LA POLSEGUERA D'ALCÀNTERA

Vam ser molts i tots féiem cara de llàstima a l'entrar en meta, encara que tots vam fer tot el que vam poder, el dia mermà molt les nostres forces. Tota la polseguera estem molt centrats en el circuit Ribera de Xúquer i cada dia ho demostrem amb la nostra participació, jo personalment vos ho agraïsc a tots com a representant del circuit. El dia del Mareny era molt especial per a dos dones molt valentes que debutaven al circuit, es tracta d'Angeles i Laura. Les dos es van marcar una molt bona carrera dins de les possibilitats de lluir-nos que ens donava el dia. Laura i Angeles estan progressant a passos engegantits i abans de que acabe el circuit crec que ens donaran alguna sorpreseta, de moment Laura va entrar en la posició 18 de categoria senior i Angeles la 23 molt bona posició per al poc de temps que porten.

Vull que sapieu que esperem molt més de vosaltres, també de Teresa i d'alguna altra dona que no va córrer al Mareny. Estic segur que la nostra campiona d'Espanya, Blanca, estarà molt orgullosa de vosaltres i s'alegrarà molt quan llisga al blog que en la polseguera cada vegada hi ha més xiques. Xiques enhorabona per l'esforç que feu i de com estan eixint les coses teniu un 10 de part de tota la polseguera.

Pel que fa als mascles hi ha molt del que parlar i començaré esta vegada per Carlos Casanova he de dir que quan vaig veure a Carlos entrar em vaig donar compte que quan el punje als entrenes està sorgint efecte, el tio va entrar a per totes i es va esforçar al màxim. Açò ja m'agrada més ahí et vull veure, al Mareny vas estar com un senyor.

Dels que va entrar més contents Juan, serà "geyperman" el tio, només li va faltar dir que no feia calor, està fet un tot terreny, crec que el sol de l'albufera li va afectar un poc el servell. Miguel Górriz i Jordi Ferri també van acudir a la cita del Mareny com sempre esforçant-se al màxim, esta vegada la carrera li va eixir millor a Miguel encara que em va assegurar que va patir molta calor. Jordi pel que s'ha vist li va donar un pajaron, baixa molt el ritme en els últims quilòmetres, la vellea i la calor que pot amb nosaltres.

Lo de Tomás no té nom, em pareix a mi que José Antonio (el Sogre), el deixa guanyar així te content a Tomás i a la filla també. Van entrar els dos a 5 segons ú de l'altre amb una mitja de 4', 34" el quilometre. Enhorabona als dos, sobretot a Jose Antonio que va fer 5 de la categoria veterà c.

Toni Pérez i Toni Ruedas feien els dos la mateixa cara de rebentats quan van entrar. Supose que els dos volien baixar un poc el temps, però no vos desmoralitzeu que esteu dins del vostre ritme i això que va fer una burrada de calor.

Àngel i Javi van entrar junts, m'alegre molt per Àngel de veure-ho recuperat i segur que al costat de Javi no t'has perdut el paisatge dels arrossars, amb lo pillets que sou els dos segurs que vau anar tirant floretes a totes les xiques. Javi no ensenyes les teues tàctiques de carrera, sinó el llevaran el titol de Gigoló.

Una altra parelleta que estem acostuman-nos últimament a veure córrer junts és Agustí i José Basallote. Serien dels que patirien a morir per poder entrar junts, molt bona marca per als dos 4' 26" el quilometre, seran dels pocs que hagen millorat, esta vegada Agustí no va poder desfer-se del fort marcatge de Jose.

Uns segons abans va entrar Ximo que encara que està un poc emprenyat en la part posterior del genoll no es perd ni una. Isabel, la seua germana també va acudir a la cita del Mareny.

La nostra alegria Pepe Alarcón, ho va intentar però no li van respondre les forces, sabia que el necessitàvem per a puntuar per equips i es va esforçar al màxim, la lesió és molt recent i encara no està en plena forma, a la pròxima campió.

El que no està lesionat i tirà els budells, el fetge i el cor va ser "la gacel·la", este tio és un fenomen porta quatre dies i ja ens ha puntuat com a club. Si la meta li la posen 100 metres més avant no arriba, té un pun d'honor espectacular i camaraderia sense límits. Vicent eres un autèntic espectacle.

El Kilian de Polseguera, Jose Sala, també va mostrar els seus limites, els arrossars no són la muntanya encara que estiguen verds. Va donar tot de si, estic segur, i ho se perquè jo anava davant i el conec, sóc el seu germà. Si m'haguera pogut agafar m'haguera agafat que era el que jo esperava, quan més prop estiguera de mi més punts per a la Polseguera. La veritat és que jo vaig fer el que vaig poder perquè no ho aconseguira. Espere que en Castelló m'intente guanyar, que no crega que li serà fàcil, jo faré l'impossible per a creuar la meta per davant d' ell. Martí es va arrancar l'espina d'Algemesí. No cal dir-te res que no sàpies, si tens confiança en tu les coses eixiran cada vegada millor, esta setmana has sigut el Cap. La pantera s'ha menjat al "pepe roig amb diadema" i la pròxima me'l menjaré jo també t'ho assegure. En el Mareny el crack Martí "la pantera negra de la polseguera.

Vam tindre dos representants d'Alcàntera que no esperavem i des d'este blog els anime per a que continuen corrent i divertint-se amb l'esport, es tracta d'Ivan Tudó i Marcos Salas, simplement els dos van córrer de meravella i segur que van disfrutar de la carrera.

He de dir-vos que no sols hem aconseguit mantindre a males penes la nostra tercera posició en la classificació per clubs, sinò que anem segons empatats amb L´Alcudia. SOM COLLONUTS.

AMUNT POLSEGUERA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!