dimarts, 10 d’abril de 2012

No sé que té la Ciutat comtal que els nostres polseguers sempre disposen d'un buit per a anar a gaudir dels seus meravellosos carrers i edificis.
 Fernando Claramonte, Juan Juan i un quasi polseguer Emilio Juan... germà de Juan, es van dirigir a Barcelona amb la il·lusió de córrer una marató amb més de 15000 atletes, un autèntic luxe.
 Barcelona no és una marató per a fer el millor temps de la teua vida però els nostres sempre s'intenten superar i com sempre dic: el primer és acabar en condicions i després ja vindrà la marca.

 Parlant amb Fernando i Juan, diferents són els seus estats d'ànim, encara que no cregueu que cap dels dos estiguen afonats. Els dos estan esperant a córrer una altra. Tant Fernando com Juan i Emilio van eixir amb els deures fets, havien seguit un pla d'entrenament i coneixent-los segur que al “ditet”.

 Va haver tres eixides, en la segona eixida estava Fernando amb la intenció d'abaixar les 3 hores 45 minuts. El començament, com tots, va ser ràpid però sense perdre els papers. Fernando es va trobar còmode fins a finals del quilòmetre 27 ó 28 que va caminar i va seguir. Merda de parades! . Que roín és parar.... En el quilòmetre 36 ja va començar a notar pesades les cames, rampes, estirades i tot el que comporta no haver-se hidratat i alimentat correctament, (és la meua humil opinió) si resumim la seua actuació no és per a estar content però.... Sempre s'aprenen coses dels mals dies i recorda't que dels mals moments que passes et faràs molt més fort de ment. Fernando, enhorabona per la teua actitud lluitadora i per haver finalitzat una marató més, Una mossa més per al teu”revolver”.

Juan i el seu germà Emilio van eixir un poc més arrere amb la intenció de fer tota la marató junts .... si això podia ser. Em compta Juan que moltes pujades i baixades en la primera mitja marató i el final també uns dos quilòmetres interminables que el dia anterior no els van parèixer de pujada. Juan tots sabem com és, un MAQUINA, posa un ritme i pareix que no sàpiga córrer ni més lent ni més ràpid. Al bo de Juan li van sobrar 200 metres per a poder complir el seu objectiu de baixar de les 4 hores, encara que moralment les va baixar. Enhorabona màquina.

Respecte al quasi polseguer i hui ja maratonià Emilio, li van sobrar uns pocs quilòmetres per a entrar junt el seu germà. Emilio, el rècord familiar de marató ho té Juan, en una altra marató no se si tindràs ganes d'intentar fotre-li-lo, jo t'anime que almenys ho intentes però....ja vestit de polseguer. Enhorabona senyor maratonià.
AMUNT POLSEGUERA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


0 comentarios:

L'oratge

prevision del tiempo Alcàntera de Xúquer

Loteria

LA LOTE DE NADAL, JA LA TENIM TOTS.



Nº 03158



SORT I AMUNT POLSEGUERA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Contacte

Miguel Sala

lapolseguera@hotmail.com






Amb la tecnologia de Blogger.

Search