divendres, 26 d’octubre del 2012
Que voleu que vos conte de la mitja marató de valència, que és una forma més d'omplir les arques de correcaminos, que és una bonica mitja, que si et situes bé pots fer una bona marca, que hi ha un ambient espectacular... Tot podria ser veritat o mentida segons com ho mires, però l'única veritat és que 4 dels els nostres van estar allí disfrutant de l'ambient i d'un solejat diumenge d'octubre. Dels 4 parlarem com a senyors, van estar corrent cada u en la seua tira com solem dir en termes de llaurador. Paco en una tira a banda, crec que va fer marca personal, si no és així que em rectifique, o va estar molt prop el seu 1:21:55 (segons cronometrador oficial) el deixà en la posició 262 de la general, vos diré que van acabar 8.410 atletes, només perquè vos feu una idea va córrer els 21 quilòmetres a una mitja de 3'53"... "sio para". Espectacular el nostre PACO, jo crec que hauries de fer un parell de llargues més de 20 i tants i la marató de València és teua baixes de 3h, però segur. Estàs en un gran moment de forma i deuries aprofitar-ho. Jo se que en la marató 2+2 no són 4, pero.... 2+2+0,10 poden ser 4,10. Personalment crec que estàs preparat i hauries d'intentar-ho de totes maneres enhorabona i eres l'autèntica 'BESTIA' de la polseguera.
Ricardo Crespo el nostre "BÓLIDO" estava, encara que camuflat suplantant la identitat d'un amic d'Antella. Va córrer com un monstre, em compten que en el primer quilòmetre va veure a Paco però va ser prudent i el va deixar anar, eixa no era la seua guerra. Seguint els seus pas en el crono va ser prou regular i inclús es va permetre la "fribolitée" d'anar 5 quilòmetres a 4' 30', pagant-ho un poc al final. Però molt bé amb la seua 1 hora 38 minuts 37 segons. Enhorabona has fet un autèntic "carrerrón".El nostre "Romero" director de tendències de la polseguera,després de 15 dies de recuperació del Botamarges, s'ha atrevit a córrer la mitja, per provar q sensacions, per probablement córrer la marató de València. No anava sol, li acompanyava el seu germà Emilio que quan té ganes de putejar-lo se'n va AMB ELL PER APRETAR-LO. Juan es va trobar a gust i sen se donar respir a les seues cames, segurament malparades, va fer un temps que no passarà a la història però ahí està 1 hora 56 minuts 16 segons. Enhorabona màquines.
I l'últim en discòrdia, Miguel Gorriz, este si que no ens l'esperàvem, és un polseguer soci fundador encara que no es deixa veure en massa carreres, VAIG parlar l'altre dia d'ell en la carrera del barri de sant marcelí, i hui amb molt gust dic que va córrer la mitja de València, preparant-se com pot, a deshores pel treball i la va acabar, com no anava a acavar-la, ÉS DE LA POLSEGUERA. Miguel es va arrear una bona pallisa fent un crono de 2 hores 7 minuts 30 segons, si senyor un altra carrera a la saca i esta mitja. Enhorabona capità.
Enhorabona i AMUNT POLSEGUERA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
dissabte, 20 d’octubre del 2012
Que
dos setmanetes portem, després del
botamarges, qui dóna més?. Esta vegada a sigut Javi Bausa el que a dit: IIIIIeeeeeeeeee
tu, jo també sóc muntanyenc, s'ha armat de valor i acompanyat del quasi
polseguer Moisés han anat a córrer la primera marató trail el Caroig que es celebra a Bicorp. Au! un altre més que s’uneix al grup dels 'loquets'. La
veritat és que últimament veia un poc rar a Javi, més descuidat barba més
llarga, aixelles sense fer, pels per les orelles i coses d'eixes típiques del
canvi d'asfalt a muntanya. I la veritat és que ha deixat empremta en el Caroig
una empresa ja s'ha posat en contacte amb ell i ha creat una imatge en honor al “El
llenyater del Caroig”, D'ací a poc de temps la comercialitzen, estic realitzant tràmits perquè
li lleven la camisa de franel·la i li posen la de la polseguera, serà un poc
complicat però crec que ho aconseguirem. Vos deixe el prototip anomenat “Javi al Caroig”.
Pel que fa a la part esportiva no pintava massa bé al quilòmetre 12 per a Javi. Marejos i no trobar-se res bé eren les seues vertaderes sensasions, però els ànims de Moisés i la camiseta de la polseguera van fer que traguera forces del fons del seu cos i seguira avant. Al quilòmetre 26 una altra vegada un poc enfonçat amb les rampes que va superar a base d'estirar i parant de tant en tant. Passat ja la barrera de la mitja marató, "el tio de la massa", no habia arribat a rematar-lo, ja res podria amb "leñadorman" que no sense esforç i molt tocat va arribar a meta junt a Moisés, bon company de carrera. Moisés pletòric aplegà a meta en la seua primera marató, a l'home este tan sols li falta pegar el pas de posar-se la samarreta de la polseguera donaria un pas de gegant, esportivament parlant.
Per un altre costat, agafant-se la cosa un poc amb més tranquil·litat estaven Manel i Moisés Perucho que van fer la mitja marató. Entre trotar i caminar se'ho van passar collonut, segons em comenta Manel; una experiència bonica, paratges desconeguts per a ells i algun lloc per al 'pebràs' que estan al caure i el Manel és un gran aficionat. Esperem que l'any que ve els organitzadors segueixquen amb la marató i així podem tindre major participació per part de la polseguera i dels altres clubs.
Ahhhh, se m'olvidava, estava de spiker el gran 'Recaredo Agulló' que com tots sabeu ens té gran estima a la gent de la polseguera, imagineu-vos a qui va entrevistar.... a Javi, que en la foto acompanyat de Moisés se li veu una cara de sorpresa i alegria.
AMUNT POLSEGUERA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
dimarts, 9 d’octubre del 2012
Per començar vos deixe una il·lustració de la preparació dels 5 polseguers abans d'eixir de casa. Molts preparatius havien de realitzar, meticulasamente examinen el seu mitjà de transport i aprovisionament per si se'ls fa de nit per la Vall de la Gallinera. Veiem amb que interés Amadeo, Juan, Vicent, Fernando I Pepe revisen tots els seus apers, pareix una favada però és importantíssim. En la imatge apreciem com Fernando supervisa a Pepe que amb la vara intenta conduir al bestiar, Amadeo repassa les rodes i Juan oferix cervesa als curiosos que s'acosten, mentrestant el més major dels cinc Vicent està al carro descansat per a la dura Romeria.
Posant a prova a tots els nostres "paparachis" hem trobat el que fan les dones dels nostres polseguers mentre ells es deixen l'alé per la vall de la gallinera... elles, estan de passeig assaborint la romeria, acompanyades i protegint-les de qualsevol borinot està Pepe Alarcon ( a la seua esquerra ). Allí estan amb els seus trages típics Concha, Majo, Kamila, Susana i Mari. Gràcies Pepe, inclús amb pereta per a l'ocasió t'hem reconegut. Estas en tots llocs.BOTAMARGES , que és el botamarges?. Descripcions del botamarges hi ha moltes i variades, per a introduir-vos un poc són 63 quilòmetres de sendes, camins forestals; una varietat de pedres indescriptibles ( desliçants,de punta, redones,que tallen, negres, blanques , rojes ), alguns s'atreveixen a dir que és una de les carreres més dures de la península ibèrica, ja sabeu com som els valencians "els millors del mon".
.jpg)
La carrera naix d'un poblet de la província d'Alacant que s'anomena Forna, habitants 44. De Forna direcció Villalonga, poble de la safor que abans d'arribar a ell hauran de passar pel Pla de Bassa, terme d'Oliva, trobant ja el seu primer escull a la seua baixada entren en el poble de Villalonga. Des d'allí emprenen camí cap a l'Orxa poble alacantí de 800 habitants que abans d'arribar hauran de pujar l'alt de la Safor passant per Casa Tarzan i la baixada per la Font dels olvids. Aniran a parar a l'Orxa i al barranc del Bassiets, des del fons del barranc tornaran a pujar per acabar a villalonga al Colladet de la Corda, coronant i baixant per l'Almirall ja direcció a Benirrama poble d'Alacant de 81 habitants. Ja amb 43 quilòmetres entre cames i renyons tornaran a pujar en direcció al Castillo de la Gallinera baixant fins a Adsubia (Alacant) 668 habitants, amb 53 quilòmetres pareix que està ja tot fet però els queden 3 pujades curtes però intenses que acabaran de minvar les poques forces que els queden a les pedreres de Forna i entrada triomfal al poble de Forna. La veritat estic cansat d'escriure-ho no m'imagine estar allí, esteu com una puta cabra..jpg)
Perquè tot açò que m'he cansat d'escriure és el que amb un parell d'ous han patit, i aconseguit acabar 5 polseguers de lo més variats, demostració clara que en la polseguera caben tots els que volem estar. Els més veterans en este tipus de carreres Pepe Ferri i Amadeo, després Vicent Mompó, Juan Juan i Fernando Claramonte són 3 magnífics muntanyencs que porten molts pics pujat però mai havien participat en un Ultra Trail. Els 5 estan cansats de patejar muntanyes i pics. Millor nivell de patejar, Fernando i Juan, córrer córrer segur que Vicent, Pep i Amadeo. Bó comence a contar-vos ja mateix.
La veritat, que manera de patir els que estem fora, igual que els familiars. La carrera molt definida des d'un inici Amadeo o Pepe Ferri, Pepe o Amadeo, Vicent en terra de ningú, Fernando o Juan, Juan o Fernando.
I així va ser des del començament hotelito o càmping, l'elit se'n va anar a l'hotelito per a descansar com a casa, Vicent fins a l'últim segon no sabia si hotelito o càmping, Fernando i Juan una tenda cadacú com a bon muntanyenc. Qui descansà?, els de l'hotelito no massa be segons em van comptar i els del càmping per lliure van tindre tota la nit un ÓS rondant-los que no els deixà dormir, bueno...... no a tots, Juan dormia a cama solta fins que algún desaprensiu li menejava la tenda perquè deixara de fer l'OS... els seus RONQUITS van despertar a tot LO MON. Forna i part de la Vall de la Gallinera van estar amb un ull obert per si s'acostava eixe animal O LO QUE FORA que sentien a la llunyania.
.jpg)
.jpg)
I així van quedar Pepe Ferri "EL GAT MONTÉS", controlant les seues forces, patint fins a l'últim minut va entrar amb 10 hores 5 minuts i 33 segons en les seues cames i el seu cos malparat, eixe va ser el temps que va tardar en recorrer els 63 kilómetres el nostre primer polseguer, recuperant els minuts que li havia tret Amadeo en el primer tram de la duríssima carrera. Pepe va saber administrar-se les seues forces utilitzant-les amb cap i sang freda. Molt bona carrera desprès d'una intensa i duríssima preparació que Pepe havia seguit al "dedillo" durant varios mesos, la veritat que te mereixies este temps e inclús més sabent tot el sacrifici que has fet estos mesos. Enhorabona per la carrera, tenim enveja per l'experiència i espere que se t'haja quedat un record de la carrera de lo més bonic..jpg)
.jpg)
Vicent Mompó, "ASTERIX" 11 hores 23 minuts 43 segons, això si que és un tio tranquil, la seua experiència i forma de ser li han ensenyat que darrere de l'1 ve el 2, i no cal agoviar-se tant en esta vida, més disfrutar, sempre dins de les possibilitats. Ja em diuen, que al quilòmetre 12 a Villalonga només tènia ganes de parlar amb Majo i Kamila (que no se'n perden ni una) . "ASTERIX" tot un ermità amb quatre anous, 2 dàtils i un ensiam davall del braç s'endinsà de nit fosc en la muntanya. Com no podia faltar es va preparar abans d'eixir la seua marmita de poció màgica que no ens ha revelat el seu secret però sabem que té: sucre de canya ecològica, herbes aromàtiques, ensiam de l'Àsia, tomaques furtades, pimentons de l'hort de Julio, figues del Marroc, i alguna cosa més que no ens ha volgut desvelar....
Enhorabona sempre pensem tots que vas per davall de les teues possibilitats , però millor que tu ningú coneix el teu cos.
.jpg)
.jpg)
Amadeo, "GRIZZLY ADAMS", que vos vaig a contar del nostre muntanyenc més robust i rude, que com sempre ho va donar tot. Després d'una no massa bona preparació, d'arrossegar un esquinç de turmell, anava embenat fins a les orelles per a poder aguantar i així i tot va fer un temps espectacular 10 hores 16 minuts 8 segons. Esta vegada Amadeo ens va donar dos clares lliçons: la primera és que "el que vol pot" i la segona que "està boig". Que vos conten els altres el que és córrer per terrenys tan tècnics amb un esquinç, segurament una tortura. La prova és que es va passar més temps rodant per la serra que corrent, però és igual este ho aguanta tot fins i tot amb les dos o tres caigudes que va tindre i més. Enhorabona eres un exemple de patiment i d'esforç per a tots.
Juan i Fernando, 'PELE I MELE' s'havien inscrit a la Botamarges en els últims moments en un atac d'homenia i valentia que no sabien com ho anaven a pagar. però que ho anaven a pagar.....
.jpg)
.jpg)
Fernando, 14 hores 9 minuts 21 segons. "SPORT BILLY" des que el va rodejar l'ós al parking, crec que sabia que no
seria el seu millor dia. En fi, va prendre l'eixida amb il·lusió tirant mà de
la seua motxilla va treure de la “MOTXILLA” la visió nocturna i cap a dalt de
la muntanya. Com tots sabeu a SPORT BILLY no li falta de res en la seua famosa
motxilla: pals ultralleugers, “ahuyentador” de mosquits, proteïnes per als
genolls, vitamines per als ulls, últim reconstituïent que utilitzen els astronautes
de la N.A.S.A, PERÒ....es va deixar a casa el desintegrador de pedres, el
aplanador de muntanyes, etc... per això va tindre que lluitar, com mai ho havia
fet, contra tots els accidents geogràfics haguts i per haver. Massa prompte es
va trobar mal i això no es res bo però així i tot i amb una poca ajuda del bo
de Juan va aconseguir creuar la línea de meta. Mai havia tingut que realitzar
un esforç semblant i crec que li servirà per a reforçar la seua capacitat de sofriment.
Enhorabona figura, desprès d’açò “ te lo cargas todo” i a la propera portaràs
més trastos a la teua MOTXILLA..jpg)
Juan, 14 hores 8 minuts 47 segons. "L'OS DE FORNA”, si senyor el soroll
que tenia atemorits a tota Forna era Juan, però que no s’entere ningú.... Juan crec que va ser l’únic que va
dormir i descansar, mitjanament be, de tots els que corrien el Botamarges i
així ho va demostrar durant tota la prova. Va començar com sempre ho fa ell
molt, molt, tranquil·let sense cap presa a vore-les vindre i no li va anar gens
mal. Es col·loca l’últim dels nostres polseguers però sense pedrer de vista a
Fernando que l’agafava en tots els avituallaments, fins el punt que va començar
a pegar-li alguna espenteta al bo de Fer. Al inici vos havia dit que caminant
tenien molta experiència i el “OS” va fer una gran demostració. Juan començà
l’aventura amb un somriure a la cara i va acavar amb un gran somriure que demostrava
a tot el món que és una prova per a tíos cabut i ell és dels que més i damunt
d’ANTELLA “MAERO I BARRUGO”, més cabut que això no hi ha res. Enhorabona gran
demostració de fortalea i companyerisme.
Sabíem
que el club està ple de grans persones, accions com les vostres demostren que
també tenim grans esportistes.
AMUNT
POLSEGUERA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
dissabte, 6 d’octubre del 2012
El circuit segueix endavant i nosaltres amb 12 polseguers a Alginet i 13 polseguers a Carlet som uns del clubs més nombrosos.
Alginet, que va passar a Alginet?, 12 polseguers i un destí, acabar en condicions els ràpids 8 quilòmetres. Destaquem la participació i a més ens alegrem de que Martí seguix la seua recuperació i puntúa cada vegada que corre, au Martí que d'ací a no res no tens rival (bo si et deixen Julio, Paco, Amadeo, José sala, Alarcón, Pepe Ferri i els demés.....
Ricardo va donar la sorpresa puntuant en 4 lloc, un autèntic fenòmen va entrar exhaust en meta donant-ho tot, molt bé crack estàs que te'n eixes.
I que vos vaig a dir de 'Willians Walace' Jose Antonio esta lluitant per a tornar a pujar al podium de la seua categoria al finalitzar el circuit i ho té a un tir de pedra.
Com tots sabeu el nostre guerrer Jose Antonio és el més veterà dels nostres que participa en el circuit i l'any passat va quedar tercer de la seua categoria i actualment esta lluitant per eixa mateixa posició que tots estem convençuts que ho va a aconseguir. Amunt Jose Antonio tots estem amb tu.
A Alginet van participar Julio, Jose Sala, Martí Ricardo, Sergi (continua destacant i puntuant) , Jose Antonio, Pep Ferri, Pepe Alarcón, Javier, Carlos, Marcos i Jose Manuel Basallote, 12 guerrers que porten la camiseta de la polseguera amb molt d'orgull.
A Carlet, calor, els més de 1000 participants van baixar el pistó de 10 a 15 segons per quilometre del que ens tenen acostumats. Ens van puntuar per club com sempre i mai fallen Julio i Jose Sala, pel darrere d'ells Ximi torna a l'atac, Martí suma i segueix, i Sergi 'el Luso' és molt segur, sempre puntua.
Destacar, destacaríem la presència de Toni Ruedas, que no crega que no em recorde d'ell, em resulta difícil estar en totes les carreres que es corren en tota València són nombrosíssimes i no tinc temps material d'entrar en totes i perseguir-vos com si fóra la vostra ombra, però ho intente. Vam tindre presència femenina, estes també desapareixen i apareixen com la mare de déu. Lluïsa i Teresa van donar la nota femenina de la polseguera i com sempre, molt bé van entrar amb un gran somriure en la boca, total les més guapes de tota la carrera, polsegueres havien de ser.
AMUNT POLSEGUERA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Alginet, que va passar a Alginet?, 12 polseguers i un destí, acabar en condicions els ràpids 8 quilòmetres. Destaquem la participació i a més ens alegrem de que Martí seguix la seua recuperació i puntúa cada vegada que corre, au Martí que d'ací a no res no tens rival (bo si et deixen Julio, Paco, Amadeo, José sala, Alarcón, Pepe Ferri i els demés.....Ricardo va donar la sorpresa puntuant en 4 lloc, un autèntic fenòmen va entrar exhaust en meta donant-ho tot, molt bé crack estàs que te'n eixes.
I que vos vaig a dir de 'Willians Walace' Jose Antonio esta lluitant per a tornar a pujar al podium de la seua categoria al finalitzar el circuit i ho té a un tir de pedra.
Com tots sabeu el nostre guerrer Jose Antonio és el més veterà dels nostres que participa en el circuit i l'any passat va quedar tercer de la seua categoria i actualment esta lluitant per eixa mateixa posició que tots estem convençuts que ho va a aconseguir. Amunt Jose Antonio tots estem amb tu.
A Alginet van participar Julio, Jose Sala, Martí Ricardo, Sergi (continua destacant i puntuant) , Jose Antonio, Pep Ferri, Pepe Alarcón, Javier, Carlos, Marcos i Jose Manuel Basallote, 12 guerrers que porten la camiseta de la polseguera amb molt d'orgull.A Carlet, calor, els més de 1000 participants van baixar el pistó de 10 a 15 segons per quilometre del que ens tenen acostumats. Ens van puntuar per club com sempre i mai fallen Julio i Jose Sala, pel darrere d'ells Ximi torna a l'atac, Martí suma i segueix, i Sergi 'el Luso' és molt segur, sempre puntua.
Destacar, destacaríem la presència de Toni Ruedas, que no crega que no em recorde d'ell, em resulta difícil estar en totes les carreres que es corren en tota València són nombrosíssimes i no tinc temps material d'entrar en totes i perseguir-vos com si fóra la vostra ombra, però ho intente. Vam tindre presència femenina, estes també desapareixen i apareixen com la mare de déu. Lluïsa i Teresa van donar la nota femenina de la polseguera i com sempre, molt bé van entrar amb un gran somriure en la boca, total les més guapes de tota la carrera, polsegueres havien de ser.AMUNT POLSEGUERA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
dijous, 4 d’octubre del 2012
Este estiu no he estat molt centrat en el bloc per diversos motius i espere poder fer totes les cròniques que vos dec i més quan són coses que de normal no fem, triatlón i carrera nocturna. Que fenomena de la natura és Teresa, la nostra representant més atrevida, guerrera que no li fa por res. L'any passat amb un poc de recel es va atrevir i va fer el seu primer triatló. Debutà en el triatló de la dona de València, bo també enguany no ha volgut ser menys i ha repetit, millorant el seu temps i entrant a meta amb un somriure que ho diu tot. Esta polseguera esta feta d'algun material sense identificar, ho porta tot avant: treball, divertir-se amb els amics i esport al llímit. Eres un exemple de superació i de cabuderia. Enhorabona i segueix donant-nos alegries.
D'altra banda vos s'haureu preguntat qui se n'ha anat a Barcelona a córrer una nocturna...., no és que vaja apostes a córrer però li pilla treballant per allí, mira internet i diu: mira que carrereta més guapa i damunt m'agarra entrenat en nocturnes ja que l'altre dia vaig eixir amb el grup de la polseguera i zas..... Paco Fogues mai millor dit "LA BESTIA", acaba de treballar en Vic i a córrer.
La carrera començava a les 22 hores, 14,5 Km, començament i meta en el Parc del Tibidabo, transcorrent pel parc natural de Callserola, bonic recorregut per als 432 valents que van acabar la prova. Com quedà Paco?, booooo chissssss.......que collons quedà el 8 de la general Absoluta que "BESTIA", màquina o com voleu dir-li, va posar a la polseguera en el més alt. Ja ens coneixien a Barcelona com a guerrers en la marató, mitges maratons, carrera dels bombers, etc.... però açò és ja l'òstia la primera edició de Barcelona Midnight Trail i figurarà per a tota la vida 8é Paco Fogues Domenech del Club Esportiu La Polseguera d' Alcàntera de Xúquer. Enhorabona Crak. Una llàstima no haver trobat fotos de Paco però queda't amb l'admiració de tots i el somriure de Teresa entrant en meta.AMUNT POLSEGUERA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
dilluns, 1 d’octubre del 2012
I deia Migue en veu alta: El tambor també és tropa, sòc de la polseguera. Pel que s'ha vist este estiu s'ha entrenat la mitjana 5' 8", molt bé i més sabent que és dificilíssim córrer una carrera tan nombrosa, quan alguns comencen a córrer el primer ja a arribat a meta. Enhorabona Migue i gràcies per recordar-te de nosaltres.
AMUNT POLSEGUERA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Machu Picchu “Montaña
Vieja”, és el nom contemporani que es dóna a una llaqta (antic poblat andí) construïda
a la mitjania del segle XV al promontori rocós que unix les muntanyes Machu Picchu i
Huayna Picchu en el vessant oriental de la Serralada Central, al sud del Perú i
a 2490 m.
És
considerada al mateix temps una obra mestra de l'arquitectura i la ingeniería, està en La Llista del Patrimoni de la
Humanitat de la Unesco des de 1983, com a part de tot un conjunt cultural i
ecològic conegut sota la denominació Santuari històric de Machu Picchu. El 7 de
juliol de 2007 Machu Picchu va ser declarada com una de les noves set
meravelles del món modern.
Després d'haver-vos introduït un poc. La
polseguera ha aplegat a Perú i hem pujat tots amb Rosalin al més alt del Machu
Pichu. És un plaer que hi haja sempre algú que es
recorde de la polseguera, este club és una família i hem de seguir sent-ho, des
d'allí ens saluden Rosalin i els seus familiars enviant-nos unes fotos super
xules.
AMUNT
POLSEGUERA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Subscriure's a:
Missatges
(Atom)