dijous, 6 de juny del 2013
Mentres el dissabte a la vesprada un grup nombrós corria els 10K d'Alzira Fernando un "llanero" solitari, però polseguer, el diumenge 26 de maig participava a la XIV pujada al Moncabrer, prova de muntanya amb 19 quilòmetres (977m/+) bonica prova recomanable. El mateix Fernando, muntanyenc on els hi haja, em comptava que significat té per a ell la paraula de Moncabrer.
La veritat és que al llegir el que Fer m'ha enviat he vist molt sentiment a les seues paraules i he intentat no canviar-les per a donar-li el sentit que ell m'ha transmés.
El montcabrer per a mi és un respir , una desconectada tan sols a 40 minuts de casa. Sempre he pujat com a senderiste, tant a l'estiu amb la seua calina com a l'hivern amb el seu el embruix on de normal cauen els primers bolvets de neu, per a mi un clàssic.
No l'havia fet mai corrent i vaig pendre la decisiò que enguany tocava.
Vam eixir uns 350 corredors, l'eixida com en quasi totes les carreres de muntanya cap amunt, fins arribar a una senda on es fa el famós "enbut" que si no has sabut colocar-te marcara tota la teua carrera.
Els primers 11 km fins al cim trancorren el 89% per senda i cap amunt, cosa que impedeix fer qualsevol avançament a altres corredors més lents (tipo Monaco F1). Una vegada dalt al cim els 8 kilòmetres restants son cap avall, on ací si, és més fàcil recurtar temps i és el que vaig fer.. aconseguint un temps de 2 hores 27 minuts en un dia que va apretar la calor de valent...
En fi, anar a rodar que es diu i al final content...
Com a nota trista, comentar que és una llàstima que d'un any a altre, una clàssica com és La Pujada al Montcabrer que està fen-se 14 anys a canviat el paisatge verdós per un desolador terreny cremat per algún o alguns desalmats...
La veritat és que al llegir el que Fer m'ha enviat he vist molt sentiment a les seues paraules i he intentat no canviar-les per a donar-li el sentit que ell m'ha transmés.El montcabrer per a mi és un respir , una desconectada tan sols a 40 minuts de casa. Sempre he pujat com a senderiste, tant a l'estiu amb la seua calina com a l'hivern amb el seu el embruix on de normal cauen els primers bolvets de neu, per a mi un clàssic.
No l'havia fet mai corrent i vaig pendre la decisiò que enguany tocava.
Vam eixir uns 350 corredors, l'eixida com en quasi totes les carreres de muntanya cap amunt, fins arribar a una senda on es fa el famós "enbut" que si no has sabut colocar-te marcara tota la teua carrera.
Els primers 11 km fins al cim trancorren el 89% per senda i cap amunt, cosa que impedeix fer qualsevol avançament a altres corredors més lents (tipo Monaco F1). Una vegada dalt al cim els 8 kilòmetres restants son cap avall, on ací si, és més fàcil recurtar temps i és el que vaig fer.. aconseguint un temps de 2 hores 27 minuts en un dia que va apretar la calor de valent...
En fi, anar a rodar que es diu i al final content...
Com a nota trista, comentar que és una llàstima que d'un any a altre, una clàssica com és La Pujada al Montcabrer que està fen-se 14 anys a canviat el paisatge verdós per un desolador terreny cremat per algún o alguns desalmats...
No canvies Fer, eres autèntic. Les fotos últimament no les puc fer més grans sen se pedre qualitat. Pròxima crònica comparativa de resultats polseguers a els 10k d'Alzira i Algemesí.
AMUNT POLSEGUERA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
dimecres, 5 de juny del 2013
En Almansa no portàvem capità com estem acostumats a les carreres del circuit Ribera de Xúquer, que sempre ens anima i ens motiva el "capi" Pepe Alarcon, esta vegada va prendre l'equip Majo Fuentes, la capitana d'Almansa que es va encàrregar d'inscriure'ns i enviar les dates de tots els nostres per a que poguerem puntuar com a club.Almansa és una carrera de més de 5000 atletes i un ambient als seus carrers espectacular: musica, aplaudiments i més d'un avituallament no programat per l'organització. Els nostres van intentar la conquesta del castell i tots ho van aconseguir.
El primer dels nostres esta vegada va ser el Medri, molt bé pel nostre guerrer en distàncies curtes que se li va donar bé la difícil carrera d'Almansa, per a no estar habituat a les llargues distàncies la seua 1 hora i 33 minuts 15 segundos va estar a l'altura dels bons fondistes.
A molt pocs segons del Medri, va entrar amb força i com si correguera per dos, Moisés Perucho que ja crec que esta quasi, quasi al bon nivell d'anys anteriors. Molt a prop estaria del seu rècord aconseguit fa un parell d'anys acompanyat del nostre amic Pepe Caldés, 1 hora 34 minuts 23 segons per a Moisés.Sergi sempre esta endavant donant la cara, en totes les carreres s'esforça al 100 % y obté bons resultats com està 1 hora 34 minuts 38 segons, que torne a dir que no és gens fàcil córrer a Almansa.
Un altre que està demostrant estar en una gran forma física és el nostre Lleonés establit a catalunya que va passar pel poble i es va deixar veure a Almansa una carrera que li agrada molt e intenta no pedre-se-la. 1 hora 36 minuts 38 segons. Enhorabona.
Darrere d'Àngel un dels nostres romeros i dels que no paren de fer cosetes llarguetes a poder ser, es tracta de Fernando que esta vegada anava acompanyat per Toni Penalba que si no m'equivoque faria record personal o prop estaria de fer-lo amb 1 hora 41 minuts 18 segons. Enhorabona als dos a vegades també està bé correr en companyia.Manolo també va fer una molt bona carrera amb 1 hora 48 minuts 22 segons, es uns dels que està agafant-se a córrer i company de Fer en moltíssimes de les caminates que fa.
Mister Javi Bausi va fer un temps aseadet, fent un poc de seguiment de la carrera veig que va anar fins al kilòmetre 16 amb Marcos que es va enfonçar als últims 5 kilómetres perguent respecte a Javi un parell de minuts, una llàstima per que ja fa temps que no els veig entrar a estos dos junts. Enhorabona campions. 1 hora 49 minuts 39 segons per a Javi i 1 hora 51 minuts 40 segons per a Marcos.
Un altra parelleta, que van començar junts i estos..... si van finalitzar junts, van ser Juan Juan i Pepe Alarcón, segons m'ha dit el bó de Juan encara està en tractament després dels ànims continuats que li donava Pepe, ha esgotat totes les caixes de paracetamols de la ribera. 1 hora 55 minuts 24, segons l'alegria de la polseguera Pepe sen se parar de cascar a un ritmet que a ell li anava ni que pintat. A la pròxima Juan corre més a veure si te'l pots deixar darrere....
Un altra parella que van començar junts i van finalitzar junts van ser el nostre guerrer de la plaça "Kornan" i la seua doncella "Teresa". Molt bé per als dos però sobre tot per Teresa que va poder finalitzar una prova de les considerades dures en les mitjes maratons, contentíssima estava a la fi de la cursa, ella va tancar la participació dels nostres representants amb 2 hores 14 minuts 11 segons a una mitja de 6 ' 22" el kilòmetre. Ole, ole i ole.Un deu per tots els nostres representants i a la capitana de l'equip que per les punyeteres bambolles no va poder correr, a l'any que ve no s'escaparà que la fages.
Fotos pica açi
AMUNT POLSEGUERA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Subscriure's a:
Missatges
(Atom)
