dijous, 22 de desembre del 2011
No tots van decidir
anar a la marató de València. Tres dels nostres van optar per la marató de Castelló i un doblar València i Castelló amb un parell d'ous. Dels tres polseguers un se'ns quedà pel camí, ja sabeu que parle de Martí la nostra "Pantera de Cotes".
Martí estava inscrit i la seua intenció era baixar de les 3 hores que no dubte que ho haguera aconseguit, desitgem una ràpida recuperació. Ànim Martí que açò ja està durant massa.
anar a la marató de València. Tres dels nostres van optar per la marató de Castelló i un doblar València i Castelló amb un parell d'ous. Dels tres polseguers un se'ns quedà pel camí, ja sabeu que parle de Martí la nostra "Pantera de Cotes".
Martí estava inscrit i la seua intenció era baixar de les 3 hores que no dubte que ho haguera aconseguit, desitgem una ràpida recuperació. Ànim Martí que açò ja està durant massa.
Al final van agafar les maletes 3 parelles i .....a l'hotelito de Castelló.
Amadeo intenció de baixar 3 hores.
Vicent Pascual la seu primera marató. 
Pepe Alarcon rodarrrrr...... 2 maratons en un interval de quince dies.
Jose Sala, (substitut de Martí), ajudar tot el que poguera a Amadeo perquè aconseguira el seu objectiu.
Per sort per a mi, jo també estava allí d'espectador i donant tots els ànims que vaig poder donar. Jose Sala i jo arribarem el diumenge dia de la carrera a les 8 del matí.
He de dir que m'agradà molt l'experiència viscuda des de fora. Vaig estar tota la carrera amb Majo, Adela i Neus, açò em va donar l'oportunitat de veure i poder comptar-vos com patixen els que no corren. Neus, dona de Vicent era la primera vegada que es trobava en esta situació i la vaig veure nerviosa i intranquil·la però crec que ni ella mateixa savia perquè, és una situació molt rara, però va patir d'allò més.
Adela, tota l'estona tenia al seu Pepe en la boca, encara que ja és una veterana en el tema, savia que Pepe estava patint mo
lt i a ella se li notava també eixe patir i nerviosisme. En la meta quan va veure a Pepe els crits se sentien per tot Castelló.
lt i a ella se li notava també eixe patir i nerviosisme. En la meta quan va veure a Pepe els crits se sentien per tot Castelló. Majo, uhfff, pobre Majo esta si que va expresar patiment, por, nerviosisme, amb diferència la que més va patir de tota Castelló. Majo es va pasar tot el matí preguntant: com veus a Amadeo?, va molt mal?.... i ja veus jo savia que be no podia anar, però jo sempre li deia que ho veia molt bé que estiguera tranquil·la.
Jo també estava intranquil perquè el meu germà també estava corrent i personalment em pareixia una verdadera burrada que correguera dos maratons en quinze dies i amb la intenció d'intentar baixar de 3 hores les dos.
Parlant de lo purament esportiu, he de donar-los a tots les meues més sinceres felicitacions. Els quatre em van fer sentir que alçar-me a les 6 de la matinada va valdre la pena.
Amadeo va estar impressionantment impressionant. Amadeo és tan cabut que encara que caiga mort el seu espèrit segur que seguix avant. Quan un es planteja baixar una marató de 3 hores ha de tindre les coses molt clares i això et dic jo que és quasi impossible. Amadeo estaba en eixa situació que de l'única forma que es pot 
salvar es, corrent, corrent, no abaixant el ritme, i no fer-li cas al cap i traure-li tot el suc al cos. Eixa va ser la tècnica utilitzada per ell i coneixent-lo segur que va pensar correré tot el que puga i com més prompte acabe açò millor. Eres un autèntic monstre, increïble la teua força, espèrit de superació i patiment. Enhorabona sub3.
salvar es, corrent, corrent, no abaixant el ritme, i no fer-li cas al cap i traure-li tot el suc al cos. Eixa va ser la tècnica utilitzada per ell i coneixent-lo segur que va pensar correré tot el que puga i com més prompte acabe açò millor. Eres un autèntic monstre, increïble la teua força, espèrit de superació i patiment. Enhorabona sub3.Jose Sala venia de fer un súper esforç a València i no ho dubte a intentar fer tota la carrera amb Amadeo. Va començar amb esperances d'acabar-la i sobretot ajudar el seu amic, però ... ay companys, en 2 setmanes les cames es poden recuperar però que difícil és que estiguen al cent per cent. Jose va correr amb Amadeo els primers 23 quilòmetres, després va estar descansant amb nosaltres fins que ens desplacem al quilòmetre 35 on va tornar a entrar sense dubtar-ho per a ajudar Amadeo en els moments més difícils que prompte li anaven a aparéixer. En eixos moments va ser fonamental el nostre Kilian que va acabar d'espentar a Amadeo fins al seu objectiu. Enhorabona pel teu gran treball i els teus 30 kilometres per baix de 4 minuts 15 segons.
Pepe Alarcón "crack i figura fins a la sepultura", l'alegria de la polseguera, este personatge no és humà, és un animal que ens ve d'un altre planeta per a fer-nos entendre que la vida esta feta per a tots, tots cabem en el sac de la vida........ alegria i ole......... València 3 hores 30 minuts i a rodar-la com diu Pepe. Castelló 3 hores 30 minuts i si es presenta anar a un altra allí estará Pepe.
A Castelló el bó de Pepe es creia que rodaria, ay que confós que estava. En el quilòmetre 9 ja no savia ni on estava, en el quilòmetre 23 no volia ni que li fera fotos... però no s'apartava (com altres) . Quilòmetre 40 em pose a córrer al seu costat, l' observe i veig: cara desencaixada, cames cada una per un costat i ell només em repetia: estic segur que l'acabe! segur que acabe Miguel! .
Xapó per Pepe, lo que va fer, i el que va patir. El primer del rànquing de la polseguera: 2 maratons en 15 dies i a una mitjana de 3 hores 30 minuts.
Vicent Pascual "la gacela", primera marató per a ell. No les tenia totes amb si, perquè l'entrenament havia sigut més be escàs. Tots sabíem que patiria en la part final, crec que ell també ho savia, per això feia molt bona cara en els primers quilòmetres.
Va passar pel quilòmetre 23 com si res amb molta diferència en aparença el millor dels 4. Ah pardalet! quan van començar a pesar-li les cames i estava més sol que el ciri pasqual. Vicent pensant el que li podia passar, portava fins al mòbil damunt (pes extra per als mals moments). Estant esperant que arribar Pepe li sona el mòbil a Neus, era Vicent. era Vicent buscant-nos desesperadament, li diu a Neus que li portarà un gel al km 40. JO pensava: perquè vol este nano un gel en el 40. Vaig anar jo a portar-li'l i el veig que venia per darrere d'uns amics dels LLops de Manuel, Ruben, Pablo, Xavi....
Vicent anava malament de cames pero.. em pose a córrer al seu costat (jo amb xandall, caçadora, càmera de fotos....) i miracle, ràpidament ens posem a 5 minuts km, sense donar-se compte a 4' 45' i Vicent parlant amb mi, als amics de Manuel els traguerem més de 4 minuts en 2 quilòmetres. Demostració del que es pot fer si un vol. Enhorabona Vicent una a la saca.
Després dels marejos, carn de gallina, caps aborronats, plors, abraços, besos.... una bona cervesa i una casalleta va ser el que més va reposar als nostres campions. Una altra demostració de companyerisme i germanor d'este el nostre club LA POLSEGUERA.
AMUNT POLSEGUERA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(Atom)
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada