dimarts, 4 de setembre del 2012
La polseguera com a club ens havíem agafat un
altre repte i cada dia una cosa nova i més interessant. Xe tu perquè no fem un
triangular dels clubs esportius del poble que tinguen moviment?. Dit i fet….
Tenim
molta sort de tindre unes associacions tan participatives al poble. Tres
reunions entre frontenis, raspall i polseguera i…… tot avant es farà el triangular.
Faltava organitzar les proves i puntuació una reunió i tot
arreglat… que bonic es treballar en gent que tinga ganes i experiència montant
esdeveniments.
De la
nostra part i mirant-ho des de l'organització un 10 per a frontenis i raspall,
que fàcil es treballar amb ells.
Dia 28
es fa el esdeveniment!. Acollonant un muntó de participació. Algún músic, com sempre que s´hen demanat, també van col.laborar posant el seu granet artístic i deleitan-nos amb un pasacarrer per obrir la festa.Carreres primer, un èxit i una gran participació i qualitat, sobre tot van destacar el club del raspall que va sorprendre a tot el mon guanyant-nos i traguent la màxima puntuació. A les carreres dels xiquets molt de colorit i recompensa dolceta per a tots ells, desde els més menuts fins els més fadrinets van tindre un sonriurer en tot moment.
Al finalitzar, al carrer Sant Vicent a jugar al
raspall, molt molt divertit veure als més menuts en unes partides que feien por
per el seu entusiasme. I les nostres xiques comandades per Reyes que li posava
un entusiasme que contagiava a tot el públic, estava acompanyada per Paula la seua filla i Laura sempre apunt.Cal dir que per part del raspall va haber molt de nivell i dir que les filles del "moro" Núria i Nerea van ser unes duríssimes rivals en totes les disciplines. El frontenis va pegar la campanada guanyant-li al club de raspall la partida dels cadets, molta emoció. 
I si
parlem de emoció la que va tindre la partida Polseguera-frontenis ens jugàvem
el 2 lloc en la modalitat raspall i el nostre equip format per Amadeo (Greisly Adams), Manel (barrufet) I
un gran Julio (el Ninja) van remuntar una partida que desprès d'un empat 5 per 5 es va
jugar un desempat que amb tres pilotes de partida per part del frontenis que els representaven Pepe Marti "el xiquet de Cotes", Edu "el lleó d' Alberic" i desde Valencia "el zurdo del Pelayo", res van poder fer contra els nostres que van trauer la sang de polseguer i remuntaren la partida guanyant-la i proclamant-nos
segons en la modalitat de raspall.
La reposa de forces va ser de lo més bona, dinar d'entrepà, cerveseta i després els que van voler un escabusó i altres una becadeta fins les 17:30 hores que començava el definitiu i emocionant desenllaç.
Vam començar els més menuts, que xulo, s'ho vam passar de lo més bé; van jugar totes les categories fent-se evident una gran superioritat per part del club frontenis. Encara que... va votar la sorpresa en categoria infantil guanya-li el raspall al club frontenis.
Les xiques molt bé tornant a
demostrar Reyes que està en un gran estat de forma, Reyes i Teresa van ficar en
apurs a les seues rival fent una gran partida. DESPRÈS PARTIDA ESTELAR PARES
POLSEGUERS-FILLS FRONTENISTES, ahí estava jo clavat en el bullit i pallisa que
en van arrear Joan fill de Julio, i Alba
la meua filla, i que voleu que fem si estem algo vells.
I
arribà l'hora de la veritat, ens jugàvem el 2n lloc de la general si aconseguíem
derrotar jugant al frontó, al club de Raspall, que una vegada més tenia una parella contractada per aconseguir la victòria….. victòria, ja ja
ja…. Nosaltres si teníem un crack en les nostres files.
Desprès
d'una mala vesprada per les baixes d'última hora,vam tenir una parella sorpresa com a representació de la polseguera, si sorpresa per que jo no haguera
pensat en la vida que anava a jugar al frontó, (i mes desprès de rebre una
derrota per part de la meua filla), jo fronteniste, ja ja ja… però qui era el
altre desprès de la renuncia per lesió de Kike Solves, i de Pepe Alarcón? no em va quedar més ous que jugar jo i un autèntic monstre al meu costat PACO
FOGUES, que gust veure-lo jugar les tornava totes, a mi en va contagiar la seua
seguritat i no vaig voler deixar-lo en mal joc i en vaig deixar la pell
(literalment) dins de la canxa. Resultat final liderat per un gran PACO: Raspall 4- polseguera 15. Incontestable, van
quedar segons en Raspall, segons en frontenis i desgraciadament segons en lo
nostre, la carrera.
Contents?, jo molt.
Valoració: molt possitiva per a repetir. Tant els menuts com els majors, inclosos els pares dels xiquets ens ho vam passar
acojonant.
Millorar: la nostra participació en la nostra
prova, té que ser molt més nombrosa tenim que córrer tots, i quant dic tots som al menys 30 o 40
polsaguers/eres majors.
De totes formes va ser un autèntic èxit que
anirem millorant amb el temps. Esta vegada tan sols en queda dir:
AMUNT CLUB RASPALL, AMUNT CLUB FRONTENIS, AMUNT POLSEGUERA!!!!!!!!!!!!!!!
Fotos piqueu damunt:
diumenge, 2 de setembre del 2012
Moltes carreres per al estiu tan calorós que
està fent-nos, però no hi ha lloc pels voltants, ja siga ribera o costera, que
no tinguem una representació d'un polseguer o polseguera. Este humil corresponsal de
la polseguera està desbordat per la vostra gran participació a tot arreu.
Com tot
el mon, la polseguera també està en crisi econòmica i no li pot pagar l'avió a
tots els reporters que té desplaçats per arreu del mon, així que es farà lo que
bonament es puga sen se allargar-nos massa en ninguna crònica.
Si
començarem per Castelló, bona carrera del
poble veí que un any més estava dins del Circuit de la Diputació.
Com sempre
els del nostre club no van faltar a Castelló i van ser un bon grapat de polseguers
els que van anar, no a exprimir-se però si a desfruitar-la. Algo difícil va ser
gaudir de la prova, després d'un arruixó, va eixir tota la escalfor del sol i el
“bochorno” va ser terrible, més be resultava difícil respirar, ufff..... mal ho van
passar tots els participants. Se que ningú vareu fer un temps esgarrat sinó que vareu participar i omplir carrera que és molt important. Així doncs, per a no deixar-me
a ningú un parell de fotos i “arreando”….
En Anna
també vam tindre carrera, que vos tinc que dir, també teníem un grupet de polsaguers/era.
Andrea “la xiqueta del 23”que diu que no pot anar a les curses i resulta que és
la més en fa. Va entrar la 18 classificada de la seua categoria. Molt bé xiqueta segueix així.
Com he començat diguen calor…. barbaritats.... així i tot, sense fer-nos por, a córrer.
Com he començat diguen calor…. barbaritats.... així i tot, sense fer-nos por, a córrer.
Paco tinc
que dir que el nom de la “bestia” se li queda algo curt. A les 5 del matí vam
eixir a córrer 31 km de serra després de la pallisa se'n va a Anna i va córrer sobre
3’ 55”, aixó si que no te nom i encara ens clavem en el pobre Pepe Alarcón.
Tots
els que van anar van coincidir en el mateix molta calor. Ricardo Crespo
4’ 40”
molt bé. Carlos de “paseo” i Jose Sala li feia falta oxigen.
Manuel era la propera carrera del Circuit Ribera
de Xúquer, una altra vesprada calorosa, pel damunt dels 30 graus a les 9 de la
nit, ufffff..... que exageració.
També van estar corrent Ricardo Crespo i els
seus 4’40” i Carlos Casanova, no al esgotament total. El nostre amic Salva, també
va participar en Manuel fent una carrera de lo més bé i aplegant sencer a meta,
molt bé mestre.
Manuel era la propera carrera del Circuit Ribera
de Xúquer, una altra vesprada calorosa, pel damunt dels 30 graus a les 9 de la
nit, ufffff..... que exageració.
La bona
noticia i molt destacable “la pantera de cotes”, el bo de Martí tornava a córrer
i tindre bones sensacions després de casi 1 any sen se fer una carrereta, tots
tenim moltes ganes de veurer-lo al 100 per 100 i alegrar-nos junts dels seus
bons temps.
Ànim Martí que aixó ho tenim ahi davant falta una miqueta de res.
Per
altra part Willian Wallace va tornar a possar les coses al seu lloc derrotant
de forma contundent a Tomàs “el Yerno” que en fa una de cal una d'arena....
Tomás abuses del “xiringuito” de Cullera i després ho pagues en carrera,
pillin.
Jose Sala entra el primer dels nostres seguit
de prop del incansable Ximi i a la xita callando entrà Pepe Alarcón en 3ª posició; siguent
4rt el señor “portu” este si que no falla en sol, aigua, pedra... li té tot
igual.
També van estar corrent Ricardo Crespo i els
seus 4’40” i Carlos Casanova, no al esgotament total. El nostre amic Salva, també
va participar en Manuel fent una carrera de lo més bé i aplegant sencer a meta,
molt bé mestre.
Tancant
el grup de la polseguera va entrar les nostres Super guerreres Teresa i Luïsa
van entrar agafades de la mà i acompanyades d'una tercera xica que Julio ja
està buscant la seua adressa per a fixar-la, segurament serà un fitxatge d'este hivern. Les vaig veure molt compenetrades i contentes de que aplegara la
carrera al seu fi. Enhorabona xiques.
AMUNT POLSEGUERA
!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Subscriure's a:
Missatges
(Atom)
