dilluns, 4 de març del 2013
El diumenge 23 de febrer del 2013 és un d'eixos dies que estàs orgullós de pertànyer a la Polseguera.No pels èxits esportius, sinò per l'harmonia i companyerisme creat, que bonic és alegrar-te per les alegries dels altres i més quan tu no pots donar esportivament res al club. A Xàtiva vaig veure tanta alegria, no per guanyar la prova simplement per acabar-la, per batre un rècord personal, per trobar-se bé, jo estava content per estar ahí amb vosaltres sense córrer però compartint eixos moments en directe i després en comentaris per telèfon.
Va acabar Xàtiva i la gent preguntant com anaven els de l'Espadà, quan ens assabentem que havien finalitzat i amb un temps espectacular, tot una felicitació, rialles, bromes pel whatsapp, la veritat això és companyerisme. Estic segur que tots ens alegrem del que havien fet els altres sense mals rotllos, això si amb broma sana.
De Xàtiva vos vaig a comptar com ho vaig viure jo.
Vertaderament em va faltar un punt de trobada abans de començar la prova per a fer-vos a tots una foto junts, als polseguers i als simpatitzants de la polseguera que són molts. Segons transcorria la prova anàveu tots agafant posicions segons el vostre nivell esportiu, ja que pel nivell humà estarieu tots ahí davant. Mentres repàrtia quartilles de la mitja i penjava algun cartell vosaltres anàveu a la vostra, a córrer.No va tardar molt a aparéixer el primer dels nostres Paco Fogués que està ja uns anys en un moment de forma espectacular, a molt pocs metres del seu amic Miguel Vila, un gran veterà, molt bons primers 10000. Als pocs minuts pasà la pancarta d'1 hora 30, súper ràpid anava el pràctic, jo esperava veure Pepe Alarcón i així va ser als 20 o 30 segons pasà i com sempre amb gestos de no anar bé, però res només li faltava creure-s'ho.
Després ja van començar a entrar més seguits els nostres. Sergi "el Portu",que després d'estar una temporada lesionat torna quasi totalment recuperat i el quasi polseguer Simó molt prop d'ell vènia de fer-se una hora i 30 minuts amb bici. Per darrere d'ells la "gacela" torna Vicent amb prou soltura. Seguint a Vicent, una altra quasi parella gendre i sogre en un mocador a tan sols un minut Jose Antonio i Tomás. Fernando el X-BIÒNIC a tan sols uns segons de Tomás, per darrere d'este Javi ensenyant les arts de dandi a Juan Juan que açò li falta a ell. Un poc més retardat amb un company i al seu marxa Alexis, i als pocs segons Carlos Casanova i Rosalyn i pegat a ells la nostra debutant Majo Fuentes amb els seus guardaespatles Manolo i Toni.
Com va finalitzar la prova pues, com sempre, uns millor altres pitjor però tots al final content i satisfets de que el seu esforç servisca . Com van passar els 10000, van acabar després amb poca variació. Paco encara corrent com poques vegades a corregut no va aconseguir mantindre l'estela de Miguel que va veure com a poc a poc se li anava, crec que l'objectiu de Paco era clar i pot estar satisfet va fer una gran carrera, amb record personal, crec?. El que estava més content que unes castanyoles era Pepe Alarcón, bo d'ara en avant El senyor Pepe, rècord personal a lo bèstia, va baixar 2 minuts del seu millor crono, per fi va creure que podia córrer més ràpid i SI SENYOR ALARCÓN 1 HORA 27 MINUTS 58 SEGONS, TATARITARI, la més sincera enhorabona de part de tota la Polseguera, ja era hora que corregueres el mateix que parles.
Sergi espectacular reaparició sense estar del tot bé, rècord personal mig carranco coixejant però té una força de voluntat extraordinària.De Simó direm quelcom ja que ens ha ensenyat els 50 euros pel whaspp, anava a per 1 hora 35 i se li van escapar 2 minuts que no té la mínima importància només et falta rodar un poc més.
La "gacela", tornada també amb rècord personal, a estos no hi ha qui els pare, amb poc entrene i una bona camiseta i "au!" un altre rècord, Vicent es va trobar còmode i confiat. Ricardo el nostre "bólido" també estava per allí i com sempre va passar els 10000 com una exhalació anava per a 1 hora 30 i no es va veure amb forces però de totes maneres va realitzar molt bona carrera.
El nostre campió veterà Jose Antonio el "Willians Wallace" de la Polseguera no estava massa content amb la carrera ja que l'any passat la va córrer 4 minuts més ràpid, però el que el no sap és per que en Alcantera quedarà dels primers del seu categoria, segur que arribes més fort. I "Ojito" amb el gendre que s'arrima per darrere, enguany no permetrà ni una rialleta més en les menjars familiars, està entrenant per a què no li guanye més vegades el sogríssim. Jose Antonio que va a per tu.
Un altre rècord personal va caure al costat del nostre Polseguer més Biònic "sport Billy" Fernando molt bona carrera i, com sempre es pren el QUASI totes les coses, seriós i concentrat amb el convenciment d'anar a pel rècord i així va ser un altre que baixà 2 minuts la seua marca, com vos he dit estan tots que s'ixen. Enhorabona Fer. Javi crec que vol malvar a un altre polseguer en el bon art del Dandisme, amb un vestit peculiar per a cridar l'atenció van anar junts tirant-li els trastos a tot el que es menetjava ell i "Juan de la Jungla", Juan no se'l que aprendria però segur que molt per la seua gran capacitat d'aprenentatge, segur que se'l van passar bé.
Per darrere d'ells acompanyat d'un amic anava Alexis, segur que baixà el temps de l'any passat una barbaritat i acabà millor que l'any anterior , un altre que se supere amb escreix el seu temps. enhorabona.
A uns minuts va entrar com un llam amb una cara d'alegria i emocionadíssima al mateix temps que nerviosa Majo Fuentes, que gran carrera i que gran esforç va fer al final portada per la barreja d'alegries de veure meta, veure la seua família, amics, tot unit arribà amb un nuc en la gola que no la deixava ni respirar, Recaredo Agulló el nostre spiker oficial la va intentar entrevistar i no li eixien ni les paraules i les poques que li van eixir li les agraïsc personalment. Majo enhorabona és la teua primera mitja però no l'última sàpies que darrere d'açò va una marató, amunt campiona.
Tots esperant Carlos i resulta que va entrar primer la seua dona Rosalyn, també amb cara de satisfacció als 3 minuts va entrar Carlos. Ja et vaig dir que la teua dona t'anava a pallizar en pocs dies, t'anem a escusar ja que anaves acompanyant una amiga però a la pròxima et faré una crònica per al tu només amb el desenllàs de la carrera Rosalyn - Carlos.
L'ESPADÀ GLORIA POLSEGUERA.
La marató de l'espadà va ser el que va omplir el got del diumenge, per a ser un diumenge especial els 2 polseguers que estaven a Segorb no podien faltar ni fallar. Com vos he dit, no van faltar a la cita i damunt van fulminar el repte de l'últim any . AMADEO I MARTÍ, MARTÍ I AMADEO, van bordar la marató per descomptat el que van fer no té nom, es van lluir, van córrer com poseits pel dimoni, van pujar com avions, van baixar com a meteorits i em queda dir-vos que acollonant quan ens assabentem del seu temps. 4 hores 38 minuts AMADEO, 4 hores 41 MARTÍ, UHFFFFF..... un dit de borró se me va posar en la pell, la veritat no tinc paraules per a ell.
No han conseguit ixe temps per que si, és un tempsa conseguit per moltes hores de entrenament dur, rampes, de nit, baixades, encara com diuen que el que es fa agust no sap mal.Majo i Cris son el suport que necessiten per poder tindre estos èxit i elles com ha bones polsegueres
que son sempre estan al seu costat. Gràcies als quatre per donar-nos esta alegria.
AMUNT POLSEGUERA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Subscriure's a:
Missatges
(Atom)
