LA POLSEGUERA D'ALCÀNTERA

Abans de començar vos demane disculpes a tots perquè esta setmana he tingut un poc abandonat el blog, alguns ja sabeu que ha sigut per causes de força major. La gran prova d'esta setmana per a un grup de 8 Polseguers a sigut la Marató del Pic Espadà. heu llegit bé huit ..., segurament començàreu a comptar i direu: Pepe Alarcón (eixe segur, Pepe va a totes), Pepe Ferri (li agrada molt la montaña), Pepe Sala (puja molt bé, no deixarà l'oportunitat de demostrar-ho), Amadeo (també puja bé i s'està superant dia a dia), Julio (és súper competitiu i si van tots, ell no pot fallar), Vicent (és el més muntanyer i NATURAL de la Polseguera), Miguel (va ser ell qui ens va moure a tots),...... si esteu contant en els dits, vos en falta un, no podia ser un altre; aquell que no la pensa, la fà; esta vegada s´ha disfresat de Juanito "Jornet". Tinc que dir que ens hem sentit molt arropats pels nostres familiars i amics, desde el moment que vam decidir fer la cursa, l´ arribada al hotel tots una pinya, els dinars i sopars abans i després de la marató, tot unes rialles i una gran família que cada vegada estem més unit, espere que fem més gran esta família, unint-se altres polseguers a diferents esdeveniments. La carrera, com definir-la?..., bonica, salvatge, exigent, natural (i tant), dura, totes les definicions són bones, la veritat és que existix de tot, jo personalment la definiria con "UNA BURRÀ". Sabent com som d'exigents nosaltres la carrera del diumenge, fins a dia de hui, crec que és la més exigent a la que m'he enfrontat jo. (pense que tots opinen igual ) Una marató de muntanya hi ha molta gent que la realitza com si d'un passeig es tractara, nosaltres com si la vida ens fora en això, intentant sempre realitzar uns temps acollonants. Esta vegada no hem sigut menys i hem realitzat uns temps magnífics des del primer fins a l'últim. La marató si no m'equivoque van començar 600 i van acabar 500 i pico . En un principi els grups pareixien que estaven definits un grup de 4 Polseguers Jose Sala, Julio, Amadeo i jo, la nostra intenció era baixar de 5 hores. El segon grup estava forma per Pepe Ferri, Vicent i Pepe Alarcón, en un principi tenien com a meta acabar i, jo crec que acostar-se a les 5 hores 30 minuts. El tercer grup no era grup, era el nostre Juanito, l'enigmàtic i sorprenent de la Polseguera, objectiu acabar sencer. La carrera comença donant una xicoteta volta pel poble i com és normal d'eixida cap amunt. Els grups es van fer com estava previst i més o menys es van respectar. Fins al quilometre 10 anàvem tots units a partir d'allí ens separem un poc. En el quilometre 12 va començar la primera gran pujada seria, un parell de quilòmetres durs, jo ja vaig saber, que no seria el meu dia i vaig anar tallant-me a poc a poc (tinc que dir que anàvem caminant). Jose Sala esta vegada va fer tot el treball brut d'anar tirant cap amunt, Julio i Amadeo el seguien com podien. Abans d'entrar al Barranc Malo el meu grup ja hem portava 6 minuts, em va dir Joan Pons, que estava allí amb uns amics per a animar-nos (que afició tenim, és la millor del mon); dins del barranc els vaig retallar 3 minuts, arrivant al kilómetre 20, amb 3 minuts darrere. Pepe Alarcón dins del Barranc Malo, va esvarar en l'ombria i va caure, deixant anar a Pepe Ferri i Vicent. Pepe es va recuperar en pocs minuts podent continuar corrent, encara que ja no va poder agafar al seu grup. Mencionar que mentrestant Juan anava a la seua bola, disfrutant de la serra Espadà i segur que pensant: - com m´he clavat jo açi?, però aguantant com un bon Polseguer. Al peu de la pujada del pic, sol es sentien els crits dels nostres seguidors, era tot un clam a la Polseguera que ens feia traurer un borro de pam, inclòs Vicent es va engenollar besant l´escut de la polseguera. QUE TIO MÉS BRAU. La pujada al pic va ser ja el colofó, estavem destrossats de l'última pujada i ens quedava pujar al pic Espadà, que per a això havíem anat. Amb un parell d'ous tots pujarem com vam poder. Amadeo es va despenjar un poc del seu grup en la pujada al pic i anecdòticament he de mencionar que agafà un pal i li sèrbia de bastó per a pujar. En la baixada del pic a mi personalment començarem a apareixer les rampes, clar simptoma de que no em trovaba be. En teoria pensavem que lo dur ja havia passat, res més lluny de la realitat. La veritat es que quedaba tot un mon ple de costeres i costeretes, que a tots ens pareixien l´Everest. Per el que he parlat en tots, els últims kilómetres es van fer eterns, no ens portaven les cames , sinò ens portava en davant el punt d´honor d´acabar la feina que habiem anat a fer. En els últims kilómetres Jose Sala que havia anat tirant tota la cursa del grup capdavanter es va vindre aball i va ser Julio el que animan-lo i espentan-lo van poder aconseguir una SUPERMARCA. 4 hores 56 minuts 32 segons Recordem que Amadeo s´havia despenjat del grup de Julio i Jose, pero en els últims kilometres tragent força del " más alla", aconseguí casi agafar a la parella de davant i tan sol aplegà un minut desprès, MARCA ACOJONANT. 4 hores 57 minuts 39 segons Desprès vaig aplegar jo, mort a canyades, patint desde el kilometre 12 de cursa, però bé, ja habia aplegat i s´havia acabat el sofriment. 5 hores 31 minuts 10 segons La parella de darrere dos polseguers que a la "chita callando" anaven fent la seua carrera i molt bona carrera que van fer, els dos molt compenetrats i supose que animan-se mutuament. CHAPÓ PER ALS DOS. 5 hores 33 minuts 15 segons Pepe Alarcón que desprès del bac, van vindrer el rampes a última hora (lo que li faltava), però com a un superpolseguer que és, es cagà en tot i endavant. Pepe després de l´últim mes que va ser per olvidar (talls de digestió, bac, saturació) va resucitar de les seues sendres com el "ave Fénix". AI ESTÀS TÚ!!!!. 5 hores 42 minuts 43 segons. Bo i que dir de Juan, este tio és una bomba no saps mai per on va eixir, va entrar a la pista d´atletisme estacant el bastons en la pista, tot el mon diguent "ara s´arranca a correr", però el tio tot seriòs acavá caminat i com un senyor, tal com havia començat. ENHORABONA, ERES DIGNE DE SER EL POLSEGUER MES ALOCAT. 7 hores 21 minuts 27 segons En nom de tots els polseguers que vam correr donem les gràcies a familia i amics que ens mostrarem el seu soport, carinyo i estima; sense ells segur que tot haguera segut molt més dur. Després de la palissa que portavem, una dutxeta i vam gaudir tots junts d´un dinar en companyia dels amics i familiars que realment son els que ens soporten.

fotos Reyes:http://picasaweb.google.com/lapolseguera/Espada2010Reyes?authkey=Gv1sRgCPafrtL6oMqAPA&feat=directlink

AMUNT POLSEGUERA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!