse, així que va decidir acompanyar a una servidora, desde el moment en que m´ho va dir, em vaig il·lusionar.
Com a experimentat d´aquest esport, es trobava com peix en l´aigua mentre corría, anava saludant al personal, corredors de la élit popular, membres coneguts d´altres clubs i és que no hi ha res com estar uns quants anys al món del running per a sentirte com en casa junt a aquesta gent.
La cursa no la va fer al ritme que ell està acostumat, sinó un ritme molt mes suau, però puc donar fe de que la va gaudir i que no va patir massa. Ens agrada voret correr, de manera que aguanta i torna a reincorporarte en les curses, esperem que aquest dolor es comporte i et permeta tornar a competir. Enhorabona presi i molt d´ànim.

 
 Comptant les dos carreres i als debutants 20 polseguers diferents, 17 en cada una de les carreres. Enhorabona a tots per la vostra presència al circuit del què som fundadors.
 He volgut fer una comparativa, encara que vos aborrisca, de tant en tant heu d'apreciar el vostre progrés.
 A diversos polseguers se'ls nota l'entrenament que segueixen amb el gran "CAPI", els més destacats Pepo i Sergi.
 Pepo a Alzira va fer, amb molt d'esforç, 41' 31" temps que va polvoritzar a Algemesí amb els seus 39' 03" entrant el primer dels nostres i fent marca personal.
  Sergi també amb un gran sacrifici va realitzar 43' 07" a Alzira baixant-los notablement a Algemesí amb els seus 41' 35" un excel·lent temps que  l'acosta als llocs de cap i altre record personal a la saca.

 Un trio  vam tenir a la meta d'Algemesí, un poc difícil de vorer un altra volta, però bonic, es tractava de Bausi, Tomás i "el Capi" Pepe Alarcón.
 Tomás del 49' 22" d'Alzira baixà fins als 48' 09" a Algemesí i sen se la motivació de Jose Antonio que està lesionat (però no es va perdre la carrera estant allí per a donar ànims a tots els polseguers). Javi Bausà també baixà notablemente el seu temps dels 49' 49" d'Alzira als 48' 07" d'Algemesí molt bé també per al bo de Javi. "El Capi", que va fer el capi?, baixar el temps no, però acompanya a qui li ho demana; a Alzira 42' 23" i a Algemesí entrà amb el duo mencionat en un temps de 48' 10". Enhorabona als tres.


 Tres polseguers més mencionaré, són dels que estan dalt i mostren una gran regularitat, encara que algú d'ells no està conforme amb les seues carreres. Martín, Pepe Ferri i Jose Sala són uns dels nostres punters en este tipus de carreres, estan demostrant tenir una sòlida regularitat. Martín a Alzira va ser el primer dels  nostres amb els seus 39' 42", no va millorar a Algemesí, tranquil no és la teua carrera i punt, a l'any que ve a per ella, 40' 47" a Algemesí. Pepe Ferrí i les seues "tellineres", s'està portant millor del que ell creia, a Alzira 42' 02" que va millorar a Algemesí amb els seus 41' 46" dos bones carreres i puntuant per al club. Jose Sala també és un dels de davant que no sol fallar i així el va demostrar a Alzira amb els seus 40' 39" batent-los a Algemesí amb un temps de 40' 04". Enhorabona als tres, MONSTRES.

 Sen se comptar a les nostres xiques debutants, tenim altres dos, Teresa i Majo que estan en totes les carreres i cada vegada millor i amb ganes de continuar millorant. Només hem de veure que participen en totes les proves i miren de millorar els seus temps. Teresa no va tenir el seu dissabte a Alzira, però si el seu divendres per la nit... desprès de la seua retirada a Alzira a Algemesí va anar a per totes realitzant un temps de 59' 02", se li nota més prima i competitiva.  En Majo Fuentes vaig tindre el gust de córrer junt amb ella a Alzira, calor  molt i esforçar-se es va esforçar al final vam fer un temps de 56' 40" que va millorar, ella sola, a Algmesí amb un temps de 55' 15", segueix així que açò va més que millor. Ànim xiques sigueu unes heroines.


 Després tenim alguns polseguers que per diferents motius van córrer a Alzira, però no van poder anar a Algemesí, eixe va ser el cas de Ricardo Crespo que està a la línea  un poc per dalt de 4' 35" el quilòmetre a Alzira el nostre corrredor amb més reprís va picar  47' 50". Al contrari també va passar, alguns van córrer només a Algemesí, va ser el cas del Medri que va fer una bona marca de 41' 41". Fernando també es va deixar caure a Algemesí amb un temps de 46' 20" i per últim Marcos que no hi ha manera que agafe al seu amic Bausi, 40 segons els van separar 48' 40".
 Enhorabona a tota la família polseguera i felicitats per la bona representació que estem tenint al III Circuit Ribera de Xúquer.



 AMUNT POLSEGUERA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!"


 

L'oratge

prevision del tiempo Alcàntera de Xúquer

Loteria

LA LOTE DE NADAL, JA LA TENIM TOTS.



Nº 03158



SORT I AMUNT POLSEGUERA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Contacte

Miguel Sala

lapolseguera@hotmail.com






Tecnologia de Blogger.

Search

S'està carregant...