LA POLSEGUERA D'ALCÀNTERA

Huí 6 de novembre és l'aniversari d'una gran persona, d'un bon polseguer i d'un gran amic, és l'aniversari de Miguel el "presi" del nostre club. Ell és el culpable que estem enganjats al blog. A l'endemà de qualsevol cursa on ha estat un polseguer, esperem la crònica; no és tan fàcil i ràpid confeccionar aquests escrits, però en cap moment Miguel és planteja la dificultat sempre té un moment per a dirigir-se als polseguers contar el que ha passat a la cursa, i tenir paraules d' ànim i felicitació per a tothom, sap el que cal dir a cadascú i ens fa sentir-nos orgullosos de nosaltres mateix. Doncs bé, ha arrivat el moment que els polseguers parlen i a tú Miguel et toque escoltar. Desprès d'una estona mirant la pantall i fregant-me les mans en els genolls, em done conter de l'esforç que fa Mikel Sala en cada cursa. En la quantitat de coses bones que podria dir d'ell i lo costós que pot resultat plasmar-ho en paraules. Mikel Sala, cor i ànima de La Polseguera, club conegut per tot arreru i, per a nosaltres, una gran familia. Tu has fet possible una il·lusió que tots teníem en ment, tu has fet gran el nostre club i, en cada cursa, ens fas estar orgullosos de ser polseguers. Mikel Sala, avuí al teu aniversarí, et dedique aquestes paraules d'agraïment, per la teua dedicació i el teu interés pels demés, i sobretot per animar-te a continuar amb aquesta tasca que es guiar La Polseguera d'Alcàntera de Xúquer. Del teu amic i company de fatiga, Pepe Ferri. Miquel les teues cròniques setmanals ens han fet creixer com a club i la teua simpatia i esforç han fet que coneguen el nom de la Polseguera per allà on anem. Feliç aniversari, d'un amic,company i corredor...Maridelo Sr. President moltes felicitats. Recuperat prompte que no hi ha ningú que em pegue canya als entrenaments. V. Javier Bausa Hola "presi" espere que passes un feliç dia d'aniversari, que continues amb les teues cròniques que de vegades m'han fet riure amb el tema dels "cuñaos" o amb titulars memorables com el de "Explosió de P. Alarcón a Guadassuar...", però sempre donant suport per millorar. és un vertader luxe el poder compartir eixes eixidetes amb tú i els altres companys. Felicitats crack!!!!! Agustí Moltes felicitats i moltes gràcies per l'esforç de fer club i pel suport i ànim que sempre ens dones. J.M. Basallote Aquest xicotet escrit va dirigit al "presi" de La Polseguera. En primer lloc moltes felicitat pel teu aniversari que de segur ens tocarà alguna convidaeta o no ...? . I en segon lloc agrair-te la feina que setmana darrere setmana fas al cap d'aquest club d'amics, això si un poc bojos, però que gaudixen de vorer les ganes que li fiques a l'hora d'apuntar-nos a alguna cursa, demanar equipatges, donar-nos consells i fer que aquest esport siga menys sufrit. Gràcies Míguel. AMUNT POLSEGUERA !!!!!!! Amadeo Et parlaré com a membre de La Polseguera: Aquestes primeres paraules van dirigides a tú com a cròniste del blog " La Polseguera", per tindre sempre bones paraules per a tothom, per no fer mai comentaris amb finalitat de minvar la moral de ningú, al contrari sempre animant, sempre positiu, sempre veient la llum on els altres veuen foscor, per confiar tant en tots nosaltres, per fer club. Per a poder escriure d'aquesta forma tant sincera, honrada i apassionada es necessita tindre un gran cor, un cor de maratonià. Gràcies "presi" Ara et parlaré com amic: Si la qualitat d'una persona es mesurara pels amics que té, jo seria la millor persona del món, no per mí sinò pels meus amics que em fan que cada dia siga millor persona i tú "Micalet" tens molta culpa d'açò, no sé si t'ho he dit alguna vegada però em considere una persona molt afortunada per tindre't al meu costat. Gràcies Miquel, gràcies AMIC. Jose Desprès de 44 anys, com aquell que diu, junts; tirant-me pedres al cap, fent carreretes en el retor, entrar als carxofars en la moto, junts en les novies, junts viatjant... qui anava a dir-nos que algun dia creariem un club: La Polseguera.. i qui anava a dir-nos que tindria tanta acceptació.... encara que no ho dubtava tenint el president que té. Sense oblidar elogiar eixa faceta de croniste esportiu que sols pot eixir del cor.Demostres una vegada més el "gran" cor que tens. Et desitge un dia molt feliç amb els teus amics i familia. Felicitat Miguel del teu amic Julio. Amunt Polseguera !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Al meu germà jo sols puc donar-li les gràcies per tot el que fa per mí. Gràcies a ell sóc el que sóc, ell per a mí és un espill on mirar-me i que gràcies a ell estic ací en La Polseguera. Ell em va posar el cuquet per a còrrer, ell va fer que m'involucrara en aquest projecte de La Polseguera, picant-me va fer que correguera la primera marató i desprès fer que em superara sempre. Per a mí el meu germà és un crack. Ací en La Polseguera és l'anima del club, si no fora per ell no hi hauria blog on sempre ens fica pels nùbols a tots i ell sempre a ras de piso. Jo sols puc dir que el vullc molt, que és una cosa que mai li he dit, que feliç aniversari i cuidat. Jose FELICITATS MÍGUEL!!!!!!! Els ciments d'aquest club son forts i de cor, així la polseguera sempre anirà cap endavant. AMUNT POLSEGUERA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Abans de començar vos demane disculpes a tots perquè esta setmana he tingut un poc abandonat el blog, alguns ja sabeu que ha sigut per causes de força major. La gran prova d'esta setmana per a un grup de 8 Polseguers a sigut la Marató del Pic Espadà. heu llegit bé huit ..., segurament començàreu a comptar i direu: Pepe Alarcón (eixe segur, Pepe va a totes), Pepe Ferri (li agrada molt la montaña), Pepe Sala (puja molt bé, no deixarà l'oportunitat de demostrar-ho), Amadeo (també puja bé i s'està superant dia a dia), Julio (és súper competitiu i si van tots, ell no pot fallar), Vicent (és el més muntanyer i NATURAL de la Polseguera), Miguel (va ser ell qui ens va moure a tots),...... si esteu contant en els dits, vos en falta un, no podia ser un altre; aquell que no la pensa, la fà; esta vegada s´ha disfresat de Juanito "Jornet". Tinc que dir que ens hem sentit molt arropats pels nostres familiars i amics, desde el moment que vam decidir fer la cursa, l´ arribada al hotel tots una pinya, els dinars i sopars abans i després de la marató, tot unes rialles i una gran família que cada vegada estem més unit, espere que fem més gran esta família, unint-se altres polseguers a diferents esdeveniments. La carrera, com definir-la?..., bonica, salvatge, exigent, natural (i tant), dura, totes les definicions són bones, la veritat és que existix de tot, jo personalment la definiria con "UNA BURRÀ". Sabent com som d'exigents nosaltres la carrera del diumenge, fins a dia de hui, crec que és la més exigent a la que m'he enfrontat jo. (pense que tots opinen igual ) Una marató de muntanya hi ha molta gent que la realitza com si d'un passeig es tractara, nosaltres com si la vida ens fora en això, intentant sempre realitzar uns temps acollonants. Esta vegada no hem sigut menys i hem realitzat uns temps magnífics des del primer fins a l'últim. La marató si no m'equivoque van començar 600 i van acabar 500 i pico . En un principi els grups pareixien que estaven definits un grup de 4 Polseguers Jose Sala, Julio, Amadeo i jo, la nostra intenció era baixar de 5 hores. El segon grup estava forma per Pepe Ferri, Vicent i Pepe Alarcón, en un principi tenien com a meta acabar i, jo crec que acostar-se a les 5 hores 30 minuts. El tercer grup no era grup, era el nostre Juanito, l'enigmàtic i sorprenent de la Polseguera, objectiu acabar sencer. La carrera comença donant una xicoteta volta pel poble i com és normal d'eixida cap amunt. Els grups es van fer com estava previst i més o menys es van respectar. Fins al quilometre 10 anàvem tots units a partir d'allí ens separem un poc. En el quilometre 12 va començar la primera gran pujada seria, un parell de quilòmetres durs, jo ja vaig saber, que no seria el meu dia i vaig anar tallant-me a poc a poc (tinc que dir que anàvem caminant). Jose Sala esta vegada va fer tot el treball brut d'anar tirant cap amunt, Julio i Amadeo el seguien com podien. Abans d'entrar al Barranc Malo el meu grup ja hem portava 6 minuts, em va dir Joan Pons, que estava allí amb uns amics per a animar-nos (que afició tenim, és la millor del mon); dins del barranc els vaig retallar 3 minuts, arrivant al kilómetre 20, amb 3 minuts darrere. Pepe Alarcón dins del Barranc Malo, va esvarar en l'ombria i va caure, deixant anar a Pepe Ferri i Vicent. Pepe es va recuperar en pocs minuts podent continuar corrent, encara que ja no va poder agafar al seu grup. Mencionar que mentrestant Juan anava a la seua bola, disfrutant de la serra Espadà i segur que pensant: - com m´he clavat jo açi?, però aguantant com un bon Polseguer. Al peu de la pujada del pic, sol es sentien els crits dels nostres seguidors, era tot un clam a la Polseguera que ens feia traurer un borro de pam, inclòs Vicent es va engenollar besant l´escut de la polseguera. QUE TIO MÉS BRAU. La pujada al pic va ser ja el colofó, estavem destrossats de l'última pujada i ens quedava pujar al pic Espadà, que per a això havíem anat. Amb un parell d'ous tots pujarem com vam poder. Amadeo es va despenjar un poc del seu grup en la pujada al pic i anecdòticament he de mencionar que agafà un pal i li sèrbia de bastó per a pujar. En la baixada del pic a mi personalment començarem a apareixer les rampes, clar simptoma de que no em trovaba be. En teoria pensavem que lo dur ja havia passat, res més lluny de la realitat. La veritat es que quedaba tot un mon ple de costeres i costeretes, que a tots ens pareixien l´Everest. Per el que he parlat en tots, els últims kilómetres es van fer eterns, no ens portaven les cames , sinò ens portava en davant el punt d´honor d´acabar la feina que habiem anat a fer. En els últims kilómetres Jose Sala que havia anat tirant tota la cursa del grup capdavanter es va vindre aball i va ser Julio el que animan-lo i espentan-lo van poder aconseguir una SUPERMARCA. 4 hores 56 minuts 32 segons Recordem que Amadeo s´havia despenjat del grup de Julio i Jose, pero en els últims kilometres tragent força del " más alla", aconseguí casi agafar a la parella de davant i tan sol aplegà un minut desprès, MARCA ACOJONANT. 4 hores 57 minuts 39 segons Desprès vaig aplegar jo, mort a canyades, patint desde el kilometre 12 de cursa, però bé, ja habia aplegat i s´havia acabat el sofriment. 5 hores 31 minuts 10 segons La parella de darrere dos polseguers que a la "chita callando" anaven fent la seua carrera i molt bona carrera que van fer, els dos molt compenetrats i supose que animan-se mutuament. CHAPÓ PER ALS DOS. 5 hores 33 minuts 15 segons Pepe Alarcón que desprès del bac, van vindrer el rampes a última hora (lo que li faltava), però com a un superpolseguer que és, es cagà en tot i endavant. Pepe després de l´últim mes que va ser per olvidar (talls de digestió, bac, saturació) va resucitar de les seues sendres com el "ave Fénix". AI ESTÀS TÚ!!!!. 5 hores 42 minuts 43 segons. Bo i que dir de Juan, este tio és una bomba no saps mai per on va eixir, va entrar a la pista d´atletisme estacant el bastons en la pista, tot el mon diguent "ara s´arranca a correr", però el tio tot seriòs acavá caminat i com un senyor, tal com havia començat. ENHORABONA, ERES DIGNE DE SER EL POLSEGUER MES ALOCAT. 7 hores 21 minuts 27 segons En nom de tots els polseguers que vam correr donem les gràcies a familia i amics que ens mostrarem el seu soport, carinyo i estima; sense ells segur que tot haguera segut molt més dur. Després de la palissa que portavem, una dutxeta i vam gaudir tots junts d´un dinar en companyia dels amics i familiars que realment son els que ens soporten.

fotos Reyes:http://picasaweb.google.com/lapolseguera/Espada2010Reyes?authkey=Gv1sRgCPafrtL6oMqAPA&feat=directlink

AMUNT POLSEGUERA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

piqueu el enllaç, teniu 3 fulles amb una molt interesant historia ja en contareu si ha valgut la pena llegirla.