LA POLSEGUERA D'ALCÀNTERA

Esta carrera s'està convertint en un clàssic per als integrants de La Polseguera. És una carrera en el poble veí de Castelló, molt bona organització, els del Castellet bons amics. És una de les carreres que tots hem de córrer per a introduir-nos un poc en muntanya.

Tots estavem esperant el dia, s'entrenava d'amagat??..., hi havia alguna profia i a la fí "LO DE SEMPRE".

Eixirem cap a Castelló 8 Polseguers, tots amb les espases esmolades i disposats a donar guerra, uns més que altres.

Cadascú sàvia amb quina creu carregaria. Abans de l'eixida van començar els marcatges, Kilian Sala es va possar al davant, Julio ho va veure i d'immediat es va posar darrere d'ell . Un parell de metres més enrere Pepe Ferri i jo.

Seguint, un parell de metres arrere Amadeo amb els amics de Quatretonda, Vicent i Salva. Per darrere d'ells es van posicionar Pepe Alarcón, Vicent Mompó i Juan Elegido (si senyor el temerari torna a fer de les seues).

Crec que tot el món complirem amb les espectatives, al capdavant de la carrera Julio ho intentà però, no va poder, jo vaig intentar unir-me al grup de Julio i Jose Sala i no vaig durar ni un quilòmetre, Pepe Ferri va eixir molt fort amb mi i crec que va ser un dels que millor carrera va fer. Amadeo savia que no era el seu dia i va correr en terra de ningú amb els amics de Quatretonda.

Vicent Mompó un altre dels que crec que va fer molt bona carrera, en la seua línia. Pepe Alarcón com no li van les carreres de muntanya va córrer a ho "Papa ou" tranquil·litat i bona lletra. Juan Elegido com sempre li podria cridar "Sorpresa, Sorpresa", mai saps per quina carrera apareixerà, quan més dura millor.

Si he de destacar diverses coses de la carrera una és que No podem amb Kilian Sala, marca els primers quilòmetres sobre 3' 48', Julio aguantà i va tindre la valentia d'atacar-li sobre el quilometre 10. A Julio no se li pot negar la seua entrega, esforç i competividad, aunque esta vegada només va servir per a que Jose Sala isca més reforçat com el que és, el millor muntanyer de La Polseguera.

Com vos comptava Julio va atacar a Jose Sala i va aconseguir anar-se'n d´ell fins prop del quilòmetre 18 que Kilian va donar una última estirada agafant a Julio i deixant-ho assentat, li va avantatjar en 3 minuts en els últims 3 quilòmetres, una bestialitat. Res que retraure-li a Julio, Molt bé CRACK. Jose Sala Súper Crak del dia.

Un altre Polseguer a destacar esta setmana és Pepe Ferri, que s'esta definint com un bon muntanyenc. Eixirem junts encara que les meues aspiracions eren d'estar fort en mitat de carrera i intentar agafar el cap. Pepe mai em va perdre de vista i sobre el quilometre 14 es va posar a la meua altura. Amb bon criteri Pepe va intentar seguir l'amic Vicent Benavent, que acabava d'avançar-nos, al contrari jo em vaig parar i vaig caminar, el cap no em deixava córrer. Pepe va seguir a bon ritme i encara que jo em vaig recuperar, sorprenentment, vaig fer un gran esforç per a entrar amb Pepe, però no el vaig aconseguir agafar, al final en va avanzar en 30". ENHORABONA PEPE.

Amadeo la nit anterior havia estat de "bodorrio" i no tenia el cos per a moltes alegries, ell i el seu amic Salva van córrer una carrera discreta a bon ritme.

Vicent Mompó el Màster de La Polseguera va fer molt bona posició en la seua categoria, carrera DE MENYS A MÉS, va acabar com sempre grunyint, però és que Vicent és així que li anem a fer si és el més renegó de tota la provincia. Deleiteu-se en el seu super estirament d´esquena.

Pepe Alarcón estes carreres les dibuixa molt prompte. Diu:- a mi estes carreres no em van bé, així que tranquil, sense presses però sense pauses i quan arrive ja estic allí. Serà gosarroooooooooo!!!!!!!!!!!!!!!!.

I de Juan el 'Sorpresa' que dir-vos este home si més no t'ho esperes t'apareix per alguna carrera, és un tio divertit on els hi haja i es pren les coses amb molta filosofia i saber estar. ENHORABONA FENOMEN.

SOBRETOT ENHORABONA A L'ORGANITZACIÓ, A L'AFICIÓ QUE ENS ACOMPANYA, FOTÒGRAFS.......... AMUNT POLSEGUERA.