dissabte, 13 d’abril de 2013
SENYORES I SENYORS el cap de setmana del 23 de març un grup de polsegueres van agafar els trastos i au!.... com el que no ho vol a Benissa a intentar fer 65 km de pura muntanya, i quan dic pura és d'haver-hi trams d'un nivell molt alt. 
 Com ja ens anem coneixent res els fa por a estos "romeros", només tenien ganes i fe a acabar el que de segur començarien.



  Després d'estar allí animant-los esta vegada no vaig a posar-los cap imatge de romeries arrossegant bous ni burros ni coses paregudes, es mereixen el meu més sincer respecte, i els bous i burros són ells... sio para que barbaritat, vaig estar una estona al quilòmetre 27 i després en el 37,  arribaven tots blancs, les cares desencaixades, rampes, nervits... uff que patir estic segur que més d'un no tornarà a xafar les cimes del Bèrnia.
 Perquè vos feu una idea de la duresa física i mental de la prova vos diré que dels 500 inscrits van acabar al voltant de 350 un 30% menys dels que van començar. Per desgràcia dels nostres valents també vam tindre alguna baixa per diferents causes. La nit anterior a la carrera va ser el major èxit polseguer, tots reunits en una caseta rural amb rises, festa alguna cervesa i molta germanor, visca els vostres ous campions; tots vareu tindre el més important, alegria abans de començar.
 Els acompanyants un 10 per a ells la puntuació més alta de qualsevol prova, els segueixen a tots els viatges i disfruten de les seues coses, comentaris i rialles. Sou la reòstia.
 La cursa per cridar-la d'alguna forma va ser de tot menys carrera, córrer van córrer, però també van enfilar, van anar a arrastrons, algun se'n va anar de cap, altres van allisar cadenes de tant d'estrényer les mans, de tot; va haver de tot el que vos podeu imaginar. 
 Com a menys bo va ser l'abandó de Martín "la pantera de cotes", José Sala el nostre KIlian i finalment Pepe Alarcón el nostre actual "capi" més conegut a Benissa com "la alegria de l'huerta".

 Martín tota la setmana amb grip, afectant-li l'estómac el va debilitar moltíssim, ganes de córrer i fer-ho be no li van faltar, ell mateix s'animava a l'eixida i deia que es trobava perfectament recuperat. Desgraciadament no va ser així i més prompte del que ell s'esperava van començar a aparéixer els dubtes, després mal estar i finalment els vòmits li van fer abandonar el desitjat repte. 
De moment ja té repte per a l'any pròxim anar i acabar el que va començar enguany. Martín "els èssers humans que s'alcen inclús són més grans que els que no han caigut". Eres gran, campió.


 Pepe Alarcon més conegut en Benissa com "la Alegria", més fort que un bou miura, encara que ell creu que és un jònec, va tindre que abandonar per una causa que ell mai s'esperava tindre, un tram tan tècnic que va engarrotar les seues cames, va bloquejar la seua ment i va pujar de pulsacions el seu cor. Després d'açò ja van començar els dubtes, les rampes, etc... ara bé és l'únic que ha dit que la pròxima edició estarà present i açò no acaba enguany, continuarà..... " El Capi i el Bernia" serà la nova telenovel·la que triomfarà en tota sud-amèrica. La vida no és fàcil sempre hi ha obstacles que s'han de botar amb la polseguera "si se puede"". Ànim fenomen.



 Jose Sala "el Kilian", la veritat tampoc va tindre el seu millor dia, el seu entrenament no havia sigut el que verdaderament necessita una prova d'ultra, però ell confiava en el seu saber estar a la muntanya. Molt fort va eixir amb una gran ambició i ganes de fer una carrera espectacular. El meu nom portava al dorsal i és que li haguera agradat entrar i oferir-me a mi una gran marca. Li l'agraïsc i m'emociona el saber que el meu germà pensa en el que a mi em costa no poder córrer i estar en carrera junt amb ells. Lo únic que puc dirte és : Els amics són com a germans i els germans són fins a la mort, tu i jo amics i germans. Eres un Crack.



 No tots van patir la mateixa mala sort, vam tindre altres representants que van poder acabar la prova i compten meravelles de la proesa.
 Vicent Mompó "la gossa vella", és un dels pocs participants de tota la carrera que se li cau la bava dient com seu va pasar de bé en el tram tècnic, per a ell el mijor de la cursa el cim del Bernia. No va tindre bones sensacions des de l'inici però amb unes xicotetes molèsties en el pubis va seguir. És un expert muntanyenc i sap que açò de les ultres és molt llarg en qualsevol moment de sobte et comences a trobar bé, aguantà en els mals moments i al transcurs de la prova va començar a sentir-se bé finalitzant la prova no sense haver patit animalades.






 Juan Juan " Juan de la jungla", este si que és un verdader fenomen. Va eixir no massa confiat ni en el seu entrenament, ni en les seues forces. Juan, sabedor que és molt cabut i té molta capacitat de patiment confiava que estes dos qualitats li farien eixir airós del repte, i així va ser. No es marcà cap temps concret, acabar com fora era el seu objectiu.  Sé que va patir, és un dels més satisfets de tots els polseguers i espere que la nostra presència li ajudara a aconseguir el seu objectiu. Eres digne d'admiració i per a tu tinc una frase de abraham Lincoln que et clava:  Vaig lentament, però mai desfent el que camine.



 Fernando "Sport Billy", com tots sabem un tio que li agrada saber en tot moment que fa i quin és el pròxim pas a realitzar, total en una paraula, top control. Si en els primers 20 quilòmetres una persona d'este tipus no es troba bé, el més normal és que et menges la bola i pensant que açò et ve gran et retires. Bueno... però si en eixe moment t'encreues amb un tio súper optimista que et dóna un aire fresc, eixe és Juan, que succeix?, o t'afones o agafes aire. Per sort la segona cosa li va succeir al bo de Fer, va agafar aire fresc i va ser capaç d'acabar la prova amb molta solvència, inclús abaixant el temps d'altres ultres menys dures. "Si vols aconseguir una meta , has de vore-la primer en la teua ment". Enhorabona figura.


 Moisés Monar, va ser la gran sorpresa per a molts de esta prova. Carrera súper seriosa sense cap tipus d'experiència, Entrenament més be fluix per a afrontar una prova d'esta dificultat, amb totes estes dificultats la majoria de gent pensaria: que anat a fer Moisés a Benissa?, jo et diré va anar a fer la seua carrera i demostrar-se a si mateix que tot és possible amb una bona mentalitat. El que em va resultar més curiós de Moisés va ser la seua pregunta als pocs dies : Miguel vosaltres que teniu més experiència, et conte; em trobava bé però em feien molt de mal les cames sobretot al baixar, això a que és degut?. Fotre Moisés, això és degut al fet que eres un fenomen i has realitzat una gran gesta 65 kilòmetres amb poc entrenament. El que diferència als hòmens és una de les teues virtuts, la humilitat. Enhorabona.





 Pepe Ferri "el Lince", sense dubtar-ho ni un segon és un dels més disposats a realitzar qualsevol carrera de muntanya del nostre club. Sempre està inscrit a alguna de les proves importants del nostre territori. El resultat d'açò és la seua experiència, sempre sap regular-se en les proves i té un alt control del seu cos. Les seues sensacions finals van ser d'haver patit però tindre un bon sabor de boca, haver tingut en els seus ulls unes meravelloses vistes des de l'alt del Bèrnia. Una mossa més en les seues cames, que acull amb alegria. "Estar contents amb el que posseïm és la més segura i millor de la seua riquea".




 He deixat per a li final a un personatge, que personatge, Amadeo "Grizzly Adams", que no em canse d'elogiar les seues grans proeses. En l'actualitat és el nostre màxim representant en els ultres i un dels grans en asfalt. El seu secret....?, si no comptem el treball, la joventut i ser més cabut que una burra... jo no se quin és. Amadeo en esta carrera comptava amb el suport de Jose Sala, fort va llançar la carrera Kilian i bé va respondre Amadeo. No li va influir la retirada de Kilian, realitzant una segona part de la carrera espectacular. Per davall de les 10 hores va creuar la meta, vist allò que s'ha vist, vos dic que només uns 50 valents van arribar davant d'ell, a tots només ens queda llevar-nos el barret i si algú té ganes les pròximes edicions intenteu batre-lo. "Sóc gran creient en la sort, i he descobert que mentres més dur treballe, més sort tinc". Eres un autèntic idol.

 Per als que vam anar a disfrutar de veure-vos patir, que extrany queden estes paraules però és la pura realitat, estem orgulls de pertànyer al cercle d'amics de tots vosaltres. Una vegada més, per a mi, és un orgull pertanyer a este club.

 Amunt polseguera!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!




0 comentarios:

L'oratge

prevision del tiempo Alcàntera de Xúquer

Loteria

LA LOTE DE NADAL, JA LA TENIM TOTS.



Nº 03158



SORT I AMUNT POLSEGUERA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Contacte

Miguel Sala

lapolseguera@hotmail.com






Amb la tecnologia de Blogger.

Search