divendres, 31 de desembre del 2010

NOCHEVIEJA 2010¡Hoy tenemos fiesta en Alcàntera! Han aparecido carteles invitando a los vecinos de cualquier edad a participar disfrazados en la I Volta a Peu de San Silvestre. El jolgorio y animación esta asegurado por las calles del pueblo. Al final del circuito habrá golosinas para los críos y cava para los mayores.

La Polseguera es el motor de esta iniciativa. Todos sus miembros realizan un deporte muy serio esforzándose en competir con sus propios cuerpos a lo largo del año y a lo ancho de cualquier lugar del mundo.

Hoy los corredores, sin embargo, solo piensan en los demás, en ofrecer al personal la posibilidad de divertirse, de saborear la armonía del grupo, de integrarlos lúdicamente en esta actividad que a ellos mismos les tiene enganchados habiendo cambiado sus vidas y las de sus familias.

Hoy quieren que los protagonistas sean los demás: Sus hijos que tanta experiencia han adquirido en nuestra jerga a fuerza de escucharles hablar cada día de entrenamientos, de tirones musculares, de marcas, de tiempos en miles, en kilómetros, en senderos, en carreras.

Sus parejas que se sacrifican mucho porque comparten su tiempo libre con su deporte y con La Polseguera, dispuestas siempre a facilitar un viaje o excursión para acudir a las competiciones, pasando frío o calor, esperando a los sufridores en cualquier curva, animándoles, llevándoles agua, bien visibles finalmente en primera línea de meta para motivarles en la recta final, gritarles, sacarles una instantánea inédita, sufriendo si no llegan en el tiempo previsto, con la alegría, el orgullo y la emoción del triunfo.

Los padres, familias, amigos y vecinos de cada día mayor número de pueblos de alrededor que no aquilatan las marcas y tiempos por no haber practicado nunca el atletismo pero que incondicionalmente hacen piña en torno a ellos enorgulleciéndose de los trofeos y puestos obtenidos.

Hoy es día de celebrar familiarmente la fiesta del deporte, de que todos a través de bromas, risas, confetis y originalidad despidamos el año con una simpatía especial porque todos deseamos que deportivamente el que va a comenzar sea tan pródigo en objetivos cumplidos como el 2010 que despedimos, porque hoy nace, para gloria y orgullo de La Polseguera, la I San Silvestre de Alcàntera de Xúquer, porque hoy el pueblo entero es el protagonista y porque ¿Quién sabe si algunos niños y jóvenes, jugando, jugando, de la mano de Pepes, Julio, Juanito… descubrirán el enigma de la felicidad que el deporte nos regala?

Hoy, en el haber del primer año de andadura de La Polseguera, destacan dos importantes actividades:

Por primera vez participaron en la maratón de Valencia estrenando los nuevos equipajes que nos identifican como Club.

Así mismo realizaron la primera maratón de montaña en Segorbe que tantos sufrimientos, satisfacciones y experiencias desconocidas en senderos salvajes y empinadas cuestas aportaron a este entusiasta grupo de duros atletas que con su ejemplo honran a Alcàntera.

Hoy es día de brindar por La Polseguera, por sus miembros y triunfos; por los futuros atletas que deseamos vayan llegando; por la I San Silvestre de Alcàntera y por la acogida cariñosa, entusiasta e ingeniosa de todos los participantes.

Blanca Rodríguez Miravet

Socia nº 7

dijous, 23 de desembre del 2010
Mentres tots ens recuperavem de la GAXUPANDA del dia anterior teníem un valent de la polseguera que estava corrent en les muntanyes de Calp, cal dir que va córrer per que va tindre la maduresa suficient per a retirar-se a temps de la gaxupanda, sinó t'assegure que els genolls se t'hagueren doblegat en la primera pujada.
Pepe Ferri ens narra la seua experiència, i ens convida a acompanyar-lo l'any que ve.
Pepe ens comenta: - "Arribarem i estaba ploguent, no deixà de ploure en tota la nit, plovía de matí i no deixà de ploure fins 20 minuts després de donar l’eixida. El terreny estava complicat, molt de fang i esvarós, sobretot en les zones rocoses i quan hi havia gran desnivell. Cap amunt a 4 pates i cap avall com si fos una pista de gel. A mes a mes la boira limitaba la visibilitat de vegades fins a 20 metres. Els corredors anaven amb molta atenció, alguns ni s’atreviren a correr i se´n tornaren a casa. Continuament senties als corredors queixarse de lo perillós que era córrer i mentres tant, jo disfrutant com un porquet en una porquera. De fang hasta les orelles, esvarant-me per tot arreu i amb el cul per terra en més d’una ocasiò. Vaig disfrutar moltíssim i només vaig tardar 5 minuts més que l’any anterior, amb el terreny sec. 2011 repetiré, sens dubte. Xau!!! ".
Sens dubte Pepe ha segut el més polifacetit de tota la polseguera, present a la gaxupanda i l´endemà matinet a córrer per la serra com una cabra montesa.
Enhorabona Pepe estàs igual de fort que la corda d´una guitarra ET FELICITE PER LA FORMA QUE HAS TINGUT DE DESPEDIR L´ANY.
AMUNT POLSEGUERA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
diumenge, 19 de desembre del 2010
El dissabte com tots ja sabíeu teníem un dinar per a tancar l'any. La cosa va eixir molt bé. Des d´abans de les dotze del matí que començarem els preparatius fins a les 20 hores que els últims ens anarem a casa, vam tindre temps per a parlar de tot i de res. Més be ens vam ficar uns amb altres, (de bon rotllo com sempre), i d'allí van eixir apostes esportives MOLT, PERÒ QUE MOLT INTERESSANTS.
Començant per Angel que va dir que en Xàtiva abaixaria la mitja marató d'1 hora 40 minuts i si Agustí no anava amb ell el veuria entrar des d'arrere.
Pepe Alarcon va dir que en la mitja marató de Xàtiva li anava a guanyar a Amadeo i tenen jugada una caixa d´ampolles de vi.
I la bomba va ser Amadeo i Julio tenen jugada una GAXUPANDA per a tots els que estavem allí. Jo vaig entendre que Julio ha d'avantatjar a Amadeo en 15 minuts en la marató de muntanya de València, si ho aconseguix Amadeo pagarà UNA GAXUPANDA PER A TOTS.
La cosa no va arribar a més per que la gent es va retirar a les seues cases, després d'un intens dia ESPORTIU.....
Va haver diverses propostes per a començar l´any esportivament: la primera opció és un fons que es corre a Xeraco el dia 6 de gener, és una carrera plana amb molta gent. Cal inscriure's http://www.clubcorrerxeraco.es/?page_id=12.
La segona opció és el Quilometre Vertical de Gandia, no és plana al contrari.... informació en http://www.clubalpigandia.com/kmvertical2011/
També va sorgir la proposta de fer una Sant Silvestre el dia 31 de desembre sobre les 18 hores, vos tindré informats si es fa, segurament SI, però depén prou de l'Ajuntament, encara que la nostra alcaldessa sempre està disposades a col·laborar amb l'esport. Vos anime a tots que isqueu a córrer o passejar eixe dia pels carrers del poble, haurem d'anar DISFRESSATS, per a despedir l'any amb un somriure. Poden participar persones de totes les edats i sexes, no requerirà cap esforç que no podeu fer tots. NO ÉS UNA CARRERA, ÉS UNA FESTA POPULAR, NO TÉ PER QUE SER UN PATIMENT.
AMUNT POLSEGUERA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
dijous, 9 de desembre del 2010
En la mitja marató d'Alzira llançarem un repte a Agustí, Pepe Alarcón i també va agafar el guant Martí. Es tractava de que Julio i jo anàvem a marcar uns temps que ells havien d'aguantar. Per a Agustí era batre el seu rècord que era 1 hora 44 minuts 30 segons, jo li faria de guia pràctic per a aconseguir-ho. Per a Pepe Alarcón i Martí era també marca personal apropar-se tot el possible a 1 hora 29 o 30 minuts, Julio faria de guia pràctic. "Les espases estaven en tot l'alt"
Ens desplacem a Algemesí tots junts amb l'esperança d'aconseguir-ho. El dia ens va eixir més bè fresquet, amb un pèl de vent i 4 gotes per a refrescar l'ànim.
En l'eixida coincidirem amb els nostres amics de senderisme Càrcer, Fernando i Juan, que últimament eixim a entrenar junts almenys un dia a la setmana, Juan també tenia el repte de baixar d'1 hora 57 minuts que va aconseguir sobrat, 1hora 53 minuts, Enhorabona en esta vida totes les coses que un es proposa es poden aconseguir.
Pel que fa als nostres van eixir molt bé Pepe, Martí i Julio que van passar el km 10 en 42 minuts 44 segons amb una mitja de 4´16' el Km. Agusí i jo passarem en 48 minuts 44 segons amb una mitja de 4´52' el Km.
En els dos grups tot anava segons allò que s'havia previst, però tots sabíem que s'anava a patir i així va ser. Pel quilometre 18 Pepe pareixia que s'anava a afonar, segons compten les males llengües bufava com un búfal moribund, però ahí estava Julio per a alçar-li l'ànim i intentar que els últims bufits els donara en línia de meta. Martí es trobava fort i seguint els consells de Julio se'n va anar del grup, Martí és un diamant sense polir, se'n va anar amb tant ímpetu que quan faltava 1 quilometre no podia més, va realitzar una marca estraordinaria tenint en compte que és la seua segona mitja marató i donarà molt més de si, 1 hora 29 minuts 49 segons temps real.
Pepe va traurer el que algunes vegades li falta, la seua capacitat de patiment, i arrossegat pels ànims constants de Julio i per que sabia que tenia una bona oportunitat, tirant-li el que es tenia que tirar, va aconseguir una marca personal de 1 hora 30 minuts 9 segons.
En l'altre grup des d'un principi Agustí i jo agafarem de referències un poc més que dos bones cames..... vaig haver de frenar a Agustí en més d'una ocasió que volia abandonar el grup. Desprès d'una setmana amb grip Agustí no afrontava el repte amb massa ànims, però durant la carrera es va trobar be.... però també sabíem que s'anava a patir. A Agustí li va vindre l´abaixó sobre el quilómetre 16-17, però no s'anava a parar encara que el tinguera d'haver d'espentar jo. Com va fer ja la primera mitja marató de Canals, va apretar les dents, va tancar els ulls i patint com un atleta, que és, va acabar en 1 hora 43 minuts 22 segons marca personal.
Com a últim he de ressaltar que tots coincidim que la carrera té uns 200 mts de més.
Espere que Julio i jo hàgem servit d'ajuda per als vostres objectius i sabeu que mentres podem amb la marca, ens oferim a ajudar-vos a baixar les vostres marques, encara que tot depén de vosaltres que sou els que verdaderament ho doneu tot. MARTI, PEPE I AGUSTÍ PROVA ACONSEGUIDA, SUPER CRAKS.
AMUNT POLSEGUERA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
dilluns, 29 de novembre del 2010
Qui diria que desprès del dissabte amb pluja i fret ens eixiria un diumenge amb una temperatura ideal per a la pràctica de l'esport, dia solejat sense vent i temperatura agradable.
Alguns polseguers estaven inscrits en la mitja marató d'Alzira i no van fallar a la cita. Bueno va fallar Jesús que està un poc xungo amb febra des d'ací que et millores ràpidamente.
Les espases estaven en tot l'alt pel que fa a un polseguer, es tractava d'Amadeo que intentaria baixar per primera vegada de 1 hora 30 minuts.
Jose Sala es va oferir a marcar-li el ritme de carrera i ajudar-lo en el que fóra possible, també va tindre l'ajuda de Vicent Benavent un amic de Quatretonda. La carrera d'Alzira té els 14 primers quilòmetres amb constants pujades i plans, es fa en algun moment pesada.
Portaven molt bon ritme fins al Km 14 que Amadeo es quedà un poc arrere.
Amb bon criteri Jose Sala no va minorar la marxa i Amadeo sempre tenia una bona referencia a la vista, i així no baixar el ritme ni l'ànim de agafar-los. En meta Jose Sala va marcar 1 hora 29 minuts 2 segons i Amadeo 1 hora 29 minuts 58 segons en temps real. ENHORABONA estava clar que ho anaves a aconseguir ara li toca al teu mestre "la puça del desert".
Darrere d'Amadeo va entrar Pepe Alarcón, 1 hora 32 minuts 48 segons, últimament sempre esta rondant eixe temps, esta setmana tindrà un repte a Algemesí i sense voler posar-li pressió ha de tocar o abaixar 1 hora 30 minuts, des d'ací et done totes les meues forces.
Pepe Ferri ens té habituats les últimes mitges a 1 hora 36 minuts 26 segons, eixe no és el teu temps, descansa un poc que jo et veig en 1 hora 30 minuts. Hem portat uns mesos prou pesats amb la marató d´Espadà, a principis d'any tornaràs a estar a "tope". ÀNIM
Kike donà la sorpresa en meta quan estava enfocant la camara i ... si és Kike. Pensàvem que no estava, pel que s'ha vist a última hora li van llevar la cama de damunt. Va estar correcte com sempre, sense arribar al seu llímit.
Agustí amb el seu temps de 1 hora 49 minuts i 56 segons, va fer un bon entrenament, esperem que s'atrevisca a intentar baixar la seua marca este cap de setmana que ve a Algemesí, si vol comptarà amb la meua ajuda i intentarem fer sobre 1 hora 43 minuts.
AMUNT POLSEGUERA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
dilluns, 22 de novembre del 2010
El diumenge a Gandia com és habitual tots els polseguers van complir objectius, tenint en compte que feia molt de vent sobretot en la segona part de la prova.
Felicitem a l'organització, creguem que va fregar la perfecció. Cal tindre en compte que tallen molt de tràfic en una ciutat turística com és Gandia.
Pel que fa a la prova, alguns ja la coneixem bé, prova ràpida i prou animada, bona organització i bona bossa de corredor.
I que he de dir de la nostra afició, que és la millor del món amb molta diferència, són patidores i patidors igual o més que nosaltres. Gràcies afició sense vosaltres ens falta algo, sinò veniu no és el mateix.
I dels corredors que?. Tinc molt difícil triar un CRAK està setmana, si fóra per temps indiscutiblement, espectacular JULIO. Si tenim en compte que hi havia 3 debutants "carrerón" de MARTÍ, ÁNGEL i JOSEP. I dels demés el més content de tots Pepe Alarcón.
Com vos anticipava Julio ja ens té habituats a molt bones carreres i hi ha ningú li sorprén que un tio amb 44 anys faça 1 hora 24 minuts, per que sabem que és capaç de més, estic segur que si no arriba hi ha fer tant vent haguera abaixat el registre minimamentement 1 minut, de totes maneres Julio has estat espectacular. ENHORABONA FENOMEN. El segon a arribar dels nostres va ser Amadeo que s'està refermant en els llocs davanters de la polseguera. A Amadeo li va faltar una bona companyia per a baixar de 1 hora 30 minuts, que estic súper convençut que els pot baixar, només cal veure-ho en els entrenes. No sé si serà a Alzira o en una altra, però baixaràs més que sobrat.
Pepe Alarcón acabà més content que un xiquet amb un chupachup, meins mal que anava a per 1 hora 35 minuts per que li va faltar algun quilometre per agafar a Amadeo, molt bona carrera de Pepe que s'està esforçant molt per a què el seu pupil no puge al grup A sense ell.
Pepe Ferri ho va intentar, es va veure amb forces en un principi per a anar amb Amadeo, va ser una llàstima que li fallaren les forces, de totes maneres va fer bona carrera i m'alegre que tingues ganes de provar-te això sempre és un gest de confiança amb tu mateix i de saber que pots donar molt més de tu, t'ho assegure.
Martí un dels CRACKS d'esta setmana, tots sabem que Martí té moltes qualitats en carreres curtes, ara ens ha demostrat que sap controlar-se en carreres llargues, ha realitzats un temps espectacular per a ser la seua primera mitja marató, t'anime ara que ja t'has estrenat que la pròxima t'arriesges a un poc més. Tots ho estem esperant, CRAK MARTÍ.
Vicent poc puc dir d'ell, no ho vaig veure ni eixir ni entrar, qui ho va veure em va dir que anava a rodar-la, i m'ho crec, ja que Vicent és dels de la llei del mínim esforç.
Agustí li fa falta algun voluntari que l'acompanye per a baixar la seua marca personal ja que Agustí és del que sempre vol fer-ho millor, de totes les maneres va fer un bon temps i no crec que arribara massa cansat. A la pròxima vindrà el cuñao a donar-li canya.
Angel CRAK con mayusculas y letras de oro, 1ª media maratón, te lo voy a escribir en CASTEJANO para que tu traductor no te ponga nada que yo no quiera decir. Yo confiaba plenamente en que harias sobre 1 hora 52 minutos, pero "cojones" no esperaba que hicieras lo que has hecho. Te dije que estabas fuerte como un "aca" y pensandolo bien, ¿como tiene que estar un tio que ha sido criado con cecina, Botillo de bierzo, cocido maragato y olla berciana?, sin olvidarnos de bocadillos de chorizo de Leon de 2 capas. ENHORABUENA CRAK.
Moisés, tu pots fer-ho cent vegades millor com ja ho has demostrat altres vegades, esta volta crec que t'ha fallat fer alguna eixida llarga amb tota la polseguera per a agafar un poc d'aire, de totes manera si no has acabat molt cansat com a entrenament esta més que bé. Recorda't que els diumenges solem fer alguna llarga i després esmorzem.
Jose Basallote i Javi, "vaya par de gemelos". Desprès d'encreuar-me amb ells en el quilometre 8 pareixia que Javi s'anava a afonar ja què arrossegava alguna molèstia en la zona tibial, però vist allò que s'ha vist, quan va agafar a Jose es va poder mantindre. Jose anava molt bé amb Angel fins que va començar l'aire en contra que va fer mossa en les seues forces, de totes les maneres Jose i Javi si volen es poden ajudar molt i intentar acostar-se a 1 hora 45 minuts. Josep CRACK i jo acompanyant, Josep el nostre tercer debutant, vos dic que em va fer patir el "relojito" dels collons que portava per a les pulsacions, abans de començar ja li marcava 235 pulsacions.......
Si he de dir la veritat no em va defraudar en cap moment, mai va eixir de la seua boca "ja no puc més", sempre que li preguntava com estava, deia: que bé. Va tindre temps en el km 14 d'animar a una corredora que estava afonà, demostrar la seua capacitat de patiment i que el que vol pot. Seguix la teua preparació que estic segur que el faràs molt bé en la Marató de València. ENHORABONA CRACK.
Per si a algú li interessa, jo vaig acabar molt bé, un poc gelat, però amb la satisfacció d'haver acompanyat a un gran amic i esperant que li haja servit d'ajuda la meua companyia.
Van acabar 2099 corredors, els temps reals dels polseguers:
clasificat en la general 130 Julio 1 hora 24 minuts 00 segons mitja 3´59" 360 Amadeo 1 hora 30 minuts 45 segons mitja 4´18" 402 Pepe Alarcón 1 hora 31 minuts 51 segons mitja 4´21"
574 Pepe Ferri 1 hora 35 minuts 05 segons mitja 4´30"
653 Martí 1 hora 35 minuts 59 segons mitja 4´33" 1141 Vicent 1 hora 44 minuts 38 segons mitja 4´58"
1189 Agustí 1 hora 44 minuts 59 segons mitja 4´59"
1258 Angel 1 hora 45 minuts 57 segons mitja 5´01"
1343 Moisés 1 hora 47 minuts 20 segons mitja 5´05"
1552 J. Basallote 1 hora 50 minuts 46 segons mitja 5´15"
1553 Javi 1 hora 50 minuts 45 segons mitja 5´15"
2012 Jo 2 hores 08 minuts 39 segons mitja 6´08"
2013 Josep 2 hores 08 minuts 40 segons mitja 6´08"
no em recordava, el menjar va estar prou animat crec que va ser millor que la carrera. Nooo??? AMUNT POLSEGUERA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!.
dijous, 18 de novembre del 2010
Si vos refresque la memòria, la primera carrera que el club va fer com a tal, va ser l'any passat, La mitja marató de Gandia. La veritat és que alguns polseguers estem molt units a esta carrera perquè va ser el tornar a córrer després de molts anys.
L'any passat vam ser en representació del club 5 polseguers i mira si ens vam fer notar que a mi em va entrevistar el spiker, no pel temps realitzat, sinò pels crits d'ànim dels nostres familiars.
Enguany som 13, si señor !!!!!!!!!!!!, sense por al número, personalment estic súper orgullós de l'evolució com a club, en els xicotets i grans esdeveniments.
Tornem a tindre batejos esportius, debuten en una mitja marató Martí, Josep i Angel.
Les meues recomanacions als tres en conjunt és que disfruten de la carrera i de la satisfacció d'acabar-la.
Martí no et poses cap temps de meta, no has de tindre cap pressió.
Josep, al meu amic que li he de dir, que aniré al seu costat per a donar-li tot el suport que necessite, sense arribar a pujar-lo a l'esquena, estigues tranquil que jo se que tu pots.
Angel, per el que hem entrenat junts estic més que convençut que acabaràs i diràs " ja està", ànim que estàs més fort que un aca.
I a tots els altres sé que cadascú realitzarà la seua carrera, ja vos donaré canya quan faça la crònica.
AMUNT POLSEGUERA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
dimecres, 17 de novembre del 2010
Hace 21 años yo tenía 42, era una mujer que nunca había hecho ningún tipo de ejercicio físico y fumaba dos paquetes diarios. Ocurrió entonces que me enamoré fulminantemente de Rick Hogan, un americano deportista hasta los tuétanos. El amor llegó a mi vida acompañado de su primer regalo: Unas zapatillas de deporte, un pantalón corto y la camiseta que el acababa de ganar en la Carrera de 100 kms. en Santander. Yo vivía en Valencia y, con mi nuevo equipo, Rick me llevó al rio a correr unos pocos minutos ya que mis pulmones estaban entrenados para fumar y no para el deporte. Pocos días después, él regresaba a Boston donde trabajaba pero ya con nuestra próxima cita en España para dos meses después. El cauce del rio Turia, hoy día uno de los mejores y más extensos jardines dentro del casco urbano de grandes y hermosas ciudades del mundo, en aquel entonces estaba oscuro y con muy pocos tramos ajardinados pero había fuentes donde los pocos corredores que por allí circulábamos nos permitían reponer el resuello. Allí bajaba yo cada tarde a entrenar 20 minutos; mi amor propio me ayudaba a superar la pereza y esfuerzos arduos ya que cuando regresara el americano mis zapatillas debían estar gastadas y mis piernas lo más ágiles posibles. Meses más tarde, cuando mi pundonor me indicó que practicaba algo digno que pudiera denominarse deporte, me inscribí en el Club Deportivo Correcaminos donde me sentí acogida con solidaridad e hice sólidas amistades que perduran. Lola Cases, Begoña Caballero, Reme Martínez y yo hicimos el mismo año nuestra primera maratón; Miguel Jaime nos acompañaba a las principiantes en las carreras populares ayudándonos a conseguir marcas; Belén Jordá tiraba de mi cual gacela joven y ágil; muchos hombres a lo largo del tiempo compartieron conmigo sus entrenamientos. Así poco a poco, dirigida por un entrenador en el cual confiaba plenamente y que supo hacerme llegar arriba en el atletismo valenciano, Miguel Rubio de Correcaminos, conseguí un historial deportivo nada despreciable: Campeona de España de Maratón en Valencia, Campeona de España en 5000 metros en pista al aire libre en Sevilla, finalizar la carrera de 100 kms. en Santander en un día de intensa lluvia y vientos de 100 kms. por hora, campeona absoluta de mujeres en una carrera de 100 kms. en el estado de Connecticut, Estados Unidos... Los años pasan, las circunstancias cambian, el cuerpo ya no responde como antaño, los objetivos personales bajan pero el corazón tanto literal como metafóricamente sigue perteneciendo a una deportista. Vinimos a vivir a Alcàntera de Xúquer movidos por los deseos de una vida tranquila, ya como jubilados, en un pueblo valenciano donde quería sentirme arraigada. Enseguida conocimos a Miguel, Reyes, Julio y Juli. Los corredores somos piña y fuimos acogidos como si de familia se tratara. Todo Alcàntera ha sido con nosotros sumamente amable y cinco años después tenemos muy buenos amigos y personas que nos aprecian sinceramente. Nos sentimos muy felices en este pueblo donde vivimos alternando unas temporadas aquí y otras en nuestra casa de Massachusetts salpicadas por viajes que nos aportan muchas satisfacciones. Cuando a Miguel, Julio, Pepe Alarcón, Jose Manuel, Pepe Ferri, Amadeo... les surgió la idea de crear un Club deportivo mientras entrenaban diariamente arrastrando el polvo de los caminos de la contornada, cuando recogían trofeos a lo largo y ancho de la Comunidad, cuando por los altavoces de las carreras empezaban a hacer famoso nuestro pueblo que ha dado estos supercorredores, cuando les ilusionaba la idea de enseñar con el ejemplo a sus vecinos una vida sana, Rick y yo quisimos formar parte de los socios fundadores de La Polseguera porque aunque nuestra edad ya no permite carreras ni marcas importantes continuamos en este mundo deportivo por lo que deseamos apoyar y ayudar en lo posible sus iniciativas y actividades. Revivo experiencias personales enlazando vivencias de mi anterior Club con La Polseguera. Quiero ayudar con mi experiencia tal como fui ayudada; deseo formar parte de esa vida deportiva que ha nacido en Alcàntera de la mano de estos altruistas corredores que dedican sus escasas horas libres al servicio del pueblo. Hemos estado un año viviendo en Nueva York y Massachusetts, aunque gracias a internet, comunicados con todos nuestros amigos de aquí. Ahora, de nuevo en Alcàntera, hemos retomado el contacto directo con La Polseguera. Resultan encomiables los éxitos de este jovencísimo Club Deportivo, el esfuerzo y trabajo de su Junta directiva, la iniciativa que ha desplegado para hacer partícipe a todo Alcàntera y contornada de esa savia nueva que gracias a su ilusión esta germinando como puede apreciarse a través de este blog. En un año la lista de socios ha llegado a 40 corredores aglutinando a atletas de Càrcer, Antella, Beneixida, Cotes y Alcàntera que exhiben la camiseta de La Polseguera por muchas carreras populares, distinguiendo al club con sus trofeos y marcas envidiables; creando un ente sólido que se multiplica gracias a su buen hacer; reuniendo a esposas, hijos y amigos formando todos una gran familia. Es digna de mención la Sección de Senderismo que paralelamente al atletismo va vinculando a La Polseguera con personas de cualquier edad, niños incluidos, que son todos muy bien acogidos dando ejemplo de una vida saludable, sembrando valores con su ejemplo y compartiendo socialmente sus ideales. Antes de finalizar con mis reflexiones, quiero destacar un dato obvio: 37 hombres y 3 mujeres integramos hoy día la lista de socios de La Polseguera. Es imposible hacer proselitismo en atletismo porque cada cuerpo y cada mente manda de sí mismo pero algo queda por hacer entre todos: este desequilibrio masculino - femenino tendría que cambiar. ¿No estaría bien pensar en alguna actividad para propiciar que poco a poco Teresa y Ángela tengan un grupo de mujeres con quien entrenar, compartir y competir? La pregunta queda en el aire, la ayuda de los 40 incondicionales. ¡Venga, chicas, animaros; correr enriquece como persona, no os perdáis estas experiencias! Felicidades a la Junta Directiva de La Polseguera por su labor. Como una más del Club os doy las gracias por vuestro tiempo invertido tan desinteresadamente a favor del deporte que como todos sabemos nos aporta felicidad y calidad de vida. Os admiro mucho. Felicidades, Alcàntera, por el beneficio que supone disfrutar del dinamismo e imaginación que todo este grupo tan entusiasta de atletas pone desinteresadamente al alcance de todos. Felicidades por último a todos aquellos nuevos deportistas, niños sobre todo, que de la mano de La Polseguera, acogidos y ayudados por el Club, habéis entrado en este mundo que proporciona tantas alegrías, objetivos y retos personales, salud física y mental, amigos, solidaridad e igualdad entre seres humanos, lazos familiares lúdicos entre padres, hijos e intergeneracional , conocimiento, respeto por la naturaleza en la cual nos movemos, picar en el anzuelo de su aprendizaje. En una palabra, sabiduría de vida para todas las edades y a todos los niveles. BLANCA RODRIGUEZ Socia n. 7 Alcàntera de Xúquer, 17 de Octubre de 2010
dimecres, 10 de novembre del 2010
Esta setmaneta que hem tingut prou agetreada, he decidit buscar-vos en la pujada al castell de Xàtiva. Emprant la lògica estava convençut de que hi hauria algun polseguer.
El resultat de la cerca a sigut de 4 polseguers i cuidadín un d'ells amb un "CARRERÓN". Els polseguers en la carrera esta setmana han sigut, Paco, Kike, Ricardo i Carlos.
Kike desprès de la gran triatlón realitzada a Barcelona, pel que s'ha vist, no para i va realitzar la clàssica de Xàtiva, en un temps de 50´44' molt bon temps i coneixent-lo estic segur que no va anar a competir-la, Kike és de les persones que corre quan ell creu que ha de córrer.
Ricardo pel que respecta a la classificació està situat amb un temps de 51´49", però no el trobe en les fotos d'entrada de meta, i és rar per que és molt XICOT, de totes les maneres és molt capaç de fer eixe temps i millorar-lo.
Carlos que quan corre en Xàtiva, sempre corre amb el seu altre club, el he repescat en les fotos, bon temps Carlos, jo sé lo dures que es fan les pujades 54´17'.
Qui ens falta?, a sí... Ha tornat el rodamon i de que manera, pareix que haja estat entrenant amb Haile Gebreselassie. Crec que tots hem realitzat la pujada al castell alguna vegada i sabem el difícil que ha de ser córrer-la amb una mitjana de 3´52' el quilòmetre, vaja ANIMALADA, perquè ni més ni menys és el que ha fet Paco, des de la meua humil opinió un autentic CARRERÓN.
La Polseguera va ser anunciada per megafonia en la posició general 53 amb un temps de 38´44'.
Gràcies a tots els Polseguers per tornar a tindre representació i escoltar el nostre nom en boca dels spikers de la comarca.
AMUNT POLSEGUERA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
divendres, 5 de novembre del 2010
Huí 6 de novembre és l'aniversari d'una gran persona, d'un bon polseguer i d'un gran amic, és l'aniversari de Miguel el "presi" del nostre club. Ell és el culpable que estem enganjats al blog. A l'endemà de qualsevol cursa on ha estat un polseguer, esperem la crònica; no és tan fàcil i ràpid confeccionar aquests escrits, però en cap moment Miguel és planteja la dificultat sempre té un moment per a dirigir-se als polseguers contar el que ha passat a la cursa, i tenir paraules d' ànim i felicitació per a tothom, sap el que cal dir a cadascú i ens fa sentir-nos orgullosos de nosaltres mateix. Doncs bé, ha arrivat el moment que els polseguers parlen i a tú Miguel et toque escoltar. Desprès d'una estona mirant la pantall i fregant-me les mans en els genolls, em done conter de l'esforç que fa Mikel Sala en cada cursa. En la quantitat de coses bones que podria dir d'ell i lo costós que pot resultat plasmar-ho en paraules. Mikel Sala, cor i ànima de La Polseguera, club conegut per tot arreru i, per a nosaltres, una gran familia. Tu has fet possible una il·lusió que tots teníem en ment, tu has fet gran el nostre club i, en cada cursa, ens fas estar orgullosos de ser polseguers. Mikel Sala, avuí al teu aniversarí, et dedique aquestes paraules d'agraïment, per la teua dedicació i el teu interés pels demés, i sobretot per animar-te a continuar amb aquesta tasca que es guiar La Polseguera d'Alcàntera de Xúquer. Del teu amic i company de fatiga, Pepe Ferri. Miquel les teues cròniques setmanals ens han fet creixer com a club i la teua simpatia i esforç han fet que coneguen el nom de la Polseguera per allà on anem. Feliç aniversari, d'un amic,company i corredor...Maridelo Sr. President moltes felicitats. Recuperat prompte que no hi ha ningú que em pegue canya als entrenaments. V. Javier Bausa Hola "presi" espere que passes un feliç dia d'aniversari, que continues amb les teues cròniques que de vegades m'han fet riure amb el tema dels "cuñaos" o amb titulars memorables com el de "Explosió de P. Alarcón a Guadassuar...", però sempre donant suport per millorar. és un vertader luxe el poder compartir eixes eixidetes amb tú i els altres companys. Felicitats crack!!!!! Agustí Moltes felicitats i moltes gràcies per l'esforç de fer club i pel suport i ànim que sempre ens dones. J.M. Basallote Aquest xicotet escrit va dirigit al "presi" de La Polseguera. En primer lloc moltes felicitat pel teu aniversari que de segur ens tocarà alguna convidaeta o no ...? . I en segon lloc agrair-te la feina que setmana darrere setmana fas al cap d'aquest club d'amics, això si un poc bojos, però que gaudixen de vorer les ganes que li fiques a l'hora d'apuntar-nos a alguna cursa, demanar equipatges, donar-nos consells i fer que aquest esport siga menys sufrit. Gràcies Míguel. AMUNT POLSEGUERA !!!!!!! Amadeo Et parlaré com a membre de La Polseguera: Aquestes primeres paraules van dirigides a tú com a cròniste del blog " La Polseguera", per tindre sempre bones paraules per a tothom, per no fer mai comentaris amb finalitat de minvar la moral de ningú, al contrari sempre animant, sempre positiu, sempre veient la llum on els altres veuen foscor, per confiar tant en tots nosaltres, per fer club. Per a poder escriure d'aquesta forma tant sincera, honrada i apassionada es necessita tindre un gran cor, un cor de maratonià. Gràcies "presi" Ara et parlaré com amic: Si la qualitat d'una persona es mesurara pels amics que té, jo seria la millor persona del món, no per mí sinò pels meus amics que em fan que cada dia siga millor persona i tú "Micalet" tens molta culpa d'açò, no sé si t'ho he dit alguna vegada però em considere una persona molt afortunada per tindre't al meu costat. Gràcies Miquel, gràcies AMIC. Jose Desprès de 44 anys, com aquell que diu, junts; tirant-me pedres al cap, fent carreretes en el retor, entrar als carxofars en la moto, junts en les novies, junts viatjant... qui anava a dir-nos que algun dia creariem un club: La Polseguera.. i qui anava a dir-nos que tindria tanta acceptació.... encara que no ho dubtava tenint el president que té. Sense oblidar elogiar eixa faceta de croniste esportiu que sols pot eixir del cor.Demostres una vegada més el "gran" cor que tens. Et desitge un dia molt feliç amb els teus amics i familia. Felicitat Miguel del teu amic Julio. Amunt Polseguera !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Al meu germà jo sols puc donar-li les gràcies per tot el que fa per mí. Gràcies a ell sóc el que sóc, ell per a mí és un espill on mirar-me i que gràcies a ell estic ací en La Polseguera. Ell em va posar el cuquet per a còrrer, ell va fer que m'involucrara en aquest projecte de La Polseguera, picant-me va fer que correguera la primera marató i desprès fer que em superara sempre. Per a mí el meu germà és un crack. Ací en La Polseguera és l'anima del club, si no fora per ell no hi hauria blog on sempre ens fica pels nùbols a tots i ell sempre a ras de piso. Jo sols puc dir que el vullc molt, que és una cosa que mai li he dit, que feliç aniversari i cuidat. Jose FELICITATS MÍGUEL!!!!!!! Els ciments d'aquest club son forts i de cor, així la polseguera sempre anirà cap endavant. AMUNT POLSEGUERA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
dijous, 4 de novembre del 2010
Abans de començar vos demane disculpes a tots perquè esta setmana he tingut un poc abandonat el blog, alguns ja sabeu que ha sigut per causes de força major. La gran prova d'esta setmana per a un grup de 8 Polseguers a sigut la Marató del Pic Espadà. heu llegit bé huit ..., segurament començàreu a comptar i direu: Pepe Alarcón (eixe segur, Pepe va a totes), Pepe Ferri (li agrada molt la montaña), Pepe Sala (puja molt bé, no deixarà l'oportunitat de demostrar-ho), Amadeo (també puja bé i s'està superant dia a dia), Julio (és súper competitiu i si van tots, ell no pot fallar), Vicent (és el més muntanyer i NATURAL de la Polseguera), Miguel (va ser ell qui ens va moure a tots),...... si esteu contant en els dits, vos en falta un, no podia ser un altre; aquell que no la pensa, la fà; esta vegada s´ha disfresat de Juanito "Jornet". Tinc que dir que ens hem sentit molt arropats pels nostres familiars i amics, desde el moment que vam decidir fer la cursa, l´ arribada al hotel tots una pinya, els dinars i sopars abans i després de la marató, tot unes rialles i una gran família que cada vegada estem més unit, espere que fem més gran esta família, unint-se altres polseguers a diferents esdeveniments. La carrera, com definir-la?..., bonica, salvatge, exigent, natural (i tant), dura, totes les definicions són bones, la veritat és que existix de tot, jo personalment la definiria con "UNA BURRÀ". Sabent com som d'exigents nosaltres la carrera del diumenge, fins a dia de hui, crec que és la més exigent a la que m'he enfrontat jo. (pense que tots opinen igual ) Una marató de muntanya hi ha molta gent que la realitza com si d'un passeig es tractara, nosaltres com si la vida ens fora en això, intentant sempre realitzar uns temps acollonants. Esta vegada no hem sigut menys i hem realitzat uns temps magnífics des del primer fins a l'últim. La marató si no m'equivoque van començar 600 i van acabar 500 i pico . En un principi els grups pareixien que estaven definits un grup de 4 Polseguers Jose Sala, Julio, Amadeo i jo, la nostra intenció era baixar de 5 hores. El segon grup estava forma per Pepe Ferri, Vicent i Pepe Alarcón, en un principi tenien com a meta acabar i, jo crec que acostar-se a les 5 hores 30 minuts. El tercer grup no era grup, era el nostre Juanito, l'enigmàtic i sorprenent de la Polseguera, objectiu acabar sencer. La carrera comença donant una xicoteta volta pel poble i com és normal d'eixida cap amunt. Els grups es van fer com estava previst i més o menys es van respectar. Fins al quilometre 10 anàvem tots units a partir d'allí ens separem un poc. En el quilometre 12 va començar la primera gran pujada seria, un parell de quilòmetres durs, jo ja vaig saber, que no seria el meu dia i vaig anar tallant-me a poc a poc (tinc que dir que anàvem caminant). Jose Sala esta vegada va fer tot el treball brut d'anar tirant cap amunt, Julio i Amadeo el seguien com podien. Abans d'entrar al Barranc Malo el meu grup ja hem portava 6 minuts, em va dir Joan Pons, que estava allí amb uns amics per a animar-nos (que afició tenim, és la millor del mon); dins del barranc els vaig retallar 3 minuts, arrivant al kilómetre 20, amb 3 minuts darrere. Pepe Alarcón dins del Barranc Malo, va esvarar en l'ombria i va caure, deixant anar a Pepe Ferri i Vicent. Pepe es va recuperar en pocs minuts podent continuar corrent, encara que ja no va poder agafar al seu grup. Mencionar que mentrestant Juan anava a la seua bola, disfrutant de la serra Espadà i segur que pensant: - com m´he clavat jo açi?, però aguantant com un bon Polseguer. Al peu de la pujada del pic, sol es sentien els crits dels nostres seguidors, era tot un clam a la Polseguera que ens feia traurer un borro de pam, inclòs Vicent es va engenollar besant l´escut de la polseguera. QUE TIO MÉS BRAU. La pujada al pic va ser ja el colofó, estavem destrossats de l'última pujada i ens quedava pujar al pic Espadà, que per a això havíem anat. Amb un parell d'ous tots pujarem com vam poder. Amadeo es va despenjar un poc del seu grup en la pujada al pic i anecdòticament he de mencionar que agafà un pal i li sèrbia de bastó per a pujar. En la baixada del pic a mi personalment començarem a apareixer les rampes, clar simptoma de que no em trovaba be. En teoria pensavem que lo dur ja havia passat, res més lluny de la realitat. La veritat es que quedaba tot un mon ple de costeres i costeretes, que a tots ens pareixien l´Everest. Per el que he parlat en tots, els últims kilómetres es van fer eterns, no ens portaven les cames , sinò ens portava en davant el punt d´honor d´acabar la feina que habiem anat a fer. En els últims kilómetres Jose Sala que havia anat tirant tota la cursa del grup capdavanter es va vindre aball i va ser Julio el que animan-lo i espentan-lo van poder aconseguir una SUPERMARCA. 4 hores 56 minuts 32 segons Recordem que Amadeo s´havia despenjat del grup de Julio i Jose, pero en els últims kilometres tragent força del " más alla", aconseguí casi agafar a la parella de davant i tan sol aplegà un minut desprès, MARCA ACOJONANT. 4 hores 57 minuts 39 segons Desprès vaig aplegar jo, mort a canyades, patint desde el kilometre 12 de cursa, però bé, ja habia aplegat i s´havia acabat el sofriment. 5 hores 31 minuts 10 segons La parella de darrere dos polseguers que a la "chita callando" anaven fent la seua carrera i molt bona carrera que van fer, els dos molt compenetrats i supose que animan-se mutuament. CHAPÓ PER ALS DOS. 5 hores 33 minuts 15 segons Pepe Alarcón que desprès del bac, van vindrer el rampes a última hora (lo que li faltava), però com a un superpolseguer que és, es cagà en tot i endavant. Pepe després de l´últim mes que va ser per olvidar (talls de digestió, bac, saturació) va resucitar de les seues sendres com el "ave Fénix". AI ESTÀS TÚ!!!!. 5 hores 42 minuts 43 segons. Bo i que dir de Juan, este tio és una bomba no saps mai per on va eixir, va entrar a la pista d´atletisme estacant el bastons en la pista, tot el mon diguent "ara s´arranca a correr", però el tio tot seriòs acavá caminat i com un senyor, tal com havia començat. ENHORABONA, ERES DIGNE DE SER EL POLSEGUER MES ALOCAT. 7 hores 21 minuts 27 segons En nom de tots els polseguers que vam correr donem les gràcies a familia i amics que ens mostrarem el seu soport, carinyo i estima; sense ells segur que tot haguera segut molt més dur. Després de la palissa que portavem, una dutxeta i vam gaudir tots junts d´un dinar en companyia dels amics i familiars que realment son els que ens soporten.

fotos Reyes:http://picasaweb.google.com/lapolseguera/Espada2010Reyes?authkey=Gv1sRgCPafrtL6oMqAPA&feat=directlink

AMUNT POLSEGUERA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
divendres, 29 d’octubre del 2010
Esta setmana he estat buscant a algun polseguer en les carreres més pròximes que hi havia, com la putja a Santa Anna en LLosa de Ranes, pero molt als meus pesars no he trobat a ningú inscrit en La Polseguera.
Els que si que hem corregut esta setmana hem sigut els que este diumenge tenim el gran repte de la marató de muntanya del pic Espadà.
Vam estar corrent pel Benicadell carrera dins del circuit de la Vall d´Albaida de uns 15 Km. que vos la recomane a tots. Es tracta d'una carrera de muntanya amb molta senda i paratges molt bonics. L'any passat Julio i jo ens aventurem i la provarem, enguany no ens hem pogut resistir i hem repetit però acompanyats per Amadeo, Pepe Alarcón, Pepe Ferri, Vicent, Jose Sala.
La carrera en un principi era com l'últim entrenament que anàvem a realitzar per muntanya abans de la marató, (menos mal).
Com sempre, o estan tots molt forts o se'l van prendre com una carrera a mort. Amadeo i Jose Sala, van eixir disparats davant. Julio que no pot veure que ningú vaja davant va anar a per ells i els va agafar.
Jo en un principi vaig pensar a anar a per ells però no sàvia si els agafaria i l'esforç seria molt. Pepe Alarcón i Vicent van marcar un altre ritme, he de dir que Vicent en els últims metres li va fer (la jugada fosca a Pepe Alarcón)y li sprintà els últims 5 metres per a eixir en la foto.
Pepe Ferri entrà en solitari un minut més tard.
Només espere que haja servit a tots, a cada u per al que pretenia, provar-se, agafar ritme, agafar moral, etc...
Esta setmana la fotògrafa ha sigut Mª Jose, gràcies hi ha ella tenim fotos, també és un sacrifici un diumenge alçar-se a les 7 del matí per a acompanyar-nos. Gràcies.
dimarts, 26 d’octubre del 2010
Esperant les fotos, quasi ha passat un mes i vos tènia que comptar que està vegada un Polseguer s'ha atrevit amb un triatló.
Li toca el torn a Kike Solves, nosaltres ja sabíem que Kike havia realitzat almenys una triatló a Antella, lo que no sabíem és que s'estava preparant per a realitzar una de les triatlons més nombroses i més famoses del mon.
La triatló ciutat de Barcelona és la quinta més nombrosa del món, realitzant-se diverses modalitats. Kike es va atrevir amb la més llarga , la modalitat l'olímpica.
En este cas la modalitat olímpica constava de 1.500 nadant, 33,13 Km amb bicicleta i 10 Km corrent, tot açò amb les seues respectives normes, l'incompliment de les normes podien arribar a costar-li la desqualificació.
L'espectación de la prova se la va portar l'actual campió del món Javier Gomez Noya, per que ningú sàvia que estava competint un Polseguer, sinó este s'haguera portat tots els aplaudiments.
El nostre Polseguer, inscrit com independent, conclou la prova amb un magnífic temps de 2 hores, 27 minuts i 47 segons ocupant en la general la posició 733, un verdader luxe. Però açò realment només són números, l'important són les ganes de superació, de fer esport i conéixer gent i coses. Se m'oblidava, les fotos són guapíssimes estas fort com la fusta de roure.
EN REPRESENTACIÓ DE TOTA LA POLSEGUERA ENHORABONA KIKE, ERES UN CRACK.
AMUNT POLSEGUERA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
divendres, 15 d’octubre del 2010
El nostre Polseguer més rodamón que on va porta a la Polseguera a costes, onega la nostra bandera (camiseta) a Pekín i Shanghai.
En Pekín se li està llevant la vergonya?, o és que la gent veu la camiseta de la Polseguera i li la lleva de les mans?, mostra d'això la simpàtica xinesa mostrant la nostra camiseta.
L'altra foto és a Shanghai, són els guerrers de Xian: Davidenko, Nalbandiàn, Djokovic i Federer que és el portador de la nostra samarreta, a vorer...... si la propera vegada és possible que siga de carn i ossos.
Espere que NO pares d´enviar-nos fotos desde tots els racons del món que vagues a treballar o a descansar es un orgull ser els teus amics.
AMUNT POLSEGUERA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

L'oratge

prevision del tiempo Alcàntera de Xúquer

Loteria

LA LOTE DE NADAL, JA LA TENIM TOTS.



Nº 03158



SORT I AMUNT POLSEGUERA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Contacte

Miguel Sala

lapolseguera@hotmail.com






Amb la tecnologia de Blogger.

Search