LA POLSEGUERA D'ALCÀNTERA

Tots sabeu que jo sóc maratonià i quan parle de la marató ho faig amb passió, els ulls en brillen amb llum pròpia, la cara ens reflectix il·lusió i les nostres paraules inclús vos poden paréixer exagerades. Els que heu fet la vostra primera marató, per primera vegada em podeu entendre quan parle de marató i vos he de dir a tots, que heu entrat en un cercle del que és difícil eixir. Al vostre cos cada vegada li aneu a demanar més, però siguau conscients que haureu d'entrenar més amb el que això requerix; temps, sacrifici i enteniment per part de la vostra família. En totes les cròniques importants sempre agraïsc a la família el seu suport, i es que és difícil que ens entenguen, però sense ells tot el que fem seria impossible. Família, vosaltres també correu al nostre costat, en els moments roïns vos tenim en el pensament i feu que la carrera siga més fàcil. Jo personalment cada vegada que faig un rècord personal, per molt insignificant que siga, pense en la meua família i els meus amics (estiguen on estiguen), i inclús dedique triomfs a persones que sé que és impossible que em vegen. GRÀCIES FAMÍLIA VULL QUE SAPIEU QUE SOU FONAMENTALS PER A TOTS ELS POLSEGUERS. La nit abans de la marató, inclús la setmana abans, més d'un no va fer caca dura, tranquils això entra dins del que és una marató. Vos puc assegurar que una marató no sols és córrer-la, més d'una vegada requerix també saber cagar-la. La marató és tan llarga que a cada personas pareix que no haga corregut la mateixa carrera, alguns dirien que té 42 km i altres dirien que té 342 km, pero no he entropessat amb cap que diga que li pareixia que tinguera 24 Km. A València van eixir amb autobús, amb il·lusió, por i incertesa uns quants Polseguers junt a les seues famílies en total 12 maratonians i una sola xica que ha arribat este estiu des de les illes amb força. Angela que ja que estava a València va córrer el 10.000 que es feia paral·lel a la marató. Angela últimament havia corregut en Sueca, un poc arrossegada per Teresa que fins ara era una de les poques xiques, però Angela ja ha agafat el vol i no li fa falta res ni ningú, si li doneu temps i companyia estic convençut que ens donarà alguna alegria, ja podeu dir que comptem amb una altra guerrera. Benvinguda. L'experiència la portaven Jose Sala, Pepe Alarcón, Fernando i Juan, encara que l'experiència no lleva el tindre respecte a la marató. La inquietud, la por, però confiant en el seu entrenament era de Javi Bausà, Jesús, Agustí, Toni Perez, Àngel, Moisés i Quique. Després de presentar-vos als protagonistes, he de dir que tots són uns Cracks. Sense llevar merit a ningú, si tinguera que destacar a un, sense lloc a cap dubte seria el nostre "leonés". Angel supercrack de la marató de València. Resultats dels nostres atletes: Angela 10000 1 hora 03 minuts 12 segons. Jose Sala 42195 2 hores 57 segons 49 segons. Quique 42195 3 hores 30 minuts 33 segons. Angel 42195 3 hores 30 minuts 44 segons. Pepe Alarcón 42195 3 hores 31 minuts 31 segons. Moisés 42195 3 hores 36 minuts 00 segons. Fernando 42195 3 hores 51 minuts 29 segons. Juan 42195 3 hores 55 minuts 01 segons. Agustí 42195 4 hores 00 minuts 03 segons. Toni Perez 42195 4 hores 00 minuts 44 segons. Javi Bausa 42195 4 hores 02 minuts 52 segons. Jesús 42195 4 hores 14 minuts 29 segons. Com sabeu cadascú tenia una meta i totes eren respectables. La meta del primer dels nostres era molt, però que molt difícil la pretensió de realitzar un temps de 2 hores 50 minuts esta a l'abast de pocs, jo diria de molts pocs. Era la meta de Jose Sala, no va fer una mala marató tots haguérem firmat el seu temps, però segurament li faltat companyia; clar i qui té ous d'acompanyar-lo......., enhorabona per la teua gran marató, marca personal i familiar. Tens sort que ja no vaig ha fer burrades sinò intentaria batre't el rècord.