divendres, 29 d’octubre del 2010
Esta setmana he estat buscant a algun polseguer en les carreres més pròximes que hi havia, com la putja a Santa Anna en LLosa de Ranes, pero molt als meus pesars no he trobat a ningú inscrit en La Polseguera.
Els que si que hem corregut esta setmana hem sigut els que este diumenge tenim el gran repte de la marató de muntanya del pic Espadà.
Vam estar corrent pel Benicadell carrera dins del circuit de la Vall d´Albaida de uns 15 Km. que vos la recomane a tots. Es tracta d'una carrera de muntanya amb molta senda i paratges molt bonics. L'any passat Julio i jo ens aventurem i la provarem, enguany no ens hem pogut resistir i hem repetit però acompanyats per Amadeo, Pepe Alarcón, Pepe Ferri, Vicent, Jose Sala.
La carrera en un principi era com l'últim entrenament que anàvem a realitzar per muntanya abans de la marató, (menos mal).
Com sempre, o estan tots molt forts o se'l van prendre com una carrera a mort. Amadeo i Jose Sala, van eixir disparats davant. Julio que no pot veure que ningú vaja davant va anar a per ells i els va agafar.
Jo en un principi vaig pensar a anar a per ells però no sàvia si els agafaria i l'esforç seria molt. Pepe Alarcón i Vicent van marcar un altre ritme, he de dir que Vicent en els últims metres li va fer (la jugada fosca a Pepe Alarcón)y li sprintà els últims 5 metres per a eixir en la foto.
Pepe Ferri entrà en solitari un minut més tard.
Només espere que haja servit a tots, a cada u per al que pretenia, provar-se, agafar ritme, agafar moral, etc...
Esta setmana la fotògrafa ha sigut Mª Jose, gràcies hi ha ella tenim fotos, també és un sacrifici un diumenge alçar-se a les 7 del matí per a acompanyar-nos. Gràcies.
dimarts, 26 d’octubre del 2010
Esperant les fotos, quasi ha passat un mes i vos tènia que comptar que està vegada un Polseguer s'ha atrevit amb un triatló.
Li toca el torn a Kike Solves, nosaltres ja sabíem que Kike havia realitzat almenys una triatló a Antella, lo que no sabíem és que s'estava preparant per a realitzar una de les triatlons més nombroses i més famoses del mon.
La triatló ciutat de Barcelona és la quinta més nombrosa del món, realitzant-se diverses modalitats. Kike es va atrevir amb la més llarga , la modalitat l'olímpica.
En este cas la modalitat olímpica constava de 1.500 nadant, 33,13 Km amb bicicleta i 10 Km corrent, tot açò amb les seues respectives normes, l'incompliment de les normes podien arribar a costar-li la desqualificació.
L'espectación de la prova se la va portar l'actual campió del món Javier Gomez Noya, per que ningú sàvia que estava competint un Polseguer, sinó este s'haguera portat tots els aplaudiments.
El nostre Polseguer, inscrit com independent, conclou la prova amb un magnífic temps de 2 hores, 27 minuts i 47 segons ocupant en la general la posició 733, un verdader luxe. Però açò realment només són números, l'important són les ganes de superació, de fer esport i conéixer gent i coses. Se m'oblidava, les fotos són guapíssimes estas fort com la fusta de roure.
EN REPRESENTACIÓ DE TOTA LA POLSEGUERA ENHORABONA KIKE, ERES UN CRACK.
AMUNT POLSEGUERA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
divendres, 15 d’octubre del 2010
El nostre Polseguer més rodamón que on va porta a la Polseguera a costes, onega la nostra bandera (camiseta) a Pekín i Shanghai.
En Pekín se li està llevant la vergonya?, o és que la gent veu la camiseta de la Polseguera i li la lleva de les mans?, mostra d'això la simpàtica xinesa mostrant la nostra camiseta.
L'altra foto és a Shanghai, són els guerrers de Xian: Davidenko, Nalbandiàn, Djokovic i Federer que és el portador de la nostra samarreta, a vorer...... si la propera vegada és possible que siga de carn i ossos.
Espere que NO pares d´enviar-nos fotos desde tots els racons del món que vagues a treballar o a descansar es un orgull ser els teus amics.
AMUNT POLSEGUERA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
dijous, 14 d’octubre del 2010
Estem acostumats a veure a ' La Polseguera' sobre esportives i algunes vegades ens han sorprés sobre aigua, esta vegada de la mà de Jordi Ferri ens demostra que la Polseguera també pot anar sobre rodes.
Jordi el passat 10 d'octubre va ser el representant de La Polseguera a la Trobada BTT L´Alcudia, és una prova amb bici de muntanya, d'uns 50 Km, amb un recorregut de nivell mig-alt, que la pluja caiguda el dia anterior ho va fer més que dur.
El nostre campió va fer la prova en 3 hores 10 minuts 46 segon situant-se en la general en la posició 96 i el 22 en la seua categoria (gosses velles).
Ens envia unes fotos i com sempre, vos les publique, m'encanta que m'envieu fotos i proves realitzades per vosaltres. En les fotos es veu que té un muntó de seguidors-fans entre elles Rita la mes guapa de L´Alcudia.
AMUNT POLSEGUERA I ANIMEU-SE A FER COSES DIFERENTS.
dimarts, 12 d’octubre del 2010
Per a no cansar-vos amb mes cròniques, vos vaig a deixar una història molt interessant d'un dels nostres Polseguers.
Algun de vosaltres se que no teniu el gust de conéixer-lo, perquè comparteix el seu temps entre U.S.A i Alcàntera, es tracta de Richard Hogan, vos deixe una foto prou actual d´ell i Blanca la seua dona, per si ho veieu caminant o corrent per la contornada sapieu que és un membre de la Polseguera amb una carrera esportiva espectacular i per descomptat una gran persona, segur que si el saludeu i li dirigiu unes paraules, tindreu com a resposta una oberta i entretinguda conversació.
piqueu el enllaç, teniu 3 fulles amb una molt interesant historia ja en contareu si ha valgut la pena llegirla.
divendres, 8 d’octubre del 2010
Entre dissabte i diumenge havien diverses carreres amb possibilitat de representació de més d'un polseguer. Un polseguer que va complir amb totes les espectativas va ser Agustí Femenia que s'està afiançant com un gran rival per a qualsevol polseguer. Si vos n'heu adonat sempre que escric d'Agustí és en positiu, no puc fer-ho d'una altra forma, és un ATLETA, que s'intenta superar en totes les carreres, inclús en els últims entrenaments de sèries dóna el cent cinquanta per cent de les seues possibilitats. Tot el grup estem d'acord que la seua progressió és fantàstica i no ha arribat al seu llimit.
Aquesta setmana a fet una mitja marató més, a tocat Alaquas va anar ell sol i com sempre va abaixar la seua millor marca deixant-la en 1hora 44 minuts. He de dir-vos que com no va tindre prou en Alaquas el diumenge va anar a Carcaixent i va realitzar els 10 quilòmetres a ritme de 4¨37'. ENHORABONA està setmana CRAK AGUSTí.
En la carrera de Carcaixent teníem molta representació de la Polseguera, encara que només hem aconseguit una foto sabem que van ser Teresa, Carlos, Vicent, Agustí, Raimon, Jesús i no sé si algú més.
Carcaixent és una carrera amb molta participació però molt fluixa en tema d'organització cap al corredor popular. El corredor popular espera quan es desplaça a un poble gran com és Carcaixent, com mínim tindre una classificació, nombroses fotos en arribada i carrera, camiseta tècnica, eixir en el periòdic al dia següent, etc... Un poble com Carcaixent ha de millorar i molt al meu entendre.
Crec que no vam tindre al final cap representació a Quesa, es van tirar arrere tots els valents que estaven inscrits desprès del "palizón" de caminada al pic Espadà.
Esta setmana també a sigut una sorpresa saber quina carrera li tocava a Jose Grau, sorprén-te, una mitja marató de muntanya per les muntanyes de Tuéjar. Eixa faceta no la coneixíem en Jose, crec que ell tampoc, bo ho va fer molt bé ocupant el lloc 46 en la classificació general amb un temps de de 2hora 7 minuts i 48. Enhorabona Jose, però avisa'ns quan vages a fer coses d'eixes que a nosaltres també ens agraden i quants més n´anem millor.
dilluns, 4 d’octubre del 2010
Per a començar vos diré que tinc un poc de febra i no he tingut forces per a buscar-vos en les diferents carreres este cap de setmana, disculpeu-me durant la setmana em posaré al dia.
El que vos puc comptar, per que ho vaig viure en les meues carns, és de la caminada que vam fer el dissabte; va ser un VERDADER LUXE. La caminada la vam proposar els Polseguers que correrem la marató del pic Espada el 31 d´Octubre, així véiem el terreny a què ens anem a enfrontar.
Eixirem d'Alcàntera a les 7 hores, (sé que és un poc enjorn i a molts vos lleva les ganes de vindre, però desprès no et recordes ni et sap greu la matinejada) com vos deia eixirem Pepe Alarcón, Pepe júnior, Xavi, Guillem, Julio, Julia, Joan Pascual, Pepe Ferri, Jose Sala, Alba, Reyes i jo. Entre els pobles de l'Alcúdia de Veo i Algimia d´Almonacid havíem quedat amb el nostre guia particular el polseguer Joan Pons que ens va portar amb ell al seu fill major Sergí, un amic seu Pau i son pare Paco.
De Joan que vos vaig a dir s'està llaurant la seua gran fama de guia de senderisme amb lletres d'or només ens va perdre UNA vegada, tot just començar per a donar-li morbo a la caminada i gràcies a això vam poder assaborir amb els nostres paladars unes mores silvestres boníssimes, i vam poder canviar opinions del poble que es veia al fons si era Segorbe, Andorra o Leganés.
Joan, sense tu la caminada no té cap tipus d'emoció i el que no ho entén és per que no és un verdader muntanyer, (SI TU NO VAS, JO TAMPOC), GRAN GUIA Joan.
La veritat és que ens ho passem genial, primer vam ser per un camí forestal, desprès ja vam agafar una senda buscant el barranc Malo (hasta arribar a ell descobrirem altres sendes que no estaven en cap mapa, som uns CRAKS), dins del barranc Malo trobarem gent de l'organització de la marató del pic Espadà netejant les sendes per a la marató.
Pararem a esmorzar en mig del barranc , bon vi, bona samorra, café, conyac i la companyia fantàstica. Els que millor se'l van passar van ser els xiquets, vos anime a tots que la pròxima eixida vingeu amb els vostres fills, no em cansaré de dir-vos-ho. Els xiquets van arribar a casa plens d'arraps, cansats però amb ganes de comptar als companys d´escola on havien estat amb els seus pares i amics.
Quan acaba el barranc Malo, ve una senda prou amagada que el nostre GRAN guia Joan Pons, no dubtà ni un sol moment per a dir, PER ACÍ. La pujada de la senda que dóna al camí forestal és molt pronunciada acabant amb les poques forces que els quedaven a alguns (NO ALS XIQUETS).
Dalt ja en el camí forestal ens quedava l'ultim repte i pel qual estavem allí, PUJAR AL PIC ESPADÀ. Perquè no ens retardaren la pujada ens deixarem baix als xiquets i amb ells, es van quedar alguns pares i mares.
Pugarem, (que per a això havíem anat nosaltres els que anàvem a córrer) Pepe ferri, Pepe Alarcón, Pepe Sala, Julio, Joan Pons,Reyes(no esperavem menys d'ella) i jo. Reyes la nostra fotògrafa oficial intenta traure temps per a vindre amb nosaltres a les carreres on més representació de la polseguera hi ha, gràcies a ella no hem d'esperar que l'organització publique les seues fotos, amb ella les fotos estan segures.
Sabíem que Reyes, era una gran esportista i el dissabte va donar fe d'això. Vam començar la pujada al pic a un ritme fort fins al moment en què Joan no anava al capdavant i vam perdre la senda, CAMP A TRAVÉS, sense senda, més fusta encara, arri burros.
La pujada es va fer molt dura al perdre la senda, i la nostra polseguera Reyes aguantà el tipus fins a coronar el pic. Este dissabte es mereix la menció honorífica sense cap dubte, REYES, pel seu esforç, com va dir ella almenys pujar-ho una vegada en la vida. (pero una nada más Santo Tomás).
Al final de la correguda, passarem un dissabte en família i amics, gaudirem de la natura i practicarem esport, que més volem?, perquè demanar més és quasi, quasi, abusar.
Fotos Reyes:
Salut i muntanya

L'oratge

prevision del tiempo Alcàntera de Xúquer

Loteria

LA LOTE DE NADAL, JA LA TENIM TOTS.



Nº 03158



SORT I AMUNT POLSEGUERA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Contacte

Miguel Sala

lapolseguera@hotmail.com






Amb la tecnologia de Blogger.

Search