dimarts, 9 d’octubre del 2012
Per començar vos deixe una il·lustració de la preparació dels 5 polseguers abans d'eixir de casa. Molts preparatius havien de realitzar, meticulasamente examinen el seu mitjà de transport i aprovisionament per si se'ls fa de nit per la Vall de la Gallinera. Veiem amb que interés Amadeo, Juan, Vicent, Fernando I Pepe revisen tots els seus apers, pareix una favada però és importantíssim. En la imatge apreciem com Fernando supervisa a Pepe que amb la vara intenta conduir al bestiar, Amadeo repassa les rodes i Juan oferix cervesa als curiosos que s'acosten, mentrestant el més major dels cinc Vicent està al carro descansat per a la dura Romeria.
Posant a prova a tots els nostres "paparachis" hem trobat el que fan les dones dels nostres polseguers mentre ells es deixen l'alé per la vall de la gallinera... elles, estan de passeig assaborint la romeria, acompanyades i protegint-les de qualsevol borinot està Pepe Alarcon ( a la seua esquerra ). Allí estan amb els seus trages típics Concha, Majo, Kamila, Susana i Mari. Gràcies Pepe, inclús amb pereta per a l'ocasió t'hem reconegut. Estas en tots llocs.BOTAMARGES , que és el botamarges?. Descripcions del botamarges hi ha moltes i variades, per a introduir-vos un poc són 63 quilòmetres de sendes, camins forestals; una varietat de pedres indescriptibles ( desliçants,de punta, redones,que tallen, negres, blanques , rojes ), alguns s'atreveixen a dir que és una de les carreres més dures de la península ibèrica, ja sabeu com som els valencians "els millors del mon".
.jpg)
La carrera naix d'un poblet de la província d'Alacant que s'anomena Forna, habitants 44. De Forna direcció Villalonga, poble de la safor que abans d'arribar a ell hauran de passar pel Pla de Bassa, terme d'Oliva, trobant ja el seu primer escull a la seua baixada entren en el poble de Villalonga. Des d'allí emprenen camí cap a l'Orxa poble alacantí de 800 habitants que abans d'arribar hauran de pujar l'alt de la Safor passant per Casa Tarzan i la baixada per la Font dels olvids. Aniran a parar a l'Orxa i al barranc del Bassiets, des del fons del barranc tornaran a pujar per acabar a villalonga al Colladet de la Corda, coronant i baixant per l'Almirall ja direcció a Benirrama poble d'Alacant de 81 habitants. Ja amb 43 quilòmetres entre cames i renyons tornaran a pujar en direcció al Castillo de la Gallinera baixant fins a Adsubia (Alacant) 668 habitants, amb 53 quilòmetres pareix que està ja tot fet però els queden 3 pujades curtes però intenses que acabaran de minvar les poques forces que els queden a les pedreres de Forna i entrada triomfal al poble de Forna. La veritat estic cansat d'escriure-ho no m'imagine estar allí, esteu com una puta cabra..jpg)
Perquè tot açò que m'he cansat d'escriure és el que amb un parell d'ous han patit, i aconseguit acabar 5 polseguers de lo més variats, demostració clara que en la polseguera caben tots els que volem estar. Els més veterans en este tipus de carreres Pepe Ferri i Amadeo, després Vicent Mompó, Juan Juan i Fernando Claramonte són 3 magnífics muntanyencs que porten molts pics pujat però mai havien participat en un Ultra Trail. Els 5 estan cansats de patejar muntanyes i pics. Millor nivell de patejar, Fernando i Juan, córrer córrer segur que Vicent, Pep i Amadeo. Bó comence a contar-vos ja mateix.
La veritat, que manera de patir els que estem fora, igual que els familiars. La carrera molt definida des d'un inici Amadeo o Pepe Ferri, Pepe o Amadeo, Vicent en terra de ningú, Fernando o Juan, Juan o Fernando.
I així va ser des del començament hotelito o càmping, l'elit se'n va anar a l'hotelito per a descansar com a casa, Vicent fins a l'últim segon no sabia si hotelito o càmping, Fernando i Juan una tenda cadacú com a bon muntanyenc. Qui descansà?, els de l'hotelito no massa be segons em van comptar i els del càmping per lliure van tindre tota la nit un ÓS rondant-los que no els deixà dormir, bueno...... no a tots, Juan dormia a cama solta fins que algún desaprensiu li menejava la tenda perquè deixara de fer l'OS... els seus RONQUITS van despertar a tot LO MON. Forna i part de la Vall de la Gallinera van estar amb un ull obert per si s'acostava eixe animal O LO QUE FORA que sentien a la llunyania.
.jpg)
.jpg)
I així van quedar Pepe Ferri "EL GAT MONTÉS", controlant les seues forces, patint fins a l'últim minut va entrar amb 10 hores 5 minuts i 33 segons en les seues cames i el seu cos malparat, eixe va ser el temps que va tardar en recorrer els 63 kilómetres el nostre primer polseguer, recuperant els minuts que li havia tret Amadeo en el primer tram de la duríssima carrera. Pepe va saber administrar-se les seues forces utilitzant-les amb cap i sang freda. Molt bona carrera desprès d'una intensa i duríssima preparació que Pepe havia seguit al "dedillo" durant varios mesos, la veritat que te mereixies este temps e inclús més sabent tot el sacrifici que has fet estos mesos. Enhorabona per la carrera, tenim enveja per l'experiència i espere que se t'haja quedat un record de la carrera de lo més bonic..jpg)
.jpg)
Vicent Mompó, "ASTERIX" 11 hores 23 minuts 43 segons, això si que és un tio tranquil, la seua experiència i forma de ser li han ensenyat que darrere de l'1 ve el 2, i no cal agoviar-se tant en esta vida, més disfrutar, sempre dins de les possibilitats. Ja em diuen, que al quilòmetre 12 a Villalonga només tènia ganes de parlar amb Majo i Kamila (que no se'n perden ni una) . "ASTERIX" tot un ermità amb quatre anous, 2 dàtils i un ensiam davall del braç s'endinsà de nit fosc en la muntanya. Com no podia faltar es va preparar abans d'eixir la seua marmita de poció màgica que no ens ha revelat el seu secret però sabem que té: sucre de canya ecològica, herbes aromàtiques, ensiam de l'Àsia, tomaques furtades, pimentons de l'hort de Julio, figues del Marroc, i alguna cosa més que no ens ha volgut desvelar....
Enhorabona sempre pensem tots que vas per davall de les teues possibilitats , però millor que tu ningú coneix el teu cos.
.jpg)
.jpg)
Amadeo, "GRIZZLY ADAMS", que vos vaig a contar del nostre muntanyenc més robust i rude, que com sempre ho va donar tot. Després d'una no massa bona preparació, d'arrossegar un esquinç de turmell, anava embenat fins a les orelles per a poder aguantar i així i tot va fer un temps espectacular 10 hores 16 minuts 8 segons. Esta vegada Amadeo ens va donar dos clares lliçons: la primera és que "el que vol pot" i la segona que "està boig". Que vos conten els altres el que és córrer per terrenys tan tècnics amb un esquinç, segurament una tortura. La prova és que es va passar més temps rodant per la serra que corrent, però és igual este ho aguanta tot fins i tot amb les dos o tres caigudes que va tindre i més. Enhorabona eres un exemple de patiment i d'esforç per a tots.
Juan i Fernando, 'PELE I MELE' s'havien inscrit a la Botamarges en els últims moments en un atac d'homenia i valentia que no sabien com ho anaven a pagar. però que ho anaven a pagar.....
.jpg)
.jpg)
Fernando, 14 hores 9 minuts 21 segons. "SPORT BILLY" des que el va rodejar l'ós al parking, crec que sabia que no
seria el seu millor dia. En fi, va prendre l'eixida amb il·lusió tirant mà de
la seua motxilla va treure de la “MOTXILLA” la visió nocturna i cap a dalt de
la muntanya. Com tots sabeu a SPORT BILLY no li falta de res en la seua famosa
motxilla: pals ultralleugers, “ahuyentador” de mosquits, proteïnes per als
genolls, vitamines per als ulls, últim reconstituïent que utilitzen els astronautes
de la N.A.S.A, PERÒ....es va deixar a casa el desintegrador de pedres, el
aplanador de muntanyes, etc... per això va tindre que lluitar, com mai ho havia
fet, contra tots els accidents geogràfics haguts i per haver. Massa prompte es
va trobar mal i això no es res bo però així i tot i amb una poca ajuda del bo
de Juan va aconseguir creuar la línea de meta. Mai havia tingut que realitzar
un esforç semblant i crec que li servirà per a reforçar la seua capacitat de sofriment.
Enhorabona figura, desprès d’açò “ te lo cargas todo” i a la propera portaràs
més trastos a la teua MOTXILLA..jpg)
Juan, 14 hores 8 minuts 47 segons. "L'OS DE FORNA”, si senyor el soroll
que tenia atemorits a tota Forna era Juan, però que no s’entere ningú.... Juan crec que va ser l’únic que va
dormir i descansar, mitjanament be, de tots els que corrien el Botamarges i
així ho va demostrar durant tota la prova. Va començar com sempre ho fa ell
molt, molt, tranquil·let sense cap presa a vore-les vindre i no li va anar gens
mal. Es col·loca l’últim dels nostres polseguers però sense pedrer de vista a
Fernando que l’agafava en tots els avituallaments, fins el punt que va començar
a pegar-li alguna espenteta al bo de Fer. Al inici vos havia dit que caminant
tenien molta experiència i el “OS” va fer una gran demostració. Juan començà
l’aventura amb un somriure a la cara i va acavar amb un gran somriure que demostrava
a tot el món que és una prova per a tíos cabut i ell és dels que més i damunt
d’ANTELLA “MAERO I BARRUGO”, més cabut que això no hi ha res. Enhorabona gran
demostració de fortalea i companyerisme.
Sabíem
que el club està ple de grans persones, accions com les vostres demostren que
també tenim grans esportistes.
AMUNT
POLSEGUERA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(Atom)
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada