divendres, 30 de desembre del 2011
L'any passat es va dirigir a vosaltres per a despedir l'any, la nostra sòcia fundadora Blanca, enguany seré jo.
La polseguera enguany hem de recordar que se'ns han sumat nous polseguers, les dones s'estan animant a córrer, l'escola funciona, hem 
participat en el campionat de carrera de muntanya de la Comunitat Valenciana, tenim nous maratonians, per primera vegada un polseguer a pujat al podium a arreplegar un trofeu al tercer classificat veterà C del "I Circuit Ribera de Xúquer", hem participat en el campionat d'Espanya de marató i esportivament el triomf més important ha sigut el tercer lloc per clubs en el "I Circuit Ribera de Xúquer", un verdader luxe a l'abast de pocs clubs. Este triomf esportiu és el que més em satisfà, ja que és de tots els polseguers i familiars. Extra-esportivament segueix triomfant la germanor i bon rotllo que hi ha entre tots nosaltres, sens dubte esta és la base fonamental de la polseguera.
participat en el campionat de carrera de muntanya de la Comunitat Valenciana, tenim nous maratonians, per primera vegada un polseguer a pujat al podium a arreplegar un trofeu al tercer classificat veterà C del "I Circuit Ribera de Xúquer", hem participat en el campionat d'Espanya de marató i esportivament el triomf més important ha sigut el tercer lloc per clubs en el "I Circuit Ribera de Xúquer", un verdader luxe a l'abast de pocs clubs. Este triomf esportiu és el que més em satisfà, ja que és de tots els polseguers i familiars. Extra-esportivament segueix triomfant la germanor i bon rotllo que hi ha entre tots nosaltres, sens dubte esta és la base fonamental de la polseguera.Em vaig a despedir desitjant-vos de tot cor que enguany 2012 vos porte una nau sencera de felicitat a vosaltres i als els vostres, que els vostres somnis es facen realitat i que podem dir-li adéu a esta merda de crisi que ens acompanya.
Per a despedir-me, compartiré un email amb vosaltres que m'ha enviat un amic i polseguer es tracta de Miguel Gorriz, és una bonica reflexió per a estos dies.
Un expert assessor d'empreses en Gestió del Temps va voler sorprendre els assistents a la seua conferència. Va traure de davall de l'escriptori un flascó gran de boca ampla. Ho va col·locar sobre la taula, junt amb una safata amb pedres de la grandària d'un puny i
va preguntar:"Quantes pedres pensen que caben en el frasco?" Després que els assistents feren les seues conjectures, va començar a ficar pedres fins que va omplir el flascó. Després va preguntar: - Està ple? Tot el món ho va mirar i va assentir.Llavors va traure de davall de la taula un poal amb graveta. Va ficar part de la graveta en el flascó i ho va agitar. Les pedretes van penetrar pels espais que deixaven les pedres grans. L'expert va somriure amb ironia i va repetir: Està ple? Esta vegada els oients van dubtar: Tal vegada no. Bé! I va posar en la taula un poal amb arena que va començar a bolcar en el flascó. L'arena es filtrava en els xicotets amagatalls que deixaven les pedres i la grava. - "Está ple?" , va preguntar de nou.-" No! "- van exclamar els assistents. - "Be", va dir, i va agafar una gerra d'aigua d'un litre que va començar a abocar en el flascó. El flascó encara no rebosaba.- " BO, que hem demostrat?"- preguntà. Un alumne va respondre: - "Que no importa com estiga de plena la teua agenda, si ho intentes, sempre pots fer que càpien més coses ". - "¡No! ", va concloure l'expert: El que esta lliçó ens ensenya, és que si no col·loques les pedres grans primer, mai podrà col·locar-les després. Quins són les grans pedres en la teua vida? Els teus fills, els teus amics, els teus somnis, la teua salut, la parella... Recorda, posa-les primer. La resta trobarà el seu lloc.
FELIÇ ANY 2012
va preguntar:"Quantes pedres pensen que caben en el frasco?" Després que els assistents feren les seues conjectures, va començar a ficar pedres fins que va omplir el flascó. Després va preguntar: - Està ple? Tot el món ho va mirar i va assentir.Llavors va traure de davall de la taula un poal amb graveta. Va ficar part de la graveta en el flascó i ho va agitar. Les pedretes van penetrar pels espais que deixaven les pedres grans. L'expert va somriure amb ironia i va repetir: Està ple? Esta vegada els oients van dubtar: Tal vegada no. Bé! I va posar en la taula un poal amb arena que va començar a bolcar en el flascó. L'arena es filtrava en els xicotets amagatalls que deixaven les pedres i la grava. - "Está ple?" , va preguntar de nou.-" No! "- van exclamar els assistents. - "Be", va dir, i va agafar una gerra d'aigua d'un litre que va començar a abocar en el flascó. El flascó encara no rebosaba.- " BO, que hem demostrat?"- preguntà. Un alumne va respondre: - "Que no importa com estiga de plena la teua agenda, si ho intentes, sempre pots fer que càpien més coses ". - "¡No! ", va concloure l'expert: El que esta lliçó ens ensenya, és que si no col·loques les pedres grans primer, mai podrà col·locar-les després. Quins són les grans pedres en la teua vida? Els teus fills, els teus amics, els teus somnis, la teua salut, la parella... Recorda, posa-les primer. La resta trobarà el seu lloc.
FELIÇ ANY 2012
dijous, 22 de desembre del 2011
No tots van decidir
anar a la marató de València. Tres dels nostres van optar per la marató de Castelló i un doblar València i Castelló amb un parell d'ous. Dels tres polseguers un se'ns quedà pel camí, ja sabeu que parle de Martí la nostra "Pantera de Cotes".
Martí estava inscrit i la seua intenció era baixar de les 3 hores que no dubte que ho haguera aconseguit, desitgem una ràpida recuperació. Ànim Martí que açò ja està durant massa.
anar a la marató de València. Tres dels nostres van optar per la marató de Castelló i un doblar València i Castelló amb un parell d'ous. Dels tres polseguers un se'ns quedà pel camí, ja sabeu que parle de Martí la nostra "Pantera de Cotes".
Martí estava inscrit i la seua intenció era baixar de les 3 hores que no dubte que ho haguera aconseguit, desitgem una ràpida recuperació. Ànim Martí que açò ja està durant massa.
Al final van agafar les maletes 3 parelles i .....a l'hotelito de Castelló.
Amadeo intenció de baixar 3 hores.
Vicent Pascual la seu primera marató. 
Pepe Alarcon rodarrrrr...... 2 maratons en un interval de quince dies.
Jose Sala, (substitut de Martí), ajudar tot el que poguera a Amadeo perquè aconseguira el seu objectiu.
Per sort per a mi, jo també estava allí d'espectador i donant tots els ànims que vaig poder donar. Jose Sala i jo arribarem el diumenge dia de la carrera a les 8 del matí.
He de dir que m'agradà molt l'experiència viscuda des de fora. Vaig estar tota la carrera amb Majo, Adela i Neus, açò em va donar l'oportunitat de veure i poder comptar-vos com patixen els que no corren. Neus, dona de Vicent era la primera vegada que es trobava en esta situació i la vaig veure nerviosa i intranquil·la però crec que ni ella mateixa savia perquè, és una situació molt rara, però va patir d'allò més.
Adela, tota l'estona tenia al seu Pepe en la boca, encara que ja és una veterana en el tema, savia que Pepe estava patint mo
lt i a ella se li notava també eixe patir i nerviosisme. En la meta quan va veure a Pepe els crits se sentien per tot Castelló.
lt i a ella se li notava també eixe patir i nerviosisme. En la meta quan va veure a Pepe els crits se sentien per tot Castelló. Majo, uhfff, pobre Majo esta si que va expresar patiment, por, nerviosisme, amb diferència la que més va patir de tota Castelló. Majo es va pasar tot el matí preguntant: com veus a Amadeo?, va molt mal?.... i ja veus jo savia que be no podia anar, però jo sempre li deia que ho veia molt bé que estiguera tranquil·la.
Jo també estava intranquil perquè el meu germà també estava corrent i personalment em pareixia una verdadera burrada que correguera dos maratons en quinze dies i amb la intenció d'intentar baixar de 3 hores les dos.
Parlant de lo purament esportiu, he de donar-los a tots les meues més sinceres felicitacions. Els quatre em van fer sentir que alçar-me a les 6 de la matinada va valdre la pena.
Amadeo va estar impressionantment impressionant. Amadeo és tan cabut que encara que caiga mort el seu espèrit segur que seguix avant. Quan un es planteja baixar una marató de 3 hores ha de tindre les coses molt clares i això et dic jo que és quasi impossible. Amadeo estaba en eixa situació que de l'única forma que es pot 
salvar es, corrent, corrent, no abaixant el ritme, i no fer-li cas al cap i traure-li tot el suc al cos. Eixa va ser la tècnica utilitzada per ell i coneixent-lo segur que va pensar correré tot el que puga i com més prompte acabe açò millor. Eres un autèntic monstre, increïble la teua força, espèrit de superació i patiment. Enhorabona sub3.
salvar es, corrent, corrent, no abaixant el ritme, i no fer-li cas al cap i traure-li tot el suc al cos. Eixa va ser la tècnica utilitzada per ell i coneixent-lo segur que va pensar correré tot el que puga i com més prompte acabe açò millor. Eres un autèntic monstre, increïble la teua força, espèrit de superació i patiment. Enhorabona sub3.Jose Sala venia de fer un súper esforç a València i no ho dubte a intentar fer tota la carrera amb Amadeo. Va començar amb esperances d'acabar-la i sobretot ajudar el seu amic, però ... ay companys, en 2 setmanes les cames es poden recuperar però que difícil és que estiguen al cent per cent. Jose va correr amb Amadeo els primers 23 quilòmetres, després va estar descansant amb nosaltres fins que ens desplacem al quilòmetre 35 on va tornar a entrar sense dubtar-ho per a ajudar Amadeo en els moments més difícils que prompte li anaven a aparéixer. En eixos moments va ser fonamental el nostre Kilian que va acabar d'espentar a Amadeo fins al seu objectiu. Enhorabona pel teu gran treball i els teus 30 kilometres per baix de 4 minuts 15 segons.
Pepe Alarcón "crack i figura fins a la sepultura", l'alegria de la polseguera, este personatge no és humà, és un animal que ens ve d'un altre planeta per a fer-nos entendre que la vida esta feta per a tots, tots cabem en el sac de la vida........ alegria i ole......... València 3 hores 30 minuts i a rodar-la com diu Pepe. Castelló 3 hores 30 minuts i si es presenta anar a un altra allí estará Pepe.
A Castelló el bó de Pepe es creia que rodaria, ay que confós que estava. En el quilòmetre 9 ja no savia ni on estava, en el quilòmetre 23 no volia ni que li fera fotos... però no s'apartava (com altres) . Quilòmetre 40 em pose a córrer al seu costat, l' observe i veig: cara desencaixada, cames cada una per un costat i ell només em repetia: estic segur que l'acabe! segur que acabe Miguel! .
Xapó per Pepe, lo que va fer, i el que va patir. El primer del rànquing de la polseguera: 2 maratons en 15 dies i a una mitjana de 3 hores 30 minuts.
Vicent Pascual "la gacela", primera marató per a ell. No les tenia totes amb si, perquè l'entrenament havia sigut més be escàs. Tots sabíem que patiria en la part final, crec que ell també ho savia, per això feia molt bona cara en els primers quilòmetres.
Va passar pel quilòmetre 23 com si res amb molta diferència en aparença el millor dels 4. Ah pardalet! quan van començar a pesar-li les cames i estava més sol que el ciri pasqual. Vicent pensant el que li podia passar, portava fins al mòbil damunt (pes extra per als mals moments). Estant esperant que arribar Pepe li sona el mòbil a Neus, era Vicent. era Vicent buscant-nos desesperadament, li diu a Neus que li portarà un gel al km 40. JO pensava: perquè vol este nano un gel en el 40. Vaig anar jo a portar-li'l i el veig que venia per darrere d'uns amics dels LLops de Manuel, Ruben, Pablo, Xavi....
Vicent anava malament de cames pero.. em pose a córrer al seu costat (jo amb xandall, caçadora, càmera de fotos....) i miracle, ràpidament ens posem a 5 minuts km, sense donar-se compte a 4' 45' i Vicent parlant amb mi, als amics de Manuel els traguerem més de 4 minuts en 2 quilòmetres. Demostració del que es pot fer si un vol. Enhorabona Vicent una a la saca.
Després dels marejos, carn de gallina, caps aborronats, plors, abraços, besos.... una bona cervesa i una casalleta va ser el que més va reposar als nostres campions. Una altra demostració de companyerisme i germanor d'este el nostre club LA POLSEGUERA.
AMUNT POLSEGUERA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
diumenge, 11 de desembre del 2011
Tots sabeu que jo 
sóc maratonià i quan parle de la marató ho faig amb passió, els ulls en brillen amb llum pròpia, la cara ens reflectix il·lusió i les nostres paraules inclús vos poden paréixer exagerades. Els que heu fet la vostra primera marató, per primera vegada em podeu entendre quan parle de marató i vos he de dir a tots, que heu entrat en un cercle del que és difícil eixir. Al vostre cos cada vegada li aneu a demanar més, però siguau conscients que haureu d'entrenar més amb el que això requerix; temps, sacrifici i enteniment per part de la vostra família.
En totes les cròniques importants sempre agraïsc a la família el seu suport, i es que és difícil que ens entenguen, però sense ells tot el que fem seria impossible. Família, vosaltres també correu al nostre costat, en els moments roïns vos tenim en el pensament i feu que la carrera siga més fàcil.
Jo personalment cada vegada que faig un rècord personal, per molt insignificant que siga, pense en la meua família i els meus amics (estiguen on estiguen), i inclús dedique triomfs a persones que sé que és impossible que em vege
n. GRÀCIES FAMÍLIA VULL QUE SAPIEU QUE SOU FONAMENTALS PER A TOTS ELS POLSEGUERS.
La nit abans de la marató, inclús la setmana abans, més d'un no va fer caca dura, tranquils això entra dins del que és una marató. Vos puc assegurar que una marató no sols és córrer-la, més d'una vegada requerix també saber cagar-la.
La marató és tan llarga que a cada personas pareix que no haga corregut la mateixa carrera, alguns dirien que té 42 km i altres dirien que té 342 km, pero no he entropessat amb cap que diga que li pareixia que tinguera 24 Km.
A València van eixir amb autobús, amb il·lusió, por i incertesa uns quants Polseguers junt a les seues famílies en total 12 maratonians i una sola xica que ha arribat este estiu des de les illes amb força. Angela que ja que estava a València va córrer el 10.000 que es feia paral·lel a la marató. 
Angela últimament havia corregut en Sueca, un poc arrossegada per Teresa que fins ara era una de les poques xiques, però Angela ja ha agafat el vol i no li fa falta res ni ningú, si li doneu temps i companyia estic convençut que ens donarà alguna alegria, ja podeu dir que comptem amb una altra guerrera. Benvinguda.
L'experiència la portaven Jose Sala, Pepe Alarcón, Fernando i Juan, encara que l'experiència no lleva el tindre respecte a la marató.
La inquietud, la por, però confiant en el seu entrenament era de Javi Bausà, Jesús, Agustí, Toni Perez, Àngel, Moisés i Quique.
Després de presentar-vos als protagonistes, he de dir que tots són uns Cracks. Sense llevar merit a ningú, si tinguera que destacar a un, sense lloc a cap dubte seria el nostre "leonés". Angel supercrack de la marató de València.
Resultats dels nostres atletes:
Angela 10000 1 hora 03 minuts 12 segons.
Jose Sala 42195 2 hores 57 segons 49 segons.
Quique 42195 3 hores 30 minuts 33 segons.
Angel 42195 3 hores 30 minuts 44 segons.
Pepe Alarcón 42195 3 hores 31 minuts 31 segons.
Moisés 42195 3 hores 36 minuts 00 segons.
Fernando 42195 3 hores 51 minuts 29 segons.
Juan 42195 3 hores 55 minuts 01 segons.
Agustí 42195 4 hores 00 minuts 03 segons.
Toni Perez 42195 4 hores 00 minuts 44 segons.
Javi Bausa 42195 4 hores 02 minuts 52 segons.
Jesús 42195 4 hores 1
4 minuts 29 segons.
Com sabeu cadascú tenia una meta i totes eren respectables. La meta del primer dels nostres era molt, però que molt difícil la pretensió de realitzar un temps de 2 hores 50 minuts esta a l'abast de pocs, jo diria de molts pocs. Era la meta de Jose Sala, no va fer una mala marató tots haguérem firmat el seu temps, però segurament li faltat companyia; clar i qui té ous d'acompanyar-lo......., enhorabona per la teua gran marató, marca personal i familiar. Tens sort que ja no vaig ha fer burrades sinò intentaria batre't el rècord.
sóc maratonià i quan parle de la marató ho faig amb passió, els ulls en brillen amb llum pròpia, la cara ens reflectix il·lusió i les nostres paraules inclús vos poden paréixer exagerades. Els que heu fet la vostra primera marató, per primera vegada em podeu entendre quan parle de marató i vos he de dir a tots, que heu entrat en un cercle del que és difícil eixir. Al vostre cos cada vegada li aneu a demanar més, però siguau conscients que haureu d'entrenar més amb el que això requerix; temps, sacrifici i enteniment per part de la vostra família.
En totes les cròniques importants sempre agraïsc a la família el seu suport, i es que és difícil que ens entenguen, però sense ells tot el que fem seria impossible. Família, vosaltres també correu al nostre costat, en els moments roïns vos tenim en el pensament i feu que la carrera siga més fàcil.
Jo personalment cada vegada que faig un rècord personal, per molt insignificant que siga, pense en la meua família i els meus amics (estiguen on estiguen), i inclús dedique triomfs a persones que sé que és impossible que em vege
n. GRÀCIES FAMÍLIA VULL QUE SAPIEU QUE SOU FONAMENTALS PER A TOTS ELS POLSEGUERS.
La nit abans de la marató, inclús la setmana abans, més d'un no va fer caca dura, tranquils això entra dins del que és una marató. Vos puc assegurar que una marató no sols és córrer-la, més d'una vegada requerix també saber cagar-la.
La marató és tan llarga que a cada personas pareix que no haga corregut la mateixa carrera, alguns dirien que té 42 km i altres dirien que té 342 km, pero no he entropessat amb cap que diga que li pareixia que tinguera 24 Km.
A València van eixir amb autobús, amb il·lusió, por i incertesa uns quants Polseguers junt a les seues famílies en total 12 maratonians i una sola xica que ha arribat este estiu des de les illes amb força. Angela que ja que estava a València va córrer el 10.000 que es feia paral·lel a la marató. 
Angela últimament havia corregut en Sueca, un poc arrossegada per Teresa que fins ara era una de les poques xiques, però Angela ja ha agafat el vol i no li fa falta res ni ningú, si li doneu temps i companyia estic convençut que ens donarà alguna alegria, ja podeu dir que comptem amb una altra guerrera. Benvinguda.
L'experiència la portaven Jose Sala, Pepe Alarcón, Fernando i Juan, encara que l'experiència no lleva el tindre respecte a la marató.
La inquietud, la por, però confiant en el seu entrenament era de Javi Bausà, Jesús, Agustí, Toni Perez, Àngel, Moisés i Quique.
Després de presentar-vos als protagonistes, he de dir que tots són uns Cracks. Sense llevar merit a ningú, si tinguera que destacar a un, sense lloc a cap dubte seria el nostre "leonés". Angel supercrack de la marató de València.
Resultats dels nostres atletes:
Angela 10000 1 hora 03 minuts 12 segons.
Jose Sala 42195 2 hores 57 segons 49 segons.
Quique 42195 3 hores 30 minuts 33 segons.
Angel 42195 3 hores 30 minuts 44 segons.
Pepe Alarcón 42195 3 hores 31 minuts 31 segons.
Moisés 42195 3 hores 36 minuts 00 segons.
Fernando 42195 3 hores 51 minuts 29 segons.
Juan 42195 3 hores 55 minuts 01 segons.
Agustí 42195 4 hores 00 minuts 03 segons.
Toni Perez 42195 4 hores 00 minuts 44 segons.
Javi Bausa 42195 4 hores 02 minuts 52 segons.
Jesús 42195 4 hores 1
4 minuts 29 segons.
Com sabeu cadascú tenia una meta i totes eren respectables. La meta del primer dels nostres era molt, però que molt difícil la pretensió de realitzar un temps de 2 hores 50 minuts esta a l'abast de pocs, jo diria de molts pocs. Era la meta de Jose Sala, no va fer una mala marató tots haguérem firmat el seu temps, però segurament li faltat companyia; clar i qui té ous d'acompanyar-lo......., enhorabona per la teua gran marató, marca personal i familiar. Tens sort que ja no vaig ha fer burrades sinò intentaria batre't el rècord.
Vicent Mompó el nostre representant més veterà també tenia unes pretensions i li va faltar poc per a aconseguir-les. Indistintament del que volia aconseguir, també va fer marca personal i per davall de les boniques 3 hores 30 minuts. Bona carrera Vicent, eres dels que no t'agrada esforçar-te al màxim i aconseguixes eixe temps; tots el de darrere de tu l'hagueren signat, pots estar molt content.
Quique, a este si que no li agrada donar-ho tot, sempre té guardat un "carbohidrat" i esta vegada el va traurer quan faltaven 3 ó 4 quilòmetres. Quique és un tio molt conservador i sensat. En una marató ser massa conservador mai ve malament, si no vols aconseguir un temps determinat. Sempre diuen que la primera és per a disfrutar-la i saber al que t'enfrontes, bó per ser la primera excel·lent, enh
orabona, ho has fet millor que el Llevant.
Angel, és el nostre súper crack de la Marató, si li haguera de posar un nom li dirà "el increible Hulk", vaja carrera es va marcar el nostre Lleonés, no tinc paraules per a descriure-ho, xapó, de nota un 15 sobre 10. Àngel té unes transformacions impressionants, vaig córrer amb ell a Cheste i ho vaig veure molt afonat...(aixó pensava jo). Collons s'ha transformat com "Hulk" s'enfada, es motiva, va cridant pel carrer, se li posen els ulls rojos i fotre, a veure qui té ous de parar-lo. Àngel, tu si que em crec que ho vas donar tot... i un poc més, vertaderament li vas posar més ous que el cavall d'Esparter (monument de Logroño). Enhorabona.
orabona, ho has fet millor que el Llevant.
Angel, és el nostre súper crack de la Marató, si li haguera de posar un nom li dirà "el increible Hulk", vaja carrera es va marcar el nostre Lleonés, no tinc paraules per a descriure-ho, xapó, de nota un 15 sobre 10. Àngel té unes transformacions impressionants, vaig córrer amb ell a Cheste i ho vaig veure molt afonat...(aixó pensava jo). Collons s'ha transformat com "Hulk" s'enfada, es motiva, va cridant pel carrer, se li posen els ulls rojos i fotre, a veure qui té ous de parar-lo. Àngel, tu si que em crec que ho vas donar tot... i un poc més, vertaderament li vas posar més ous que el cavall d'Esparter (monument de Logroño). Enhorabona.
De Pepe Alarcón que voleu que vos compte que no sapieu vosaltres, com 
ens va dir a tots anava a rodar la marató de València i la de Castelló amb 15 dies de diferència. El mestre i entrenador de mitja plantilla de polseguers es va dedicar a marcar-li el camí i ritme a Quique, Àngel i Moisés.
Que gran eres Pepe com a persona i com a atleta, sempre que pots la teua intenció és ajudar sense necessitar rebre res a canvi. I no deixem en l'oblit com a atleta un 10 qui vullga que intente el que tu pretens fer, si ho aconseguixes més d'un t'haurà de besar el cul. Enhorabona per la teua gesta i ajuda als teus companys.
ens va dir a tots anava a rodar la marató de València i la de Castelló amb 15 dies de diferència. El mestre i entrenador de mitja plantilla de polseguers es va dedicar a marcar-li el camí i ritme a Quique, Àngel i Moisés.
Que gran eres Pepe com a persona i com a atleta, sempre que pots la teua intenció és ajudar sense necessitar rebre res a canvi. I no deixem en l'oblit com a atleta un 10 qui vullga que intente el que tu pretens fer, si ho aconseguixes més d'un t'haurà de besar el cul. Enhorabona per la teua gesta i ajuda als teus companys.
A Moisés la criatureta que acaba de tindre no li deixa molt de temps per a dormir ni per a entrenar, per a afrontar una marató has d'entrenar i ficar-te molts quilòmetres a les cames. És la primera marató que corres, el teu temps és molt bo i no vull que estigues decebut en la pròxima marató que faces tens opció de llevar-li més minuts que altres persones. Tu seràs dels que segur que la pròxima l'aconseguixes baixar, els sub 3h 30 el tens a l'abast quan vullgues. Enhorabona.
Fernando al nostre amic galàctic hem aconseguit substituir-li el trage, m'agrada més com et queda este, per descomptat estàs afavorit. Fernando ha patit lo que els maratonians descriuen com el mur. D'eixida molt bé amb el ritme previst junt Javi, inclús anaven els dos per damunt dels seus espectatives passant al pràctic de les 3 hores 45 minuts. Segons em compta Fernando el pràctic els passà en el quilòmetre 20 com un reactor i ell es va unir al grup deixant a Javi. Va aguantar amb el grup fins al quilometre 37 que li va vindre el mur o millor dit es cremà com una falla. De totes maneres va fer el seu rècord personal i ja esta pensa
nt tornar-ho a batre a Barcelona. Com m'ha dit ell 3 maratons en menys d'1 any. "A fer la ma la poma".
nt tornar-ho a batre a Barcelona. Com m'ha dit ell 3 maratons en menys d'1 any. "A fer la ma la poma".
Juan la nostra maquineta no va fer a 5 ' 07" el kilòmetre però perque no ho va intentar sinò.....
Després de l'esforç estava radiant, content i alegre com un gat amb una bona sardina i no era per a menys havia baixat la seua marca personal quasi quasi lo que va fer el que va guanyar. A este ritme a la pròxima marató estarà prop de les 3 hores i la pròxima nou rècord del món. Juan amb la seua parella extra-matrimonial, que no es altra que Fernando, també te en ment fer la marató de Barcelona i maxacar el seu rècord. Ànim màquina.
Li toca el torn a Agustí que va recórrer molts però que molts quilòmetres acompanyat de Toni Pérez. Agustí també tenia davant un repte majúscul, fer la seua primera marató amb la por que comporta, la veritat la va agafar tranquil amb el repte d'aconseguir baixa de les 4 hores...... justet, justet, li van faltar 3 segons que se'ls perdonarem per l'esforç i que tots sabem que ha entrenat bé. Enhorabona ja eres maratonià, la veritat qui t'ho anava a dir, l'any passat ho veies molt lluny i ja veus voler es poder.
Toni Pérez, este si que no e
l esperavem ningú que fera el que a fet, amb poc de temps corrent ha aconseguit superar la seua primera marató amb nota i vos vaig a deixar que llegiu un resum que fa el mateix Toni, és molt interessant:
l esperavem ningú que fera el que a fet, amb poc de temps corrent ha aconseguit superar la seua primera marató amb nota i vos vaig a deixar que llegiu un resum que fa el mateix Toni, és molt interessant: Bona nit Presi!!
Saps que?
Despres de acabar la marato vaig pensar " Sere cabró, qui me mana a mi clavarme en açó", quan estavem en el Bar ja pensava...que no aniré l'any que ve un altra volta..i hui ja estic pensant "que no fare la de castelló per a vore si baixe de 4h".
Al bloc has de posar: ¡¡espai en apuntar-se a la polseguera que enganxa!!
La de Castello no la fare pero si deu vol l'any que ve repetisc.
En quant a sensacions pues aixó, fins al 34 com si res i despres una lluita contra mi mateixa i el meu cap (JA ME VAU DIR QUE ENCARA QUE EL CAP DIGA QUE NO, A LES CAMES SEMPRE LI POTS TRAURE UN POC MES) No se si m'ho digueres tu o Amadeu...Nomes veia a gent parant i estirant, a uno arrojant...pero no, li vaig guanyar vaig pensar "tantes series, tantes hores tans kilometres i no tens que acabar..." D'AIXÓ RES!!
Els ultims 4 els vaig fer a 6 15!! però el ultim ultim em va eixir a 5 10!! Tambe supose que vaig tindre sort de no tindre rampes ni cap problema
En resum molt content i orgullos però en una espineta clavada per a la proxima..si el temps oficial es 4h 0m 44s intentare vaixar-lo 45 segons a 3h 59m 59s je je
Ah per cert quan faces el resum posa esta foto per favor, no es del km 1 ni 2 ni 10 ni 12 ni 20 es del km 30!! estem pele i mele, on pots vore la cara de agotament i patiment que tinguem els dos....es nota que hem fet a tope els primers 30km eh?? Ara se que la marato de veritat comença en el 34!!
P.D: si no vos haguéreu parat a fer-vos la foto, amb pose inclosa, segurament haguéreu baixat els dos de 4 hores........
Javi és uns dels què més progressió a tingut en estos últims mesos, ni ell mateix s'ho creu. Afrontava la prova amb moltes ganes i un poc de cagueta, que no es va notar per a res en el començament de la prova, anant per davant del seu pronòstic, arrosegat per Fernando. Javi deu de estar súper content del que ha fet. Estic segur que ni ell, ni els que el coneixien hagueren dit que Javi correria una marató, la acabaria i que està pensant a fer-ne una altra. Enhorabona, jo quan siga major vull ser com tu.
Finalment i no per això el pitjor, el nostre guerrer "Kornan", Jesús no va tindre el seu dia, tots coincidim que estava preparat per a fer millor temps, però la marató és molt llarga i si des d'un principi no et trobes bé és difícil acabar en condicions. De totes 
maneres és el seu primera marató i segur que intentaràs baixar el teu temps en una altra ocasió. Jo se lo difícil que és compaginar treball sense horaris amb entrene de marató. Fa un any ningú haguera donat un duro com a que tu finalitzaries una carrera tan dura i este últim mes eres dels favorits per a efectuar un bon temps. Enhorabona seguix sent el guerrrer que tots coneixem.
maneres és el seu primera marató i segur que intentaràs baixar el teu temps en una altra ocasió. Jo se lo difícil que és compaginar treball sense horaris amb entrene de marató. Fa un any ningú haguera donat un duro com a que tu finalitzaries una carrera tan dura i este últim mes eres dels favorits per a efectuar un bon temps. Enhorabona seguix sent el guerrrer que tots coneixem.Tan sols em queda per dir-vos que espere que l'any que ve podem ser algun més així incrementarem la família de maratonians polseguers. Vos deixe una frase per a que la mediteu:
No hi ha objectius impossibles, només persones que es cansen abans d'aconseguir-los.
AMUNT POLSEGUERA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
dilluns, 5 de desembre del 2011
L'última cita del I Circuit Ribera de Xúquer la teniem a Alzira.
A Alzira érem 6 els representants, perquè els altres estaveu a València dispossats a "reventar"registres a la Marató.
Els que vam anar vam defendre com vam poder el tercer lloc per equips i Jose Antonio que es portà com un autèntic guerrer va defendre el seu podium, en la seua primera mitja marató, la veritat este home és un autèntic "Braveheart".
El començament de la prova no va ser massa ràpid, eixirem encapçalant als nostres Amadeo, Julio i jo. Jose Anonio no sàvia massa bé que tènia que fer i com la tenia que rodar, però heu de recordar que és mestre, estos sempre troben una solució.
Per darrere de Jose Antonio anaven Pepe Ferri i Carlos. Pepe eixint de la infermeria i entrant té prou feina, esta passant una mala temporada i Carlos dels pocs que el compromís amb el circuit ha sigut total a finalitzat les seues 10 carreres.
Julio, ja sabem que ho dóna tot, porta quatre dies corrents i no se li pot demanar més, sempre està per damunt de les seues possibilitats. Amadeo està fort, però que molt fort, va estar estirant de Julio i de mi tota la carrera, de tant en tant li tènia que dir jo: aguanta un poc.
Sabíem que poc podíem fer per a aconseguir un segon lloc, però així i tot ho vam donar tot. "Braveheart", va fer la seua primera mitja marató i per a començar va parar el crono en 1 hora 37 minuts, ja té treball Tomás per a batre el rècord familiar. Este home no sap que acaba de començar la seua vida atlética, a este ritme putjara moltes vegades al podium.
Pepe y Carlos van acabar com bonament van poder.
Després d'este tràmit dins del circuit agraïsc la vostra presència en la gala, es va notar que estavem allí els de la Polseguera.
Jose Antonio va ser galardonat amb un merescudíssim tercer lloc en la categoria veterà C.
Enhorabona Jose Antonio, en cap moment penses que és casualitat t'has merescut un tercer i inclús més, però eixe "més" l'atacarem l'any que ve. Crec que eres un bon punt de referència per a tots nosaltres. Tota la Polseguera esta amb tu.
Després ens va tocar a tots, repetisc a TOTS. La Polseguera va rebr
e el PREMI AL TERCER millor club dels participants en l'I CIRCUIT RIBERA DE XÚQUER. Com sempre vos he dit Tots formem la Polseguera desde l´afició, el que no ha corregut ni una carrera, fins el que les ha puntuat totes. Sols teniu que mirar les cares d´alegria i d'orgull de ser Polseguers en l´entrega de premis.
e el PREMI AL TERCER millor club dels participants en l'I CIRCUIT RIBERA DE XÚQUER. Com sempre vos he dit Tots formem la Polseguera desde l´afició, el que no ha corregut ni una carrera, fins el que les ha puntuat totes. Sols teniu que mirar les cares d´alegria i d'orgull de ser Polseguers en l´entrega de premis.
Sobretot el que més ens honra és que hem competit de forma honesta i amb el que tenim. Em queda també paraules d'ànim a un dels principals pilars d'este triomf, MARTÍ. Tots sabeu que està lesionat però des del lloc que ocupe i per la part d'esforç que em correspon a mi, gràcies Martí.
I també he de recordar que mala pota de part del nostre Samurai, estic segur que Julio haguera ocupat podium en la seua categoria, però una lesió el va apartar de competició. Si l'any que ve ens comprometem tots segur que aconseguirem més triomfs per a la nostra gran família que és LA POLSEGUERA.
AMUNT POLSEGUERA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
dimecres, 30 de novembre del 2011
Com a conseqüència que esteu més de la mitat malalts i del cansament produït per la Marató se vos "nubla" la vista i no podeu llegir, esta setmana no estarà la crònica, però aprofite per a informar-vos de la Gala Final i espere la vostra assistència per a donar tot el nostre calor als guardonats.
GALA FINAL DEL CIRCUIT 
El día 2 de Desembre a La Gallera d'Alzira tindrá lloc la Gala final d'entrega de trofeus y regals per als participans del I Circuit de Carreres Populars de la Ribera de Xúquer.
Poc a poc queda menys per la gala final que es celebrara el dia 2 de desembre a les 20:00h , a Alzira, on començaren les primeres converses per a que aquest circuit veguera la llum, i vaja que l’ha vist.
La gala ja té forma, amb 
LA GALLERA com a local, en el carrer de les Escoles Pies ( junt a la Plaça Major) i els dos salons que ens acolliran, el “Saló Àrabe” i el Saló Daurat, on culminarem una nit màgica, en la que tot aquell que haja participat al menys set de les deu carreres tindrà un premi en forma de borsa de corredor,
Encara que a aquesta gala estan tots invitats, tant el que a acabat el circuit, com ni tan sols l’haja començat.
Un circuit en el que tots nosaltres: participants, organitzadors, col.laboradors i a més a més la gent que a gaudit d’espectadors des que començà, tenen que estar en aquesta gala, on baix la batuta del amic Recaredo Agulló, Aureliano Lairón i Joan Baldoví, hi ha molts més convidats, hores d’ara no confirmats els quals tancaran el teló d’una temporada atlètica meravellosa.
El día 2 de Desembre a La Gallera d'Alzira tindrá lloc la Gala final d'entrega de trofeus y regals per als participans del I Circuit de Carreres Populars de la Ribera de Xúquer.
Poc a poc queda menys per la gala final que es celebrara el dia 2 de desembre a les 20:00h , a Alzira, on començaren les primeres converses per a que aquest circuit veguera la llum, i vaja que l’ha vist.
La gala ja té forma, amb 
LA GALLERA com a local, en el carrer de les Escoles Pies ( junt a la Plaça Major) i els dos salons que ens acolliran, el “Saló Àrabe” i el Saló Daurat, on culminarem una nit màgica, en la que tot aquell que haja participat al menys set de les deu carreres tindrà un premi en forma de borsa de corredor,
Encara que a aquesta gala estan tots invitats, tant el que a acabat el circuit, com ni tan sols l’haja començat.
Un circuit en el que tots nosaltres: participants, organitzadors, col.laboradors i a més a més la gent que a gaudit d’espectadors des que començà, tenen que estar en aquesta gala, on baix la batuta del amic Recaredo Agulló, Aureliano Lairón i Joan Baldoví, hi ha molts més convidats, hores d’ara no confirmats els quals tancaran el teló d’una temporada atlètica meravellosa.
dimarts, 15 de novembre del 2011
El bon amic meu i de tots vosaltres Pepe Alarcón m'ha cridat per comentar-me dels títols de pel·lícula que últimamnete estic posant a totes les cròniques i ell ha sigut qui vos ha posat a tots el títol... ahí va.... ELS CENT UN DALMATA....que esta vegada es van presentar a Gandia amb autobús amb la família i aficionats polseguers.
En la part alta està vegada tenim a Amadeo que un dia més trenca barems i prototips del corredor de fons, una verdadera demolidora de rècords.qui diria que un gos tan gran poguera aguantar tant i tan ràpid. Ni el millor gosser el pot atrapar, 1 hora 26 minuts 10 segons. Enhorabona de part de l'associació en defensa dels gossos grans. Eres un ídol per a més d'un del poble.
Per darrere va entrar un gos vell, però no per això deixa de ser combatiu, és dàlmata però no té taques en el seu historial. Julio, que s'acaba d'escapar del veterinari té ganes de lladrar ben fort i segur que ho demostrarà a Alzira. 1 hora 28 minuts 25 segons.
Un altre dàlmata gran és Moisés record personal 1 hora 33 minuts 40 segons, que indiscutiblemente li té menjarda la moral al més caní, que sens dubte és Pepe Alarcón. Pepe només en este conte... només en este, que quede clar, és Cruela de Bill tots els gossets se li escapen i mai agafa a cap, 1 hora 34 minuts 9 segons, no esta gens mal.
I dic açò perquè hi ha un gos, he de dir que este és charnego, Jesús, que està a un pas d'agafar a Pepe. Quina progressió del KOrnanguau ja ho tenim en 1 hora 38 minuts 34 segons.
Vicent molt de temps en la gossera cuidant el seu primer cadell i a poc a poc agafant forma, rècord personal 1 hora 39 minuts 15 segons. Arriba també un altre mastí, Agustí gos gran, i cau un altre rècord personal i quasi rècord familiar... no és que vullguem ficar pressió, pero..... 1 hora 41 minut 54 segon. Jesús, Vicent i Agustí van eixir en gossada però es van dispersar perquè no els agafara cap gosser.
Toni més be, gos d'aigua que dàlmata, ja li dóna igual córrer 10, 15, 21 kilómetres sempre va sobre 5' el quilometre, rècord personal 1 hora 45 minuts 44 segons.
Sense saber-ho el nostre gos extraterrestre, informàtic li xafava les peüngles a Toni no era un altre que Fernando Gate que sense lladrar molt crec que també record personal 1 hora 45 minuts 38 segons.
Marcos, no és dàlmata però té totes les intencions de ser-ho. Ja el considerem de la gossada va fer la carrera amb Jose Basallote que va cuidar d'ell per tots els perills que comporta la gran ciutat, sense por, no el va agafar Cruela 1 hora 49 minuts 41 segons.
Tancant la gossada anaven Juan i Kike dos gossos de pala i foguejada que vetlaven i cuidaven de que cap gos jove es quedara rezagat....... sio para que tios mes perros..... crec que van parar a pixar en tots els cantons. Tinc les meues sospites que es quedaren lligant amb alguna gossa caniche.
És broma, Juan no va tindre el seu dia i Kike en una bona mostra de camaraderia el va esperar.1 hora 51 minuts 58 segons.
No m'oblide de tots els altres, com sempre la nostra afició va estar a l'altura udolant a les grades i es va notar la camaraderia d'alguns de vosaltres que inclús estant amb el veterinari, vos heu acostat a animar i compartir moments de bon rotllo amb tots els altres. Com sempre un deu per la unió de la Polseguera. En el dinar, no van menjar com a gossos van menjar i van beure com "AKES".
BO i tan sol en queda despedirme amb una foto representativa de la meua alegria de veurer que
tots esteu conseguint el que desitjeu.
GUAUUUUUUUUUUUUUUU POLSEGUERA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Que bonic és trobar-se fort després de seguir un bon entrenament. Et pots anar a fer la mitja marató d'Alcoi i segurament et pareixerà que té quatre pujadetes. Perquè això és el que li va paréixer al nostre Kilian, però.............jo també vaig anar i que mal que se'l passa un quan no entrenes bé, les quatre pujades per a mi van ser quatre muntanyes de 8000 metres totes seguides. "Che tú" que palissa em vaig arrear.
Sincerament la carrera bonica, no per a batre marques, més be per a conéixer un poc els espais naturals d'Alcoi.
Començàrem a les 16 hores 30 minuts, a nosaltres se'ns va fer de nit entrant a meta, marcant un crono d'1 hora 30 minuts, però estic segur que a més d'un li van eixir els llops per algun túnel de la bonica via verda.
L'organització va ser molt bona, van tindre el detall de disposar de voluntaris amb llanternes que ens il·luminaven l'interior dels túnels de la via verda.
Un altre any anirem més gent però, jo aniré un poc més preparat.
diumenge, 13 de novembre del 2011
A la mitja marató de Xirivella, quatre valents es van donar compte que voler és poder. UHFFF!!!, ara veurem qui para a estos. Si açò segueix així dins de poc se me'n pujaran tots a la "chepa".
Comandats per Pepe Alarcón es van presentar a Xirivella, amb expectatives de baixar temps, Àngel el nostre Lleonés, Jesús "Kornan" i Javi "el Dandi'. Intencions?, menys Pepe tots esforçant-se al màxim i baixar les seues marques. Si tinguera que posar nom dirien que eren una versió recent dels tres mosqueters. Athos Pepe, Porthos Àngel, Aramis Jesús i com no d'Artagnan Javi. Només heu de veure la foto per a anar reconeixent-los, alguns amb espasa i altres amb la pistola en la mà.
La temperatura molt bona amb un poc de pluja (segurament un bon dia per a menjar-te una dotzena de xurros), amb moltes ganes i il·lusió de fer una bona carrera.
Per davant se'n van anar Pepe i Àngel, amb ganes de rebentar 1 hora 44 o 45 minuts de marca personal d'Àngel. No tinguau dubte que Àngel va tirar els budells per la boca en l'intent i demostrant que ha assimilat l'entrenament de marató, i no sé si Pepe li pegaria algun calbot va realitzar una marca d'1 hora 37 minuts, espectacular ATHOS I PORTHOS van realitzar els deures a la perfecció enhorabona fenòmens.
Per un altre costat no es podien deixar el nostre mosqueter més xicotet sòl davant del perill.
Aramis va acompanyar a d'Artagnan en tot moment. El seu intent era baixar d'1 hora 50' de Javi, Jesús tenia 1 hora 43 minuts, els dos es van posar mà a l'obra i i
ntentant passar de .......(de el que tots esteu pensant) que és prou difícil per als 2 mosqueters, entre xiulets i flautes supose que amb alguna espenta de Jesús a Javi es plantaren en meta frescs com una rosa en 1 hora 41 minuts.un temps espectacular per a Javi i per a Jesús. Convençut estic que Jesús està per a baixar eixe temps, amb sort ens ho demostrarà a Gandia.
ntentant passar de .......(de el que tots esteu pensant) que és prou difícil per als 2 mosqueters, entre xiulets i flautes supose que amb alguna espenta de Jesús a Javi es plantaren en meta frescs com una rosa en 1 hora 41 minuts.un temps espectacular per a Javi i per a Jesús. Convençut estic que Jesús està per a baixar eixe temps, amb sort ens ho demostrarà a Gandia.Sempre al final de tot el patiment i esgotament un es sent millor i amb ganes de menjar-se el món.
AMUNT POLSEGUERA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
dimarts, 8 de novembre del 2011
Esta setmana no hem tingut moltes eixides però hem exercit un paper extraordinari. A Xàtiva teníem, la molt coneguda, PUJADA AL CASTELL. Tots coneixem Xàtiva, i com és de dura la pujada al castell; però Xàtiva no sabia com som de durs els polseguers.
Tenim un polseguer en les nostres files que ha sigut posar-se la camiseta de la polseguera i créixer-se, creure's que pot i demostrar-se'l. Més be té aspecte d'escocés, espigat, rogenc i sempre somrient. Segurament l'haureu fet "pelear" quant el tenieu molts de vosaltres de mestre, a tots vos ha sabut aguantar. Em consta, pel que dieu, que de mestre molt bo. Doncs be, ha arribat també la seua consagració com a atleta "William Wallace", un guerrer on els hi haja. Va pujar a les seues sabatilles, amb l'armadura al lloc i espasa en alt, va demostrar a tota Xàtiva que el diumenge en la seua categoria va ser el millor. Mireu en la foto el seu semblant i el dels seu voltant. Diríeu que està pujant al castell?..........
Açò no te nom, és una llàstima no haver estat tots allí en l´entrega de premis, per haver-li donat tot el nostre suport, haguerem montat la de Deu.
Cal posar-ho en lletres majúscules PRIMER CLASSIFICAT VETERÀ E, JOSE ANTONIO CHUST RICHART 46 MINUTS 16 SEGONS. Vull que sàpies que entraràs dins de la història de La Polseguera per ser el primer corredor que fa primer clasificat en un esdeveniment tan important com el de Xàtiva. ENHORABONA, SUPERCRACK DE LA SETMANA, EL NOSTRE "WILLIAN WALLACE" JOSE ANTONIO.
També van estar representant-nos Tomás i Kike.
Kike després de veure el temps que va fer, segur que aniria a entrenar, per no eixir sol. No se que te va passar en el dorsal però ja ens ho comptaràs.
Tomás després de la demostració de poder de Jose Antonio no se que dir-li. Segur que està content pel sogre. Que guanye el sogre carreres esta molt bé així tindràs contenta la filla i al sogre, tot serà pau i amor. Espere que a Alzira tragues tot el que tens dins i li dónes una sorpreseta a Jose Antonio. Ànim.
AMUNT POLSEGUERA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
divendres, 28 d’octubre del 2011
La carrera estrela d'esta setmana va ser la XXIV Volta a peu a Sueca penúltima prova puntuable en el circuit ribera de Xúquer. La polseguera va ser un dels clubs més representats, sinò he comptat malament 18 polsegueres/s, algun molt destacat.
Les fotos de Reyes les podeu vore en la secció de FOTOS
Vam tindre fins una representant de l'escola, Maria Femenia s'està consagrant com una de les més destacades i participatives atletes de l'escola. Era molt bon dia per a participar, tenia molts al·licients per als més menuts, tenien pista d'atletisme, xip, molts regals i un gran nivell. Maria va representar molt,pero que molt be als més menuts.
Dels mes majorets que dir-vos,
de categoria; acollonant, visca els seus OUS I OVARIS... uns per altres un deu per a tots.
de categoria; acollonant, visca els seus OUS I OVARIS... uns per altres un deu per a tots.
Tenim diverses persones que destacar, crec que alguns es mereixen un dia per a ells sols.
En primer lloc ens va sorprendre gratament veure a Teresa acompanyada d'Angela, que no l'havíem vist en cap carrera des de l'any passat, la parelleta d'amigues es van portar com dos guerreres, els dóna igual que siguen 2 que 22 quilòmetres. Esperem que esta actitud anime a les nostres noves polsegueras que dins de poc estaran a punt de debutar.
En segon lloc ja està ACÍ............ SI JA ESTÀ ACÍ EL NOSTRE SAMURAI, JULIO ESTA DE VOLTA. Lligueu-se tots l
es sabatilles, que ve el Samurai amb ganes de defendre i demostrar de que estem fets els de la polseguera, una llàstima la seua lesió perquè hui estaríem parlant de tindre un polseguer en el pódium del circuit de la Ribera de Xúquer. Julio, tots t'estàvem esperant per a compartir amb tu entrenes i carreres. En carrera va marcar un crono, sempre segons organització, de 3' 55' el quilometre. Enhorabona CRACK.
es sabatilles, que ve el Samurai amb ganes de defendre i demostrar de que estem fets els de la polseguera, una llàstima la seua lesió perquè hui estaríem parlant de tindre un polseguer en el pódium del circuit de la Ribera de Xúquer. Julio, tots t'estàvem esperant per a compartir amb tu entrenes i carreres. En carrera va marcar un crono, sempre segons organització, de 3' 55' el quilometre. Enhorabona CRACK.
Un altre Polseguer per a destacar esta setmana és José Antonio Chust, si per a que ho sapieu tots, José Antonio ja és polseguer. Va ser un regal dels seus familiars el dia del seu aniversari, un orgull per a tota la polseguera. José Antonio va fer una carrera boníssima, quedant el 5é de la seua categoria veterà C, en la qual està actualment 2 classificat en la la general del circuit. Enhorabona només et queda fer una bona feina a Alzira i pujar al pódium.
A banda d'estos, per al meu punt de vista tots van complir començant per 'la bestia', Paco Fogués un exemple de compromís amb la polseguera, estava a Sabadell i quasi va vindre directe a córrer,amb molèsties al genoll, però ell sabia que era important la seua col·laboració per a seguir en la classificació per clubs. Paco eres un exemple que s'ha de seguir, d'un altre costat com sempre va fer un 'carrerón' entrant el primer dels nostres.
Amadeo, ja no se que dir d'ell, el que fa este personatge no té nom. En asfalt 'caballo loco' va començar estirant el nostre grup, si senyor amb un parell d'ous estirava de Paco, Julio i de mi. Quan Paco augmentà el ritme, va voler seguir-ho i jo a ell i juliol a mi, total ens vam desfer tots, segons amb Xip va realitzar la prova a 3' 47' el que vullga que pege darrere. Sio para............
Moisés va ser el 5é polseguer que va puntuar per equip, després d'un mes d'entrenament dur i constant li falta creure-s'ho un poc i 
segur que estaria moltíssim més amunt, crec que es conforma en arribar davant de Pepe. Moisés has de donar el bot JA.
segur que estaria moltíssim més amunt, crec que es conforma en arribar davant de Pepe. Moisés has de donar el bot JA.
Pepe Alarcón, com sempre: no estic bé, no he entrenat molt, em fa mal l'orella, però ahí està, després de molèsties al genoll i un poc de descans va realitzar una bona carrera amb un temps satisfactori que demostra que va progressant en mesura adequada, encara que la veritat és que té mala sort i estic convençut de que a tota la polseguera li agradaria veure-ho una carrera ahí davant en un temps per davall de 4' el quilòmetre, segur que tots pagaríem una cervesa per a veure-li la cara. Ànim Pepe.
Que dir del nostre polseguer de Sumacàrcer, només puc dir-li que és un crack, és una persona que et dóna fins als pulmons si fa falta, sempre diu hui venge de relax, pren relax 4' 15', dins de poc relax serà rodar a 3' amb els kenyans. EnhorabonaXimi descansa un poc recupera't i a per totes.
La Gasela després del mal estona que pas a Carlet ens ha tornat a demostrar que està ací que no ens oblidem d'ell. Mai ens havíem oblidat i sabíem que tornaries fort, la preparació per a la marató va bé. Ànim.
Agustí millorant dia a dia, trobem a faltar al' cunyao' que donaria molt joc estos dies, encara que estigues tranquil que et buscaré un rival que estiga a la teua altura. La carrera molt bona i ja veuràs com cada dia et 
trobes millor, això és el que passa quan entrenes per a algo en concret.
trobes millor, això és el que passa quan entrenes per a algo en concret.
El Kornan i José Basallote pel que he vist en Conxip crec que van fer tota la carrera junts. L'última estiradada ho va donar Jesús traient-li a José uns quants segonets.
I que hem de dir del nostre Javi, che! mira tu. Pel que s'ha vist li ha cridat l'atenció la seua dona i ja no s'entreté amb les seues amigues, va a per totes, m'ha sorprés, ha demostrat que amb esforç i constància es pot aconseguir tot. Javi la polseguera sencera està sorprés de la teua progressió. Esta setmana eres el SUPERCRACK. Tomás que et passa fill meu, no deixes que un refredat puga amb tu, açò no té cap secret. Estic segur que el teu sogre entrena d'amagat per a picar-te la moral, la pròxima carrera et toca a tu, no perquè baixarà el ritme José Antonio, el teu és el que pujaràs.
Carlos un dels més ficats en el circuit i vertaderament ell no està preparant res, només té el gust de córrer totes les setmanes amb els colors de la polseguera, continua millorant i no et deixes ni una; la pròxima la mitja marató d'Alzira.
A Jordi Ferri sempre ho deixe per al final, l'és un de què més disfruta corrent a la seua bola això no vol dir que no s'esforce, estic segur que si. Tu a la teua marxa i no falles tampoc a la mitja d'Alzira patiràs un poc però segur que pots. Ànim.
UHFFFFF creia que no acabava mai, si torneu a anar tants a una carrera tiraré a sorts de qui parlar.
Se m'olvidava encara que s'enfade algú, una de les coses bones que va tindre Sueca foren les xiques de "TORO LOCO". El que està darrere de mí intentat traurer el coll es Pepe, li guanyen la ma fins en les fotos.
Les fotos de Reyes les podeu vore en la secció de FOTOS
AMUNT POLSEGUERA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
dimecres, 26 d’octubre del 2011
Els carrers de Va
lència este cap de setmana es van vestir dels colors de molts clubs i un dels colors era el nostre. Vam tindre a 5 polseguers a la mitja marató de València i ho van fer súper bé per dir-ho fi. Cadascú tenia un objectiu. Kike, el nostre més famós triatleta va fer una bona carrera amb ritme constant, inclús diria que perfecta, de menys a més i acabant amb inmillorables sensacions, al finalitzar es mostrava molt satisfet del resultat, 1 hora i 33 minuts van tindre la culpa d'eixa satisfacció. Després d'açò crec que la decisió està presa i segur que corre la marató de València.
lència este cap de setmana es van vestir dels colors de molts clubs i un dels colors era el nostre. Vam tindre a 5 polseguers a la mitja marató de València i ho van fer súper bé per dir-ho fi. Cadascú tenia un objectiu. Kike, el nostre més famós triatleta va fer una bona carrera amb ritme constant, inclús diria que perfecta, de menys a més i acabant amb inmillorables sensacions, al finalitzar es mostrava molt satisfet del resultat, 1 hora i 33 minuts van tindre la culpa d'eixa satisfacció. Després d'açò crec que la decisió està presa i segur que corre la marató de València.
El nostre polseguer "sorpresa, sorpresa" és Ángel, el lleones té una 
de calç i una d'arena. El diumenge va estar esplendit, es nota que esta assimilant l'entrenament, ja ha conseguit baixar la seua millor marca deixant-la actualment en1 hora 43 minuts. Un altre que segurament serà enguany maratonià. Ànim Ángel.
de calç i una d'arena. El diumenge va estar esplendit, es nota que esta assimilant l'entrenament, ja ha conseguit baixar la seua millor marca deixant-la actualment en1 hora 43 minuts. Un altre que segurament serà enguany maratonià. Ànim Ángel.
Bo, el nostre Fernando Gates es va proposar baixar d'1 hora 45 minuts i pensat i fet és que no pot ser som uns fenòmens, uns extraterrestres i no ho dic pel trage. Fernando va realitzar tota la carrera amb Ángel junts però no barrejats es van fer companyia i suport tota la carrera, als últims quilòmetres que són vertaderament els que pesen Fernando aguanta bé el ritme que portaven però Ángel l'arribe a incrementar. Vertaderament Fernando i Ángel poden estar molt contents de la seua progressió i els resultats de l'entrenament.
EL 507 no és un Peugeot és el nostre amic Juan Juan que com no sap en que entretindre's i sempre roda a 5' 7" el quilòmetre i no cregueu que és fàcil brodar-ho com ho fa ell, és una autèntica màquina. Esta vegada es va buscar una bona companyia el seu germà Emilio, un per altre segur es van animar els dos entrant junts a meta.
Darrere d'ells va entrar un convalecent 'bólido', que després d'una de les eixides que ens té acostumats, com un rellamp. No es va trobar massa bé, espere que se li haja passat el seu mal estar que li van fer bomitar diverses vegades. No passa res Ricardo hi ha moltes mitges agafa-te-les en tranquil·litat a l'eixida i tot t´anirà millor.
A tots enhorabona, un altra mitja a la "saca" i una bona preparació per a la marató.
AMUNT POLSEGUERA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Dos cabretes de les nostres van decidir anar-se'n a córrer 27´5 quilòmetres a la província d'Alicant exactament a la foia de Castalla, la carrera va tindre l'eixida i arribada a Onil. Segons em compten, "el Kilian" i "la gossa vella", el recorregut va ser dur amb constants pujades i baixades que et feien impossible arribar a agafar el ritme. Els dos estan preparant la marató de València amb objectius diferents i van per molt bon camí.
Vicent Mompó, com sempre, ell molt més relaxat però, sempre molt bé, va córrer els 27´5 kilometrtos en 2 hores 10 minuts passant pels 21 quilòmetres en 1 hora 40 minuts, un temps espectacular tenint en compte la duresa de la prova.
Patir van patir i disfrutat van disfrutar, és difícil tindre les dos però nosaltres sabem que és possible. Cadascú en la seua categoria Jose va fer el desé de Veterà B i Vicent l'onzé de Veterà D. El nostre kilian esta agafant molt bona forma va realitzar un temps al finalitzar els 27' 5 kilometres en 1 hora 56 minuts passant per crono els 21 quilometre en 1 hora 28 minuts, molt pero que molt bon temps.
Vicent Mompó, com sempre, ell molt més relaxat però, sempre molt bé, va córrer els 27´5 kilometrtos en 2 hores 10 minuts passant pels 21 quilòmetres en 1 hora 40 minuts, un temps espectacular tenint en compte la duresa de la prova.
Un deu per a la nostra representació a la provincia d' Alacant.
AMUNT POLSEGUERA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Subscriure's a:
Missatges
(Atom)