diumenge, 17 de febrer de 2013
A enguera es va fer per primera vegada un trail per la zona de Bassa Blanca, on que sàpia jo i vull no equivocar-me quatre dels nostres van estar corrent i gaudint de les vistes de les serres d'Enguera. Molt ens alegra veure Martí recuperat de la seua llarga lesió i vorer-lo en tantes ganes de córrer i gaudint com abans. Va fer la seua entrada en meta en la posició 24 de la general, açò ja s'està posant a to, bé, bé per Martí.
Moisés Perucho també va estar per allí i jo diria que va fer una carrera seriosa i amb bon ritme entrant en una, més que bona, 54 posició de la general molt bé per al bo de Moisés.
I també tenim per ahí una parelleta que a poc a poc donarà molt de que parlar, no es tracta d'uns altres que Carlos i Rosalyn que no es perden una, van entrar junts com sempre. Carlos dis-li a Rosalyn que no t'espere i voràs com porta algun trofeu per a casa. Enhorabona als dos.
Fa dos anys un grup de polseguers ens aventurem a córrer la lliga de carreres de muntanya de la Federació Valenciana. Esta lliga consistix en tres carreres una en la província d'Alacant, altra en la província de Castelló i una tercera en província de València.
Dit açò vos he d'anunciar que enguany tenim un grup representant a la Polseguera com a club. La primera carrera ha sigut a Simat de la Valldigna. Els comentaris de la carrera han sigut molt bons, carrera no massa dura però molt tècnica on algun dels nostres ho ha patit en els seus ossos.Vam estar representats a Simat per Pepe Ferri, Amadeo, Julio, Pablo i Jose Sala. Els cinc van estar genials i si no li donem importància al temps encara van estar millor. Els vaig veure entrar somrients i satisfets de la carrera que havien realitzat, per descomptat uns més que altres. Va haver algu que passà de ser un guerrer ninja a una gallina ninja.
Ve sent un clàssic que el primer a creuar la meta en este tipus de carreres siga el nostre Kilian particular, Jose Sala, una vegada més no va defraudar i creuà la meta maleint-se per no haver-se situat en l'eixida en els llocs davanters, ja que haguera avançat més d'una posició. Tots estàvem esperant veure-ho actuar per que des de la marató de València no sabíem res d'ell, ara ja hem vist que està vertaderament molt fort, ell mateix es va sorprendre. Enhorabona crack. El va seguir un subjecte que dóna molt de joc, podem parlar d'ell i no ens cansarem mai de dir que este tipus té molta corda, és proposar-s'ho i estar ahí davant no es tracta d'un altre que d'Amadeo (Grizzly Adams). Ja es troba fort quasi com abans diu ell, encara que patix un poc en les pujades, tot paraules d'ell. Patisca o no jo se que sap patir i això és molt a favor seu.
El tercer a creuar la meta va ser Pablo de Manuel, veure entrar a Pablo en meta em va donar un "subidón" espectacular, se li notava molt feliç de la carrera que havia fet, tot ell desprenia alegria, gràcies Pablo per disfrutar i fer-nos disfrutar.
I qui el va seguir?, en un mocador i després d'un últim quilòmetre a mort entre els dos que faltaven, entrà un Ninja amb cara de pollastre espantat, pobre Julio amb el poc que li agraden les baixades..... i totes les baixades tècniques, li feien mal tots els músculs de la tensió que va passar, de no trencar tots els ous que xafava. El seu nou baptisme a sigut "la Gallina Ninja", l'ha batejat el sempre present Pepe Alarcón. Coneixent a Julio a la pròxima que es terge estarà allí per a donar canya. Ànim i enhorabona Julio.
Pepe Ferri el que no es perd ni una de muntanya va entrar a pocs segons de Julio, Pepe li passà a Julio faltant un parell de quilòmetres per a meta i coneixent a Julio que mai es dóna per vençut quan van tocar asfalt es van llançar a un últim quilòmetre trepidant on Pepe NO va poder fer res, així i tot content va entrar i cansat també i el més important agradar-li la carrera li va agradar molt com a bon muntanyenc que és. Els aficionats que vam estar animar-los també esmorçarem d'allò més bé i disfrutarem de veure als nostres contents.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(Atom)
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada