dilluns, 17 de desembre del 2012
La mitja marató del samaruc és una carrera atractiva per a fer marca i un passeig solejat pel terme municipal d'Algemesí. Com anys anteriors algú dels nostres van estar per allí, algú que sabíem i algú inesperat, que pensava jo que estaria en letargia hivernal com les tortugues. Recollons amb el letardo, la nova pel·lícula, estreno mundial, "La tornada de Grizzly Adams", han començat els nous episodis en asfalt. Sen se entrene i com sempre donant-ho tot, ningú, dic ningú i ho torne a dir ningú i el que vullga que ho entenga va tindre ous de seguir-lo. Intentar-ho ho va intentar un intrèpid i sempre voluntariós Sergi "el portu", que és l'únic que totes les carreres ho dóna tot. Llàstima que es va enfonçar a la mijania de la carrera però així i tot va entrar pel darrere d'Amadeo. Gran carrera dels dos. Crec que Sergi va fer marca personal, 1 hora 35 minuts 36 segons, 40 segons pel darrere del gran AMADEO. 
Més enrere com sempre, Pepe Alarcón, esta vegada acompanyant el seu cunyat Javi 'LEAL' que va fer molt bona carrera, crec que firmant també marca personal amb 1 hora 44 minuts 43 segons. Ànim Javi, amb dos carreres més li guanyes al teu cunyat segur, el vas a deixar a l'altura del betum al "desgrenyat" de Pepe. A Pepe només dir-li que un altre deixeble que se'n va per davant i no l'agafa, atenció, que el barco s'enfonça. Vaaa, va a Pepe felicitar-lo per donar-li videta al seu cunyat, creient este últim que li podia guanyar. Enhorabona als quatre.
A Alcoi també vam tindre 2 intrèpids i mig. per que mig?.... si eixe mig va ser Martí que creia que estava inscrit i no ho estava, vaja vaja una matinada per a res. Deixant l'anècdota, el "Dandi" i el seu deixeble "Marco Polo", agafaren els bartuls i a visitar la ciutat d'Alcoi, segurament van comprar algo de torrons, que ens obsequiaran als polseguers en algun soparet. No se que passaria a Alcoi si la mitja marató estava ben mesura perquè el temps del guanyador Andrés Micó va ser d'escandal 1 hora 2 minuts. Esta mitja l'any passat al meu germà i a mí se'ns va fer dura, pujant a la via verda.A Javi li he sentit dir que ha estat molt bé, bonica i per a repetir, però.... no em fie si ha sigut perquè li han agradat les dones d'Alcoi o la carrera, hauré de parlar detingudament amb Marcos que pareix més seriós. Al cap i a la fi 1 hora 48 minuts 52 segons per als dós polseguers. Enhorabona cracks.
AMUNT POLSEGUERA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
dilluns, 3 de desembre del 2012
El dia 9 de novembre es va donar per finalitzat el 'II circuit Ribera de Xúquer'. 260 valents van finalitzar les 9 proves mínimes exigides per l'organització per a poder obtar a la bossa del corredor, que per la seua fidelitat se li entregà a cadascú. Esta vegada la bossa consistia en un impermeable, toalla mini de microfibra, producte alba, bossa d'arròs i desodorant adides, un luxe. Igual que l'any anterior van estar polítics de les Riberes, organitzadors, Recaredo Agulló i una presentadora que ho va fer d'allò més be . Va ser una animada entrega de premis per destacar que es va obrir amb l'entrega dels veterans C, esta gent que té més anys, però que no se'ls nota en res, algun d'ells té l'elixir de la joventut. 
Un dels què esta fet un xaval és dels nostres, si senyor, el primer a ser anomenat per a arreplegar un premi va ser el nostre gran, estraordinari i hiper conegut per tots vosaltres 'WILLIANS WALACE', el nostre escocés, cor valent. Jose Antonio Chust un xaval que vos coneix a quasi tots, vos ha tingut d'alumnes, ja porta 2 anys consecutius estant en el podium i és el nostre màxim representant. 3er CLASIFICAT VETERÀ C, Jose Antonio tota la polseguera estem orgullosíssims que pertanyes al nostre club amb la teua presència la polseguera té més grandesa. Enhorabona i a l'any que ve a pel segon.Enguany no ha sigut possible arreplegar premi com a club, a causa de lesions i altres circunstàncies, però vos assegurem que l'any que vé intentarem que el nostre club estigua ahí dalt, demostrant que som un club lluitador i a banda de divertir-nos posem compromís.
Després de l'entrega de premis i acomiat del circuit, ens quedem a la tradicional picadeta que va ser abundant i triomfant com sempre el nostre pastís de pasta fullada i nata una esquisitez que els agrada a tots.
Bo a l'any que ve si hi ha acord es tornarà a realitzar el Circuit i allí estarem donant guerra.
AMUNT POLSEGUERA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
dimarts, 27 de novembre del 2012
La marató de valència s'està convertint en un clàssic per a la polseguera i ara inclús més, quan donen l'opció de poder elejir 10.000 o marató.
Com a passar ha passat de tot, el millor és que no hem tingut cap incident d'importància, el pitjor que algun de nosaltres no ha aconseguit el seu objectiu, però l'objectiu, no s'escaparà en la properaa ocasió.
Anècdotes , des que va haver una eixida nul·la i nosaltres esperant a que pasaren i no apareixien per cap costat els de la marató mentres els del 10000 passaven tots i no puguerem vore a ningú. Graciós també, unes rampes al costat del autobus al finalitzar la marató, un episodi de Toni Pla.
Mª José, que gran que eres; sempre disposada a tot i una altra cosa vos dic on està es troba, Majo va córrer els 10 KM disfrutant com qui més, és molt fàcil disfrutar una carrera amb tanta gent, l'experiència li va encantar i crec que li vam traurer els colors a la baixada de l'autobús amb multitud d'aplaudiments, per a ella va ser la seua verdadera benvinguda, crec que tenim maria jose per a anys i estarà en tots els "fregats", el temps ho dirà.
Jose Grau el "mendri", també va estar amb nosaltres, va ser el més ràpid dels nostres en els 10 KM, intentà fer 40 minuts però és molt complicat amb tanta gent, de totes maneres va acabar amb força, no important-li el temps que havia realitzat, va mantindre un ritme alt i constant.
També van estar amb nosaltres Pepe i Gabi, els de "rebeldes tragant pols", ull amb estos que amenitzen bé els viatges i prometen fer-se un lloc en el món de l'atletisme professional, en este cas van ser "ojeadores" per a veure si fitxaven algun dels nostres o s'unien a nosaltres. Açò va ser un passeig per a ells i supose que hauran pres nota de tots els nostres representants.
Passem a la prova reina teníem a 6 representants i un "ojeador" en la marató, "DATORLLO" es va posar en cua de marató per a controlar des de la distància prenent nota de tot el que passava amb els nostres.... o això crec... o igual era la seua primera maratón?. No se, la veritat és que va estar amb nosaltres i no se li va escapar detall, finalitzar la marató en 4 hores 20 minuts i 1 segon de regal. David Torres Enhorabona.
A l'inici de la marató es va veure amb molta claredat la formació de dos grups en els nostres, per davant Julio i Jose Sala, seguint-los a prou distància Fernando, Toni i Sergi. que falta uno... més arrere cagat en "garres"... crec jo que no sabia ni on estava Pepe Alarcon, el tipus més rar que he vist en els meus anys de vida.
Començarem amb Pepe entrenaments de l'hòstia, sacrificat el que més, si cal entrenar plovent, nevant, li dóna igual una autèntica màquina i arriba el dia de la marató i m'ix a 5 i pico, ET MEREIXES UNA PALISSA. El nostre Pepe Alarcon "la alegria de l'huerta", com vos he dit va eixir més lent que el cavall del roï i va anar agafant ritme conforme passaven els quilòmetres.... Com no agafaria ritme si anava a relenti per al seu entrenament sub3, total fresc com un "abaexo" va acabar el campió, últims quilòmetres ritme de 4' 20". Molt bona carrera amb rècord personal 3 hores 20 minuts, la veritat tènia en la mà baixar de 3 hores 15 minuts i els ha deixat escapar, dins de la meua ràbia, enhorabona pel teu rècord a la pròxima espere que més i millor.
En el grup mes nombrós ens va sorprendre a tots veure als tres junts. Per a mí Sergi estava molt entrenat per anar darrere de la pancarta de 4 hores, quan Sergi el nostre "PORTU" es va donar compte era ja el quilòmetre 21 o 22 i així i tot va aconseguir agafar la pancarta de 3 hores 45 minuts i avançar-la, ahí vaig veure jo realment el bé que s'havia entrenat amb el mànager Pepe Alarcón. Sergi molt disciplinat en tot els entrenes, va demostrar haver-hi fet bé les coses sols dir-vos que la segon mitja la fa 10 minuts més depresa que la primera, encara que...... també crec que deixà escapar o s'haguera pogut acostar molt, molt a les 3 hores 30 minuts, de totes maneres és la seua primera marató, magnifica primera marató i benvingut al club. SERGI JA ERES MARATONIÀ!!!!!!!!!!!!!. 3 HORES 41 MINUT PER AL CRACK.
Fernando i Toni van anar junts un poc més, primer es va anar més ràpid Toni, després Fernando va agafar Toni.... la veritat crec que van patir els dos molt i tenen el meu reconeixement a l'esforç realitzat. Fernando després de la seua experiència feia 15 dies en el Botamarges, va voler fer la marató i crec que ha demostrat estar a totes, no és el seu millor temps, però vist el que vist i conforme portes l'any de "tute" has estat brillant, supose que també et va agradar veure al teu amic "3J",Juan Juan Juan que va fer d'escuder, acompanyant-lo els últims 10 km i portant-li els seus "brevajes" i pocions màgiques.... ENHORABONA FERNANDO.
D'este grup l'últim a entrar va ser Toni, crec però no em feu molt de cas ... esta marató se la va agafar més confiat que la de l'any passat i li va passar factura vaja si li va passar. Afonar-se en el 30 o 35 no és res de nou i li passa a molta gent, però a Toni li va vindre tot damunt muscular i anímicamente, però res amb un poc més d'esforç del que espera va finatlizar. Les famoses rampes a la porta del autobús ens van protagonitzar l'anècdota del dia, tot solucionat i una marató més a la saca. ENHORABONA TONI.
En el grup davanter estava Julio intentant baixar la seua marca personal de 2 hores 55 minuts que desgraciadament l'haurà de deixar per a l'any que ve. Julio sap que l'edat no perdona i li queden pocs intents per a abaixar la marca i s'havia preparat conscienciosament però.... la marató és molt llarga i el que no t'ha passat durant 3 mesos entrenant et passa en unes hores. Amb Jose els dos rodaven junts fins al quilòmetre 34 que a Julio se li van pujar els bessons i li era impossible córrer sense dolor, llàstima, però Julio és veterà i ja sap que açò pot passar i es va pendrer el contratemps amb filosofia, que li anem a fer. Vos vaig a posar els temps perquè vegeu el que es pot perdre en una marató en 8 quilòmetres, va perdre respecte a Jose 20 minuts una autèntica barbaritat. Julio així i tot eres un CRACK i el temps res mal 3 hores 16 minuts 41 segons, molts ho firmarien JA.
El que està en un núvol és el meu germà, Jose Sala porta baixant de les 3 hores amb este, 3 anys consecutius, molt però que molt difícil conservar el mateix nivell sense baixar el pistó. Tota la carrera amb Julio fins al 34 que es va veure sól i baixa un poc el seu ritme però es va tornar a agafar, crec que va millorar el seu millor temps un parell de segons. El nostre 'KILIAN' va demostrar ser el millor en la 32 marató de València, (encara que ell diga que ha entrenat menys que l'any passat) ,ahí queda això. Bueno a l'any que ve s'ha de seguir baixant com els sous. ENHORABONA ERES EL CRACK DE LA MARATÓ.
Encara que també he de dir que com cracks, els palmeros que van estar animant. L'autobús no estava ple com haguérem volgut tots, però, passarem un bon dia animant als nostres i disfrutant de la seua companyia.
Ehh! se m'havia oblidat un polseguer més Edu, el Lleó d'Alberic. Quina sorpresa el veure-lo passar i a més content i ben posicionat. Una sorpresa gratificant, però algo li va passar a Edu i la va acabar patint, en algun lloc va punjar i necessità un sobre esforç per finalitzar la prova, ja ens contarà que va passar. Ànim Edu, el patiment també endureix al corredor.
AMUNT POLSEGUERA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Fotos marató Valéncia 2012. Mikel
Doncs bé, un any més la polseguera a llogat un autobús i tots els que han volgut s'han pujat a ell i junts a València. Uns a animar als seus amics i familiars, altres a gaudir dels 10000 sense agovis i altres a patir d'allò més en la marató.
Com a passar ha passat de tot, el millor és que no hem tingut cap incident d'importància, el pitjor que algun de nosaltres no ha aconseguit el seu objectiu, però l'objectiu, no s'escaparà en la properaa ocasió.
Anècdotes , des que va haver una eixida nul·la i nosaltres esperant a que pasaren i no apareixien per cap costat els de la marató mentres els del 10000 passaven tots i no puguerem vore a ningú. Graciós també, unes rampes al costat del autobus al finalitzar la marató, un episodi de Toni Pla.
Com es van portar els nostres?, vosaltres que cregeu?. Excel·lents com sempre donant-ho tot i participant en una nombrosa marató i 10 km.
En el 10 km vam tindre com a representants a Alexis que desgraciadament després d'una lesió no es va trobar amb suficient moral i forces per a afrontar la marató que va començar a entrenar i tot el món créiem que seria el seu debut i posada de llarg com maratonià. A pesar dels pesars va córrer el 10 km al seu ritme disfrutant del gran ambient.
Mª José, que gran que eres; sempre disposada a tot i una altra cosa vos dic on està es troba, Majo va córrer els 10 KM disfrutant com qui més, és molt fàcil disfrutar una carrera amb tanta gent, l'experiència li va encantar i crec que li vam traurer els colors a la baixada de l'autobús amb multitud d'aplaudiments, per a ella va ser la seua verdadera benvinguda, crec que tenim maria jose per a anys i estarà en tots els "fregats", el temps ho dirà.Jose Grau el "mendri", també va estar amb nosaltres, va ser el més ràpid dels nostres en els 10 KM, intentà fer 40 minuts però és molt complicat amb tanta gent, de totes maneres va acabar amb força, no important-li el temps que havia realitzat, va mantindre un ritme alt i constant.
També van estar amb nosaltres Pepe i Gabi, els de "rebeldes tragant pols", ull amb estos que amenitzen bé els viatges i prometen fer-se un lloc en el món de l'atletisme professional, en este cas van ser "ojeadores" per a veure si fitxaven algun dels nostres o s'unien a nosaltres. Açò va ser un passeig per a ells i supose que hauran pres nota de tots els nostres representants.
Passem a la prova reina teníem a 6 representants i un "ojeador" en la marató, "DATORLLO" es va posar en cua de marató per a controlar des de la distància prenent nota de tot el que passava amb els nostres.... o això crec... o igual era la seua primera maratón?. No se, la veritat és que va estar amb nosaltres i no se li va escapar detall, finalitzar la marató en 4 hores 20 minuts i 1 segon de regal. David Torres Enhorabona.
A l'inici de la marató es va veure amb molta claredat la formació de dos grups en els nostres, per davant Julio i Jose Sala, seguint-los a prou distància Fernando, Toni i Sergi. que falta uno... més arrere cagat en "garres"... crec jo que no sabia ni on estava Pepe Alarcon, el tipus més rar que he vist en els meus anys de vida.
Començarem amb Pepe entrenaments de l'hòstia, sacrificat el que més, si cal entrenar plovent, nevant, li dóna igual una autèntica màquina i arriba el dia de la marató i m'ix a 5 i pico, ET MEREIXES UNA PALISSA. El nostre Pepe Alarcon "la alegria de l'huerta", com vos he dit va eixir més lent que el cavall del roï i va anar agafant ritme conforme passaven els quilòmetres.... Com no agafaria ritme si anava a relenti per al seu entrenament sub3, total fresc com un "abaexo" va acabar el campió, últims quilòmetres ritme de 4' 20". Molt bona carrera amb rècord personal 3 hores 20 minuts, la veritat tènia en la mà baixar de 3 hores 15 minuts i els ha deixat escapar, dins de la meua ràbia, enhorabona pel teu rècord a la pròxima espere que més i millor.
En el grup mes nombrós ens va sorprendre a tots veure als tres junts. Per a mí Sergi estava molt entrenat per anar darrere de la pancarta de 4 hores, quan Sergi el nostre "PORTU" es va donar compte era ja el quilòmetre 21 o 22 i així i tot va aconseguir agafar la pancarta de 3 hores 45 minuts i avançar-la, ahí vaig veure jo realment el bé que s'havia entrenat amb el mànager Pepe Alarcón. Sergi molt disciplinat en tot els entrenes, va demostrar haver-hi fet bé les coses sols dir-vos que la segon mitja la fa 10 minuts més depresa que la primera, encara que...... també crec que deixà escapar o s'haguera pogut acostar molt, molt a les 3 hores 30 minuts, de totes maneres és la seua primera marató, magnifica primera marató i benvingut al club. SERGI JA ERES MARATONIÀ!!!!!!!!!!!!!. 3 HORES 41 MINUT PER AL CRACK.
Fernando i Toni van anar junts un poc més, primer es va anar més ràpid Toni, després Fernando va agafar Toni.... la veritat crec que van patir els dos molt i tenen el meu reconeixement a l'esforç realitzat. Fernando després de la seua experiència feia 15 dies en el Botamarges, va voler fer la marató i crec que ha demostrat estar a totes, no és el seu millor temps, però vist el que vist i conforme portes l'any de "tute" has estat brillant, supose que també et va agradar veure al teu amic "3J",Juan Juan Juan que va fer d'escuder, acompanyant-lo els últims 10 km i portant-li els seus "brevajes" i pocions màgiques.... ENHORABONA FERNANDO.
D'este grup l'últim a entrar va ser Toni, crec però no em feu molt de cas ... esta marató se la va agafar més confiat que la de l'any passat i li va passar factura vaja si li va passar. Afonar-se en el 30 o 35 no és res de nou i li passa a molta gent, però a Toni li va vindre tot damunt muscular i anímicamente, però res amb un poc més d'esforç del que espera va finatlizar. Les famoses rampes a la porta del autobús ens van protagonitzar l'anècdota del dia, tot solucionat i una marató més a la saca. ENHORABONA TONI.
En el grup davanter estava Julio intentant baixar la seua marca personal de 2 hores 55 minuts que desgraciadament l'haurà de deixar per a l'any que ve. Julio sap que l'edat no perdona i li queden pocs intents per a abaixar la marca i s'havia preparat conscienciosament però.... la marató és molt llarga i el que no t'ha passat durant 3 mesos entrenant et passa en unes hores. Amb Jose els dos rodaven junts fins al quilòmetre 34 que a Julio se li van pujar els bessons i li era impossible córrer sense dolor, llàstima, però Julio és veterà i ja sap que açò pot passar i es va pendrer el contratemps amb filosofia, que li anem a fer. Vos vaig a posar els temps perquè vegeu el que es pot perdre en una marató en 8 quilòmetres, va perdre respecte a Jose 20 minuts una autèntica barbaritat. Julio així i tot eres un CRACK i el temps res mal 3 hores 16 minuts 41 segons, molts ho firmarien JA.
El que està en un núvol és el meu germà, Jose Sala porta baixant de les 3 hores amb este, 3 anys consecutius, molt però que molt difícil conservar el mateix nivell sense baixar el pistó. Tota la carrera amb Julio fins al 34 que es va veure sól i baixa un poc el seu ritme però es va tornar a agafar, crec que va millorar el seu millor temps un parell de segons. El nostre 'KILIAN' va demostrar ser el millor en la 32 marató de València, (encara que ell diga que ha entrenat menys que l'any passat) ,ahí queda això. Bueno a l'any que ve s'ha de seguir baixant com els sous. ENHORABONA ERES EL CRACK DE LA MARATÓ.
Encara que també he de dir que com cracks, els palmeros que van estar animant. L'autobús no estava ple com haguérem volgut tots, però, passarem un bon dia animant als nostres i disfrutant de la seua companyia.
Ehh! se m'havia oblidat un polseguer més Edu, el Lleó d'Alberic. Quina sorpresa el veure-lo passar i a més content i ben posicionat. Una sorpresa gratificant, però algo li va passar a Edu i la va acabar patint, en algun lloc va punjar i necessità un sobre esforç per finalitzar la prova, ja ens contarà que va passar. Ànim Edu, el patiment també endureix al corredor.
AMUNT POLSEGUERA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Fotos marató Valéncia 2012. Mikel
dilluns, 12 de novembre del 2012
La Mitja marató d'Alzira sol fer-se llarga als corredors, sobretot per les seues costeres i baixades, però senyors esta vegada es va fer llarga de veritat. Un despiste, una desorientació i una anècdota que contar, es fica un cotxe alié a l'organització en carrera, el primer classificat es fica darrere d'ell i.... ala tots a seguir-lo, total al final 1,4 km de més van córrer tots els atletes, una anècdota que l'organització no es cansà de demanar disculpes. No passa res amics d'Alzira a l'any que ve els torneu els kilómetres així la gent farà marques personals. Bromes a banda enhorabona als amics del C.A Alzira per la magnífica organització com tots els anys.
El més destacat dels nostres Jose Antonio Chust 'Wilians Wallace', com tots desitjàvem ja és definitivament tercer en la classificació Veterà C del II Circuit Ribera de Xúquer. ENHORABONA jo quan siga major voldria ser com tu. El nostre guerrer escocés lluità, com sempre ho fa, va entrar en sisé lloc i així revaliàa el triomf aconseguit l'any passat. No se si alguna vegada Jose Antonio havia pensat ser un CRACK de l'esport, però que ho és, tots estem per a testificar-ho. En Sueca estarem per a recolzar-te en l'entrega de premis, ara descansa un parell de mesos i recupera't bé de les teues molèsties en el peu.Julio 'El Ninja' tenia en ment pujar al podium a Alzira, la seua meta era entrar davant d'un conegut de la nostra categoria. El que coneix a Julio sap que quan s'encabota amb algo, o reventa, o ho aconseguix i.... esta vegada... va aconseguir véncer al presumpte rival, però.... desgraciadament entrà en 4a posició en la seua categoria veterà B, una llàstima, van eixir les coses a mitges però... l'esforç i el reconeixement de tots ho tens. Enhorabona monstre tots sabem qui eres i de que eres capaç.
Teníem també un debutant com Polseguer MOISÉS MONAR i.. fotre amb el debutant. Posarà les coses molt difícils a tot el món si té ganes de competir, a tots els seus passos per meta se li veia amb força i disfrutant de la carrera. Este tio no és un debutant, si té ganes de competir donarà per a moltes cròniques vos ho assegure, li buscarem el nom de guerra entre tots, el temps ho dirà. Enhorabona ja voràs com triunfes amb la samarreta de la polseguera i com millora el teu rendiment res més posar-te-la, sinó pregunta-li a Javi Bausa que és el "dandi".
Parlant del Dandi, no sé que tramaven per ahí el trio la, la la. Per a un dia que ve a córrer el "Lleonés de la polseguera", ANGEL, va i me'l convenç Javi i Marcos per a anar per ahi darrere ensenyant-li tècniques de lligar en carrera, que per a això és un vertader expert Javi. Res ahí queda això, un paseig la mitja d'Alzira per a Àngel , sense esforç, espere que t'hages ensenyat molt bé les tècniques de Javi i que t'ho passes bomba corrent a Catalunya. Marcos supose que també haja pres nota de la tàctica i tècnica, tot això unit amb els reportatges de Félix Rodriguez de la Fuente, faran por veurer-los als tres junts en una altra carrera.
Pepe Alarcón i el seu nou alumne avantatjat Sergi, també van tindre una disputa a muerte... sempre amb bon rotllet. El "portu" volia donar-li una sorpresa a Pepe i va eixir posseït pel demoni.... on vas que açò és molt larg.. tranquil Sergi... ens recordes en l'eixida a algú...açó s'acava quan arribes al final no en els primers quilòmetres. Bueno després d'està reflexió que espere que li servisca en la marató a Sergi, almenys evitarem que es trenque el coll de tant girar-se per veure si ve algú. Sergi molt bé i Pepe sense massa esforç va fer una segona part de carrera molt bona deixant enrere nombrosos atletes. Enhorabona als dos.
Un altre debutant va ser Jordi Ferri, no com polseguer però si com la seua primera mitja marató i pico..... Jordi és un dels nostres representants mes fidels en el circuit i allà on va ho fa com a polseguer, inclús al damunt de la bicicleta. Ell sabia que no era una mitja marató suau o plana per a debutar, però, que més dóna la qüestió és acabar, i al seu ritme com és habitual en ell, pas a pas, arriba la meta amb l'alegria d'haber fet bé els deures i missió complida a la pròxima segur que també el veiem allí. Visca els teus ous, eres una figura.
També va correr per entrenar i fer quilòmetres Pepe Ferri que s'està convertint en la nostra referència en els ultres de muntanya, però així i tot de tant en tant es deixa veure per alguna carrera d'asfalt. Esta bé córrer en grup encara que li agrada més les verdes "sendes" que els grisos camins. Esta vegada va eixir acompanyant al debutant Moisés i ens va informar de com se les gasta el debutant. Au Pepe una més a la saca.Jose Sala el 'Kilian' està centrat a preparar la marató de València. Farà un intent de baixar 3 anys consecutius de les 3 hores un llistó prou alt estar al mateix nivell encara que passen els anys. En la mitjana va eixir amb Julio però no es va trobar amb forces per a seguir-lo, així i tot bona carrera entrant segon dels nostres. Ànim i sort en la marató. Confiem amb tu.
I que vos he de dir del que m'he deixat per al final Edu ' el lleó d'Alberic', com el vaig batejar a la partida de raspall d'este estiu. Alguns no sabieu que Edu és polseguer, perquè ja ho sabeu, amés de ser un dels grans en el frontenis, és polseguer i com a tal va córrer a Alzira i he de dir que el vaig veure molt còmode, Ull amb Edu per al pròxim triangular. Enhorabona crack.
AMUNT POLSEGUERA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
divendres, 26 d’octubre del 2012
Que voleu que vos conte de la mitja marató de valència, que és una forma més d'omplir les arques de correcaminos, que és una bonica mitja, que si et situes bé pots fer una bona marca, que hi ha un ambient espectacular... Tot podria ser veritat o mentida segons com ho mires, però l'única veritat és que 4 dels els nostres van estar allí disfrutant de l'ambient i d'un solejat diumenge d'octubre. Dels 4 parlarem com a senyors, van estar corrent cada u en la seua tira com solem dir en termes de llaurador. Paco en una tira a banda, crec que va fer marca personal, si no és així que em rectifique, o va estar molt prop el seu 1:21:55 (segons cronometrador oficial) el deixà en la posició 262 de la general, vos diré que van acabar 8.410 atletes, només perquè vos feu una idea va córrer els 21 quilòmetres a una mitja de 3'53"... "sio para". Espectacular el nostre PACO, jo crec que hauries de fer un parell de llargues més de 20 i tants i la marató de València és teua baixes de 3h, però segur. Estàs en un gran moment de forma i deuries aprofitar-ho. Jo se que en la marató 2+2 no són 4, pero.... 2+2+0,10 poden ser 4,10. Personalment crec que estàs preparat i hauries d'intentar-ho de totes maneres enhorabona i eres l'autèntica 'BESTIA' de la polseguera.
Ricardo Crespo el nostre "BÓLIDO" estava, encara que camuflat suplantant la identitat d'un amic d'Antella. Va córrer com un monstre, em compten que en el primer quilòmetre va veure a Paco però va ser prudent i el va deixar anar, eixa no era la seua guerra. Seguint els seus pas en el crono va ser prou regular i inclús es va permetre la "fribolitée" d'anar 5 quilòmetres a 4' 30', pagant-ho un poc al final. Però molt bé amb la seua 1 hora 38 minuts 37 segons. Enhorabona has fet un autèntic "carrerrón".El nostre "Romero" director de tendències de la polseguera,després de 15 dies de recuperació del Botamarges, s'ha atrevit a córrer la mitja, per provar q sensacions, per probablement córrer la marató de València. No anava sol, li acompanyava el seu germà Emilio que quan té ganes de putejar-lo se'n va AMB ELL PER APRETAR-LO. Juan es va trobar a gust i sen se donar respir a les seues cames, segurament malparades, va fer un temps que no passarà a la història però ahí està 1 hora 56 minuts 16 segons. Enhorabona màquines.
I l'últim en discòrdia, Miguel Gorriz, este si que no ens l'esperàvem, és un polseguer soci fundador encara que no es deixa veure en massa carreres, VAIG parlar l'altre dia d'ell en la carrera del barri de sant marcelí, i hui amb molt gust dic que va córrer la mitja de València, preparant-se com pot, a deshores pel treball i la va acabar, com no anava a acavar-la, ÉS DE LA POLSEGUERA. Miguel es va arrear una bona pallisa fent un crono de 2 hores 7 minuts 30 segons, si senyor un altra carrera a la saca i esta mitja. Enhorabona capità.
Enhorabona i AMUNT POLSEGUERA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
dissabte, 20 d’octubre del 2012
Que
dos setmanetes portem, després del
botamarges, qui dóna més?. Esta vegada a sigut Javi Bausa el que a dit: IIIIIeeeeeeeeee
tu, jo també sóc muntanyenc, s'ha armat de valor i acompanyat del quasi
polseguer Moisés han anat a córrer la primera marató trail el Caroig que es celebra a Bicorp. Au! un altre més que s’uneix al grup dels 'loquets'. La
veritat és que últimament veia un poc rar a Javi, més descuidat barba més
llarga, aixelles sense fer, pels per les orelles i coses d'eixes típiques del
canvi d'asfalt a muntanya. I la veritat és que ha deixat empremta en el Caroig
una empresa ja s'ha posat en contacte amb ell i ha creat una imatge en honor al “El
llenyater del Caroig”, D'ací a poc de temps la comercialitzen, estic realitzant tràmits perquè
li lleven la camisa de franel·la i li posen la de la polseguera, serà un poc
complicat però crec que ho aconseguirem. Vos deixe el prototip anomenat “Javi al Caroig”.
Pel que fa a la part esportiva no pintava massa bé al quilòmetre 12 per a Javi. Marejos i no trobar-se res bé eren les seues vertaderes sensasions, però els ànims de Moisés i la camiseta de la polseguera van fer que traguera forces del fons del seu cos i seguira avant. Al quilòmetre 26 una altra vegada un poc enfonçat amb les rampes que va superar a base d'estirar i parant de tant en tant. Passat ja la barrera de la mitja marató, "el tio de la massa", no habia arribat a rematar-lo, ja res podria amb "leñadorman" que no sense esforç i molt tocat va arribar a meta junt a Moisés, bon company de carrera. Moisés pletòric aplegà a meta en la seua primera marató, a l'home este tan sols li falta pegar el pas de posar-se la samarreta de la polseguera donaria un pas de gegant, esportivament parlant.
Per un altre costat, agafant-se la cosa un poc amb més tranquil·litat estaven Manel i Moisés Perucho que van fer la mitja marató. Entre trotar i caminar se'ho van passar collonut, segons em comenta Manel; una experiència bonica, paratges desconeguts per a ells i algun lloc per al 'pebràs' que estan al caure i el Manel és un gran aficionat. Esperem que l'any que ve els organitzadors segueixquen amb la marató i així podem tindre major participació per part de la polseguera i dels altres clubs.
Ahhhh, se m'olvidava, estava de spiker el gran 'Recaredo Agulló' que com tots sabeu ens té gran estima a la gent de la polseguera, imagineu-vos a qui va entrevistar.... a Javi, que en la foto acompanyat de Moisés se li veu una cara de sorpresa i alegria.
AMUNT POLSEGUERA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
dimarts, 9 d’octubre del 2012
Per començar vos deixe una il·lustració de la preparació dels 5 polseguers abans d'eixir de casa. Molts preparatius havien de realitzar, meticulasamente examinen el seu mitjà de transport i aprovisionament per si se'ls fa de nit per la Vall de la Gallinera. Veiem amb que interés Amadeo, Juan, Vicent, Fernando I Pepe revisen tots els seus apers, pareix una favada però és importantíssim. En la imatge apreciem com Fernando supervisa a Pepe que amb la vara intenta conduir al bestiar, Amadeo repassa les rodes i Juan oferix cervesa als curiosos que s'acosten, mentrestant el més major dels cinc Vicent està al carro descansat per a la dura Romeria.
Posant a prova a tots els nostres "paparachis" hem trobat el que fan les dones dels nostres polseguers mentre ells es deixen l'alé per la vall de la gallinera... elles, estan de passeig assaborint la romeria, acompanyades i protegint-les de qualsevol borinot està Pepe Alarcon ( a la seua esquerra ). Allí estan amb els seus trages típics Concha, Majo, Kamila, Susana i Mari. Gràcies Pepe, inclús amb pereta per a l'ocasió t'hem reconegut. Estas en tots llocs.BOTAMARGES , que és el botamarges?. Descripcions del botamarges hi ha moltes i variades, per a introduir-vos un poc són 63 quilòmetres de sendes, camins forestals; una varietat de pedres indescriptibles ( desliçants,de punta, redones,que tallen, negres, blanques , rojes ), alguns s'atreveixen a dir que és una de les carreres més dures de la península ibèrica, ja sabeu com som els valencians "els millors del mon".
.jpg)
La carrera naix d'un poblet de la província d'Alacant que s'anomena Forna, habitants 44. De Forna direcció Villalonga, poble de la safor que abans d'arribar a ell hauran de passar pel Pla de Bassa, terme d'Oliva, trobant ja el seu primer escull a la seua baixada entren en el poble de Villalonga. Des d'allí emprenen camí cap a l'Orxa poble alacantí de 800 habitants que abans d'arribar hauran de pujar l'alt de la Safor passant per Casa Tarzan i la baixada per la Font dels olvids. Aniran a parar a l'Orxa i al barranc del Bassiets, des del fons del barranc tornaran a pujar per acabar a villalonga al Colladet de la Corda, coronant i baixant per l'Almirall ja direcció a Benirrama poble d'Alacant de 81 habitants. Ja amb 43 quilòmetres entre cames i renyons tornaran a pujar en direcció al Castillo de la Gallinera baixant fins a Adsubia (Alacant) 668 habitants, amb 53 quilòmetres pareix que està ja tot fet però els queden 3 pujades curtes però intenses que acabaran de minvar les poques forces que els queden a les pedreres de Forna i entrada triomfal al poble de Forna. La veritat estic cansat d'escriure-ho no m'imagine estar allí, esteu com una puta cabra..jpg)
Perquè tot açò que m'he cansat d'escriure és el que amb un parell d'ous han patit, i aconseguit acabar 5 polseguers de lo més variats, demostració clara que en la polseguera caben tots els que volem estar. Els més veterans en este tipus de carreres Pepe Ferri i Amadeo, després Vicent Mompó, Juan Juan i Fernando Claramonte són 3 magnífics muntanyencs que porten molts pics pujat però mai havien participat en un Ultra Trail. Els 5 estan cansats de patejar muntanyes i pics. Millor nivell de patejar, Fernando i Juan, córrer córrer segur que Vicent, Pep i Amadeo. Bó comence a contar-vos ja mateix.
La veritat, que manera de patir els que estem fora, igual que els familiars. La carrera molt definida des d'un inici Amadeo o Pepe Ferri, Pepe o Amadeo, Vicent en terra de ningú, Fernando o Juan, Juan o Fernando.
I així va ser des del començament hotelito o càmping, l'elit se'n va anar a l'hotelito per a descansar com a casa, Vicent fins a l'últim segon no sabia si hotelito o càmping, Fernando i Juan una tenda cadacú com a bon muntanyenc. Qui descansà?, els de l'hotelito no massa be segons em van comptar i els del càmping per lliure van tindre tota la nit un ÓS rondant-los que no els deixà dormir, bueno...... no a tots, Juan dormia a cama solta fins que algún desaprensiu li menejava la tenda perquè deixara de fer l'OS... els seus RONQUITS van despertar a tot LO MON. Forna i part de la Vall de la Gallinera van estar amb un ull obert per si s'acostava eixe animal O LO QUE FORA que sentien a la llunyania.
.jpg)
.jpg)
I així van quedar Pepe Ferri "EL GAT MONTÉS", controlant les seues forces, patint fins a l'últim minut va entrar amb 10 hores 5 minuts i 33 segons en les seues cames i el seu cos malparat, eixe va ser el temps que va tardar en recorrer els 63 kilómetres el nostre primer polseguer, recuperant els minuts que li havia tret Amadeo en el primer tram de la duríssima carrera. Pepe va saber administrar-se les seues forces utilitzant-les amb cap i sang freda. Molt bona carrera desprès d'una intensa i duríssima preparació que Pepe havia seguit al "dedillo" durant varios mesos, la veritat que te mereixies este temps e inclús més sabent tot el sacrifici que has fet estos mesos. Enhorabona per la carrera, tenim enveja per l'experiència i espere que se t'haja quedat un record de la carrera de lo més bonic..jpg)
.jpg)
Vicent Mompó, "ASTERIX" 11 hores 23 minuts 43 segons, això si que és un tio tranquil, la seua experiència i forma de ser li han ensenyat que darrere de l'1 ve el 2, i no cal agoviar-se tant en esta vida, més disfrutar, sempre dins de les possibilitats. Ja em diuen, que al quilòmetre 12 a Villalonga només tènia ganes de parlar amb Majo i Kamila (que no se'n perden ni una) . "ASTERIX" tot un ermità amb quatre anous, 2 dàtils i un ensiam davall del braç s'endinsà de nit fosc en la muntanya. Com no podia faltar es va preparar abans d'eixir la seua marmita de poció màgica que no ens ha revelat el seu secret però sabem que té: sucre de canya ecològica, herbes aromàtiques, ensiam de l'Àsia, tomaques furtades, pimentons de l'hort de Julio, figues del Marroc, i alguna cosa més que no ens ha volgut desvelar....
Enhorabona sempre pensem tots que vas per davall de les teues possibilitats , però millor que tu ningú coneix el teu cos.
.jpg)
.jpg)
Amadeo, "GRIZZLY ADAMS", que vos vaig a contar del nostre muntanyenc més robust i rude, que com sempre ho va donar tot. Després d'una no massa bona preparació, d'arrossegar un esquinç de turmell, anava embenat fins a les orelles per a poder aguantar i així i tot va fer un temps espectacular 10 hores 16 minuts 8 segons. Esta vegada Amadeo ens va donar dos clares lliçons: la primera és que "el que vol pot" i la segona que "està boig". Que vos conten els altres el que és córrer per terrenys tan tècnics amb un esquinç, segurament una tortura. La prova és que es va passar més temps rodant per la serra que corrent, però és igual este ho aguanta tot fins i tot amb les dos o tres caigudes que va tindre i més. Enhorabona eres un exemple de patiment i d'esforç per a tots.
Juan i Fernando, 'PELE I MELE' s'havien inscrit a la Botamarges en els últims moments en un atac d'homenia i valentia que no sabien com ho anaven a pagar. però que ho anaven a pagar.....
.jpg)
.jpg)
Fernando, 14 hores 9 minuts 21 segons. "SPORT BILLY" des que el va rodejar l'ós al parking, crec que sabia que no
seria el seu millor dia. En fi, va prendre l'eixida amb il·lusió tirant mà de
la seua motxilla va treure de la “MOTXILLA” la visió nocturna i cap a dalt de
la muntanya. Com tots sabeu a SPORT BILLY no li falta de res en la seua famosa
motxilla: pals ultralleugers, “ahuyentador” de mosquits, proteïnes per als
genolls, vitamines per als ulls, últim reconstituïent que utilitzen els astronautes
de la N.A.S.A, PERÒ....es va deixar a casa el desintegrador de pedres, el
aplanador de muntanyes, etc... per això va tindre que lluitar, com mai ho havia
fet, contra tots els accidents geogràfics haguts i per haver. Massa prompte es
va trobar mal i això no es res bo però així i tot i amb una poca ajuda del bo
de Juan va aconseguir creuar la línea de meta. Mai havia tingut que realitzar
un esforç semblant i crec que li servirà per a reforçar la seua capacitat de sofriment.
Enhorabona figura, desprès d’açò “ te lo cargas todo” i a la propera portaràs
més trastos a la teua MOTXILLA..jpg)
Juan, 14 hores 8 minuts 47 segons. "L'OS DE FORNA”, si senyor el soroll
que tenia atemorits a tota Forna era Juan, però que no s’entere ningú.... Juan crec que va ser l’únic que va
dormir i descansar, mitjanament be, de tots els que corrien el Botamarges i
així ho va demostrar durant tota la prova. Va començar com sempre ho fa ell
molt, molt, tranquil·let sense cap presa a vore-les vindre i no li va anar gens
mal. Es col·loca l’últim dels nostres polseguers però sense pedrer de vista a
Fernando que l’agafava en tots els avituallaments, fins el punt que va començar
a pegar-li alguna espenteta al bo de Fer. Al inici vos havia dit que caminant
tenien molta experiència i el “OS” va fer una gran demostració. Juan començà
l’aventura amb un somriure a la cara i va acavar amb un gran somriure que demostrava
a tot el món que és una prova per a tíos cabut i ell és dels que més i damunt
d’ANTELLA “MAERO I BARRUGO”, més cabut que això no hi ha res. Enhorabona gran
demostració de fortalea i companyerisme.
Sabíem
que el club està ple de grans persones, accions com les vostres demostren que
també tenim grans esportistes.
AMUNT
POLSEGUERA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
dissabte, 6 d’octubre del 2012
El circuit segueix endavant i nosaltres amb 12 polseguers a Alginet i 13 polseguers a Carlet som uns del clubs més nombrosos.
Alginet, que va passar a Alginet?, 12 polseguers i un destí, acabar en condicions els ràpids 8 quilòmetres. Destaquem la participació i a més ens alegrem de que Martí seguix la seua recuperació i puntúa cada vegada que corre, au Martí que d'ací a no res no tens rival (bo si et deixen Julio, Paco, Amadeo, José sala, Alarcón, Pepe Ferri i els demés.....
Ricardo va donar la sorpresa puntuant en 4 lloc, un autèntic fenòmen va entrar exhaust en meta donant-ho tot, molt bé crack estàs que te'n eixes.
I que vos vaig a dir de 'Willians Walace' Jose Antonio esta lluitant per a tornar a pujar al podium de la seua categoria al finalitzar el circuit i ho té a un tir de pedra.
Com tots sabeu el nostre guerrer Jose Antonio és el més veterà dels nostres que participa en el circuit i l'any passat va quedar tercer de la seua categoria i actualment esta lluitant per eixa mateixa posició que tots estem convençuts que ho va a aconseguir. Amunt Jose Antonio tots estem amb tu.
A Alginet van participar Julio, Jose Sala, Martí Ricardo, Sergi (continua destacant i puntuant) , Jose Antonio, Pep Ferri, Pepe Alarcón, Javier, Carlos, Marcos i Jose Manuel Basallote, 12 guerrers que porten la camiseta de la polseguera amb molt d'orgull.
A Carlet, calor, els més de 1000 participants van baixar el pistó de 10 a 15 segons per quilometre del que ens tenen acostumats. Ens van puntuar per club com sempre i mai fallen Julio i Jose Sala, pel darrere d'ells Ximi torna a l'atac, Martí suma i segueix, i Sergi 'el Luso' és molt segur, sempre puntua.
Destacar, destacaríem la presència de Toni Ruedas, que no crega que no em recorde d'ell, em resulta difícil estar en totes les carreres que es corren en tota València són nombrosíssimes i no tinc temps material d'entrar en totes i perseguir-vos com si fóra la vostra ombra, però ho intente. Vam tindre presència femenina, estes també desapareixen i apareixen com la mare de déu. Lluïsa i Teresa van donar la nota femenina de la polseguera i com sempre, molt bé van entrar amb un gran somriure en la boca, total les més guapes de tota la carrera, polsegueres havien de ser.
AMUNT POLSEGUERA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Alginet, que va passar a Alginet?, 12 polseguers i un destí, acabar en condicions els ràpids 8 quilòmetres. Destaquem la participació i a més ens alegrem de que Martí seguix la seua recuperació i puntúa cada vegada que corre, au Martí que d'ací a no res no tens rival (bo si et deixen Julio, Paco, Amadeo, José sala, Alarcón, Pepe Ferri i els demés.....Ricardo va donar la sorpresa puntuant en 4 lloc, un autèntic fenòmen va entrar exhaust en meta donant-ho tot, molt bé crack estàs que te'n eixes.
I que vos vaig a dir de 'Willians Walace' Jose Antonio esta lluitant per a tornar a pujar al podium de la seua categoria al finalitzar el circuit i ho té a un tir de pedra.
Com tots sabeu el nostre guerrer Jose Antonio és el més veterà dels nostres que participa en el circuit i l'any passat va quedar tercer de la seua categoria i actualment esta lluitant per eixa mateixa posició que tots estem convençuts que ho va a aconseguir. Amunt Jose Antonio tots estem amb tu.
A Alginet van participar Julio, Jose Sala, Martí Ricardo, Sergi (continua destacant i puntuant) , Jose Antonio, Pep Ferri, Pepe Alarcón, Javier, Carlos, Marcos i Jose Manuel Basallote, 12 guerrers que porten la camiseta de la polseguera amb molt d'orgull.A Carlet, calor, els més de 1000 participants van baixar el pistó de 10 a 15 segons per quilometre del que ens tenen acostumats. Ens van puntuar per club com sempre i mai fallen Julio i Jose Sala, pel darrere d'ells Ximi torna a l'atac, Martí suma i segueix, i Sergi 'el Luso' és molt segur, sempre puntua.
Destacar, destacaríem la presència de Toni Ruedas, que no crega que no em recorde d'ell, em resulta difícil estar en totes les carreres que es corren en tota València són nombrosíssimes i no tinc temps material d'entrar en totes i perseguir-vos com si fóra la vostra ombra, però ho intente. Vam tindre presència femenina, estes també desapareixen i apareixen com la mare de déu. Lluïsa i Teresa van donar la nota femenina de la polseguera i com sempre, molt bé van entrar amb un gran somriure en la boca, total les més guapes de tota la carrera, polsegueres havien de ser.AMUNT POLSEGUERA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Subscriure's a:
Missatges
(Atom)