diumenge, 3 de juny del 2012
Esta vegada no vaig a parlar dels que van
córrer, vaig a donar-li importància als que van fer possible una mitja
marató molt difícil de planificar en quan al recorregut, permisos, aigua i de
tot els que ens a passat.
Vaig
aprofitar esta crònica per a dir-vos lo que pense de tots vosaltres en general.
Començaré diguem-vos que en totes les tasques
la part pesada la porten uns quans... normalment no massa gent; em considere un
privilegiat de formar part esta, però considere que la meua tasca no te quasi importància per el fàcil que es treballar amb tots vosaltres. Amb la mà al
cor no tinc paraules per a dir-vos lo bé que heu desenvolupat cadascú la tasca que
tenieu assignada, sou un exemple com a persones i mostreu un gran
compromís amb el club, a mi m'honra pertànyer a ell i allà on vaig ho dic en
veu alta....SÒC DE LA POLSEGUERA.
A més a
més no sols heu fet un gran treball els polseguers, tots els col·laboradors
s'han portar d'una manera exemplar, no sé per on començar espere no deixar-me a algú.
El AMPA
com tots els any sempre al “curro” i demanant: mes feina que estem en els braços creuats!. Els jubilats: on i quant!...i pels cantons
no passa ni l'aire. Els festers uns fenòmens la “sombrilleta”, el bon humor i
les ganes de passar-s'ho i, al mateix temps, fer-ho passar de lo més bé a la gent. Les xiquetes dels
dorsals, samarretes, en fi... de les taules, que vos he de dir d'elles si les hem vist
créixer; des de fa al menys 5 any estan a les taules i cada dia que passa més
guapes,
(si vos fats una confessió, molts corredors m’ han dit que venen per a veure-les
i m’asseguren que tenim les xiques mes guapes de tota la Vall). El grup de
bicicletes de muntanya és la primera vegada que col·laboren amb nosaltres però
estic segur que no serà l'última, van fer una gran llavor. Als talladors de fruita un 10 per la pallisa que s'arreen.
Totes les empreses col·laboradores
que si pensem la situació econòmica que estem passant estem encara més agraïts per la vostra col·laboració
incondicional, sen se vosaltres la mitja marató no haguera segut possible.
Protecció civil de Càrcer amb Vicente al front sempre disposts. Policia Municipal d' Alcàntera es un plaer treballar amb ells, l'ajuntament col.laborant dintre de les seues possibilitats actuals, destaque la llavor de Julio "el peluquero", al nostre fotógrafo oficial Fede Femeni@ cada dia ens sorpren amb les seues fotos.
Els xiquets de l’escola un “gustaso”, ens van
ficar la pell de gallina i inclòs van haver persones que van soltar alguna
llagrimeta al veure-los entrar tots junts, lo de l’escola sempre iniciativa de
Laura, Imna, Lisi, Angeles..... i tinc por de deixar-me a alguna persona, disculpeu si és així. També
sen se dir noms vam fer una tasca impressionant gent que no té res a veure amb la
polseguera, ni amb el poble, però són amics d'algú de la polseguera.
Vam
tindre polseguers que van
córrer i abans de córrer van estar treballant anat a
per melons, pots, rosquilletes, etc....., altres organitzant fins el últim
segons de la eixida..., altres que van sacrificar el seu temps per fer de pràctics
i donar-li "caché" a la prova, altres van vindre sense haver-ho preparat a
defendre els colors de la polseguera i del seu poble quedant en una molt bona posició en la general (aixó també es col·laborar),
altres estaven animant als corredors i desprès fent una llavor de netejat que
ni “Gracita Morales” en la millor de les seues pel·lícules havera netejat tan bé, altres van sacrificar córrer la 1ª marató del seu poble per dedicar-se a l'organització.........D'una manera o d'un altra tots arrimarem el muscle per fer possible la 1a mitja marató D'alcàntera aconseguint així que tots a la vegada fem a la Polseguera cada dia
més gran i unida.
A tot açò
ni comptant que estàvem pel damunt dels 35 graus ens vam poder llevar al “gorrilles”
de damunt, el més graciós "el dorsal 200 de atletes", algú coneix a l'individuo
este?. Vaig a fer una secció especial dedicat al "cara dura de la setmana". Esta
vegada el guanyador és el dorsal “200”(d'una altra cursa) ens la volia clavar dobladà i pel darrere, d'ahí aquesta menció deshonorífica. Este fins i tot va intentar agafar una beguda isotònica
que Jesús li donava a Fernando i el nomenat “200” estira la ma per agafar-la, (lladre
de guante blanco) que no contava amb la rapidesa del nostre Kornan que reaccionà
i la aparta del seu camí.
AMUNT POLSEGUERA.
MOLTES FELICITATS A TOTS PER ACONSEGUIR UNA GRAN ORGANITZACIÓ , RECONEGUDA PER TOT CORREDOR PARTICIPANT.
MOLTES FELICITATS A TOTS PER ACONSEGUIR UNA GRAN ORGANITZACIÓ , RECONEGUDA PER TOT CORREDOR PARTICIPANT.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(Atom)
M´estic aficionant a aquest blog!! m´encanta la teua manera d´escriure, crack!! ;)) Sempre parlant tant bé de tothom!
ResponEliminaSi el 200 es el susodixo que jo crec... te certa "minusvalía" i per tant sap que acabe com acabe, rebrà trofeu. Abanç d´inscriures ens va preguntar si teniem trofeu per a minusvalits, i jo estic totalment convençuda de que si li haguesim dit que no, no s´hauria apuntat!! jajaja