LA POLSEGUERA D'ALCÀNTERA

La polseguera enguany hem de recordar que se'ns han sumat nous polseguers, les dones s'estan animant a córrer, l'escola funciona, hem participat en el campionat de carrera de muntanya de la Comunitat Valenciana, tenim nous maratonians, per primera vegada un polseguer a pujat al podium a arreplegar un trofeu al tercer classificat veterà C del "I Circuit Ribera de Xúquer", hem participat en el campionat d'Espanya de marató i esportivament el triomf més important ha sigut el tercer lloc per clubs en el "I Circuit Ribera de Xúquer", un verdader luxe a l'abast de pocs clubs. Este triomf esportiu és el que més em satisfà, ja que és de tots els polseguers i familiars. Extra-esportivament segueix triomfant la germanor i bon rotllo que hi ha entre tots nosaltres, sens dubte esta és la base fonamental de la polseguera.

Em vaig a despedir desitjant-vos de tot cor que enguany 2012 vos porte una nau sencera de felicitat a vosaltres i als els vostres, que els vostres somnis es facen realitat i que podem dir-li adéu a esta merda de crisi que ens acompanya.

Per a despedir-me, compartiré un email amb vosaltres que m'ha enviat un amic i polseguer es tracta de Miguel Gorriz, és una bonica reflexió per a estos dies.

Un expert assessor d'empreses en Gestió del Temps va voler sorprendre els assistents a la seua conferència. Va traure de davall de l'escriptori un flascó gran de boca ampla. Ho va col·locar sobre la taula, junt amb una safata amb pedres de la grandària d'un puny i va preguntar:"Quantes pedres pensen que caben en el frasco?" Després que els assistents feren les seues conjectures, va començar a ficar pedres fins que va omplir el flascó. Després va preguntar: - Està ple? Tot el món ho va mirar i va assentir.Llavors va traure de davall de la taula un poal amb graveta. Va ficar part de la graveta en el flascó i ho va agitar. Les pedretes van penetrar pels espais que deixaven les pedres grans. L'expert va somriure amb ironia i va repetir: Està ple? Esta vegada els oients van dubtar: Tal vegada no. Bé! I va posar en la taula un poal amb arena que va començar a bolcar en el flascó. L'arena es filtrava en els xicotets amagatalls que deixaven les pedres i la grava. - "Está ple?" , va preguntar de nou.-" No! "- van exclamar els assistents. - "Be", va dir, i va agafar una gerra d'aigua d'un litre que va començar a abocar en el flascó. El flascó encara no rebosaba.- " BO, que hem demostrat?"- preguntà. Un alumne va respondre: - "Que no importa com estiga de plena la teua agenda, si ho intentes, sempre pots fer que càpien més coses ". - "¡No! ", va concloure l'expert: El que esta lliçó ens ensenya, és que si no col·loques les pedres grans primer, mai podrà col·locar-les després. Quins són les grans pedres en la teua vida? Els teus fills, els teus amics, els teus somnis, la teua salut, la parella... Recorda, posa-les primer. La resta trobarà el seu lloc. FELIÇ ANY 2012