divendres, 30 de desembre del 2011
L'any passat es va dirigir a vosaltres per a despedir l'any, la nostra sòcia fundadora Blanca, enguany seré jo.
La polseguera enguany hem de recordar que se'ns han sumat nous polseguers, les dones s'estan animant a córrer, l'escola funciona, hem 
participat en el campionat de carrera de muntanya de la Comunitat Valenciana, tenim nous maratonians, per primera vegada un polseguer a pujat al podium a arreplegar un trofeu al tercer classificat veterà C del "I Circuit Ribera de Xúquer", hem participat en el campionat d'Espanya de marató i esportivament el triomf més important ha sigut el tercer lloc per clubs en el "I Circuit Ribera de Xúquer", un verdader luxe a l'abast de pocs clubs. Este triomf esportiu és el que més em satisfà, ja que és de tots els polseguers i familiars. Extra-esportivament segueix triomfant la germanor i bon rotllo que hi ha entre tots nosaltres, sens dubte esta és la base fonamental de la polseguera.
participat en el campionat de carrera de muntanya de la Comunitat Valenciana, tenim nous maratonians, per primera vegada un polseguer a pujat al podium a arreplegar un trofeu al tercer classificat veterà C del "I Circuit Ribera de Xúquer", hem participat en el campionat d'Espanya de marató i esportivament el triomf més important ha sigut el tercer lloc per clubs en el "I Circuit Ribera de Xúquer", un verdader luxe a l'abast de pocs clubs. Este triomf esportiu és el que més em satisfà, ja que és de tots els polseguers i familiars. Extra-esportivament segueix triomfant la germanor i bon rotllo que hi ha entre tots nosaltres, sens dubte esta és la base fonamental de la polseguera.Em vaig a despedir desitjant-vos de tot cor que enguany 2012 vos porte una nau sencera de felicitat a vosaltres i als els vostres, que els vostres somnis es facen realitat i que podem dir-li adéu a esta merda de crisi que ens acompanya.
Per a despedir-me, compartiré un email amb vosaltres que m'ha enviat un amic i polseguer es tracta de Miguel Gorriz, és una bonica reflexió per a estos dies.
Un expert assessor d'empreses en Gestió del Temps va voler sorprendre els assistents a la seua conferència. Va traure de davall de l'escriptori un flascó gran de boca ampla. Ho va col·locar sobre la taula, junt amb una safata amb pedres de la grandària d'un puny i
va preguntar:"Quantes pedres pensen que caben en el frasco?" Després que els assistents feren les seues conjectures, va començar a ficar pedres fins que va omplir el flascó. Després va preguntar: - Està ple? Tot el món ho va mirar i va assentir.Llavors va traure de davall de la taula un poal amb graveta. Va ficar part de la graveta en el flascó i ho va agitar. Les pedretes van penetrar pels espais que deixaven les pedres grans. L'expert va somriure amb ironia i va repetir: Està ple? Esta vegada els oients van dubtar: Tal vegada no. Bé! I va posar en la taula un poal amb arena que va començar a bolcar en el flascó. L'arena es filtrava en els xicotets amagatalls que deixaven les pedres i la grava. - "Está ple?" , va preguntar de nou.-" No! "- van exclamar els assistents. - "Be", va dir, i va agafar una gerra d'aigua d'un litre que va començar a abocar en el flascó. El flascó encara no rebosaba.- " BO, que hem demostrat?"- preguntà. Un alumne va respondre: - "Que no importa com estiga de plena la teua agenda, si ho intentes, sempre pots fer que càpien més coses ". - "¡No! ", va concloure l'expert: El que esta lliçó ens ensenya, és que si no col·loques les pedres grans primer, mai podrà col·locar-les després. Quins són les grans pedres en la teua vida? Els teus fills, els teus amics, els teus somnis, la teua salut, la parella... Recorda, posa-les primer. La resta trobarà el seu lloc.
FELIÇ ANY 2012
va preguntar:"Quantes pedres pensen que caben en el frasco?" Després que els assistents feren les seues conjectures, va començar a ficar pedres fins que va omplir el flascó. Després va preguntar: - Està ple? Tot el món ho va mirar i va assentir.Llavors va traure de davall de la taula un poal amb graveta. Va ficar part de la graveta en el flascó i ho va agitar. Les pedretes van penetrar pels espais que deixaven les pedres grans. L'expert va somriure amb ironia i va repetir: Està ple? Esta vegada els oients van dubtar: Tal vegada no. Bé! I va posar en la taula un poal amb arena que va començar a bolcar en el flascó. L'arena es filtrava en els xicotets amagatalls que deixaven les pedres i la grava. - "Está ple?" , va preguntar de nou.-" No! "- van exclamar els assistents. - "Be", va dir, i va agafar una gerra d'aigua d'un litre que va començar a abocar en el flascó. El flascó encara no rebosaba.- " BO, que hem demostrat?"- preguntà. Un alumne va respondre: - "Que no importa com estiga de plena la teua agenda, si ho intentes, sempre pots fer que càpien més coses ". - "¡No! ", va concloure l'expert: El que esta lliçó ens ensenya, és que si no col·loques les pedres grans primer, mai podrà col·locar-les després. Quins són les grans pedres en la teua vida? Els teus fills, els teus amics, els teus somnis, la teua salut, la parella... Recorda, posa-les primer. La resta trobarà el seu lloc.
FELIÇ ANY 2012
dijous, 22 de desembre del 2011
No tots van decidir
anar a la marató de València. Tres dels nostres van optar per la marató de Castelló i un doblar València i Castelló amb un parell d'ous. Dels tres polseguers un se'ns quedà pel camí, ja sabeu que parle de Martí la nostra "Pantera de Cotes".
Martí estava inscrit i la seua intenció era baixar de les 3 hores que no dubte que ho haguera aconseguit, desitgem una ràpida recuperació. Ànim Martí que açò ja està durant massa.
anar a la marató de València. Tres dels nostres van optar per la marató de Castelló i un doblar València i Castelló amb un parell d'ous. Dels tres polseguers un se'ns quedà pel camí, ja sabeu que parle de Martí la nostra "Pantera de Cotes".
Martí estava inscrit i la seua intenció era baixar de les 3 hores que no dubte que ho haguera aconseguit, desitgem una ràpida recuperació. Ànim Martí que açò ja està durant massa.
Al final van agafar les maletes 3 parelles i .....a l'hotelito de Castelló.
Amadeo intenció de baixar 3 hores.
Vicent Pascual la seu primera marató. 
Pepe Alarcon rodarrrrr...... 2 maratons en un interval de quince dies.
Jose Sala, (substitut de Martí), ajudar tot el que poguera a Amadeo perquè aconseguira el seu objectiu.
Per sort per a mi, jo també estava allí d'espectador i donant tots els ànims que vaig poder donar. Jose Sala i jo arribarem el diumenge dia de la carrera a les 8 del matí.
He de dir que m'agradà molt l'experiència viscuda des de fora. Vaig estar tota la carrera amb Majo, Adela i Neus, açò em va donar l'oportunitat de veure i poder comptar-vos com patixen els que no corren. Neus, dona de Vicent era la primera vegada que es trobava en esta situació i la vaig veure nerviosa i intranquil·la però crec que ni ella mateixa savia perquè, és una situació molt rara, però va patir d'allò més.
Adela, tota l'estona tenia al seu Pepe en la boca, encara que ja és una veterana en el tema, savia que Pepe estava patint mo
lt i a ella se li notava també eixe patir i nerviosisme. En la meta quan va veure a Pepe els crits se sentien per tot Castelló.
lt i a ella se li notava també eixe patir i nerviosisme. En la meta quan va veure a Pepe els crits se sentien per tot Castelló. Majo, uhfff, pobre Majo esta si que va expresar patiment, por, nerviosisme, amb diferència la que més va patir de tota Castelló. Majo es va pasar tot el matí preguntant: com veus a Amadeo?, va molt mal?.... i ja veus jo savia que be no podia anar, però jo sempre li deia que ho veia molt bé que estiguera tranquil·la.
Jo també estava intranquil perquè el meu germà també estava corrent i personalment em pareixia una verdadera burrada que correguera dos maratons en quinze dies i amb la intenció d'intentar baixar de 3 hores les dos.
Parlant de lo purament esportiu, he de donar-los a tots les meues més sinceres felicitacions. Els quatre em van fer sentir que alçar-me a les 6 de la matinada va valdre la pena.
Amadeo va estar impressionantment impressionant. Amadeo és tan cabut que encara que caiga mort el seu espèrit segur que seguix avant. Quan un es planteja baixar una marató de 3 hores ha de tindre les coses molt clares i això et dic jo que és quasi impossible. Amadeo estaba en eixa situació que de l'única forma que es pot 
salvar es, corrent, corrent, no abaixant el ritme, i no fer-li cas al cap i traure-li tot el suc al cos. Eixa va ser la tècnica utilitzada per ell i coneixent-lo segur que va pensar correré tot el que puga i com més prompte acabe açò millor. Eres un autèntic monstre, increïble la teua força, espèrit de superació i patiment. Enhorabona sub3.
salvar es, corrent, corrent, no abaixant el ritme, i no fer-li cas al cap i traure-li tot el suc al cos. Eixa va ser la tècnica utilitzada per ell i coneixent-lo segur que va pensar correré tot el que puga i com més prompte acabe açò millor. Eres un autèntic monstre, increïble la teua força, espèrit de superació i patiment. Enhorabona sub3.Jose Sala venia de fer un súper esforç a València i no ho dubte a intentar fer tota la carrera amb Amadeo. Va començar amb esperances d'acabar-la i sobretot ajudar el seu amic, però ... ay companys, en 2 setmanes les cames es poden recuperar però que difícil és que estiguen al cent per cent. Jose va correr amb Amadeo els primers 23 quilòmetres, després va estar descansant amb nosaltres fins que ens desplacem al quilòmetre 35 on va tornar a entrar sense dubtar-ho per a ajudar Amadeo en els moments més difícils que prompte li anaven a aparéixer. En eixos moments va ser fonamental el nostre Kilian que va acabar d'espentar a Amadeo fins al seu objectiu. Enhorabona pel teu gran treball i els teus 30 kilometres per baix de 4 minuts 15 segons.
Pepe Alarcón "crack i figura fins a la sepultura", l'alegria de la polseguera, este personatge no és humà, és un animal que ens ve d'un altre planeta per a fer-nos entendre que la vida esta feta per a tots, tots cabem en el sac de la vida........ alegria i ole......... València 3 hores 30 minuts i a rodar-la com diu Pepe. Castelló 3 hores 30 minuts i si es presenta anar a un altra allí estará Pepe.
A Castelló el bó de Pepe es creia que rodaria, ay que confós que estava. En el quilòmetre 9 ja no savia ni on estava, en el quilòmetre 23 no volia ni que li fera fotos... però no s'apartava (com altres) . Quilòmetre 40 em pose a córrer al seu costat, l' observe i veig: cara desencaixada, cames cada una per un costat i ell només em repetia: estic segur que l'acabe! segur que acabe Miguel! .
Xapó per Pepe, lo que va fer, i el que va patir. El primer del rànquing de la polseguera: 2 maratons en 15 dies i a una mitjana de 3 hores 30 minuts.
Vicent Pascual "la gacela", primera marató per a ell. No les tenia totes amb si, perquè l'entrenament havia sigut més be escàs. Tots sabíem que patiria en la part final, crec que ell també ho savia, per això feia molt bona cara en els primers quilòmetres.
Va passar pel quilòmetre 23 com si res amb molta diferència en aparença el millor dels 4. Ah pardalet! quan van començar a pesar-li les cames i estava més sol que el ciri pasqual. Vicent pensant el que li podia passar, portava fins al mòbil damunt (pes extra per als mals moments). Estant esperant que arribar Pepe li sona el mòbil a Neus, era Vicent. era Vicent buscant-nos desesperadament, li diu a Neus que li portarà un gel al km 40. JO pensava: perquè vol este nano un gel en el 40. Vaig anar jo a portar-li'l i el veig que venia per darrere d'uns amics dels LLops de Manuel, Ruben, Pablo, Xavi....
Vicent anava malament de cames pero.. em pose a córrer al seu costat (jo amb xandall, caçadora, càmera de fotos....) i miracle, ràpidament ens posem a 5 minuts km, sense donar-se compte a 4' 45' i Vicent parlant amb mi, als amics de Manuel els traguerem més de 4 minuts en 2 quilòmetres. Demostració del que es pot fer si un vol. Enhorabona Vicent una a la saca.
Després dels marejos, carn de gallina, caps aborronats, plors, abraços, besos.... una bona cervesa i una casalleta va ser el que més va reposar als nostres campions. Una altra demostració de companyerisme i germanor d'este el nostre club LA POLSEGUERA.
AMUNT POLSEGUERA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
diumenge, 11 de desembre del 2011
Tots sabeu que jo 
sóc maratonià i quan parle de la marató ho faig amb passió, els ulls en brillen amb llum pròpia, la cara ens reflectix il·lusió i les nostres paraules inclús vos poden paréixer exagerades. Els que heu fet la vostra primera marató, per primera vegada em podeu entendre quan parle de marató i vos he de dir a tots, que heu entrat en un cercle del que és difícil eixir. Al vostre cos cada vegada li aneu a demanar més, però siguau conscients que haureu d'entrenar més amb el que això requerix; temps, sacrifici i enteniment per part de la vostra família.
En totes les cròniques importants sempre agraïsc a la família el seu suport, i es que és difícil que ens entenguen, però sense ells tot el que fem seria impossible. Família, vosaltres també correu al nostre costat, en els moments roïns vos tenim en el pensament i feu que la carrera siga més fàcil.
Jo personalment cada vegada que faig un rècord personal, per molt insignificant que siga, pense en la meua família i els meus amics (estiguen on estiguen), i inclús dedique triomfs a persones que sé que és impossible que em vege
n. GRÀCIES FAMÍLIA VULL QUE SAPIEU QUE SOU FONAMENTALS PER A TOTS ELS POLSEGUERS.
La nit abans de la marató, inclús la setmana abans, més d'un no va fer caca dura, tranquils això entra dins del que és una marató. Vos puc assegurar que una marató no sols és córrer-la, més d'una vegada requerix també saber cagar-la.
La marató és tan llarga que a cada personas pareix que no haga corregut la mateixa carrera, alguns dirien que té 42 km i altres dirien que té 342 km, pero no he entropessat amb cap que diga que li pareixia que tinguera 24 Km.
A València van eixir amb autobús, amb il·lusió, por i incertesa uns quants Polseguers junt a les seues famílies en total 12 maratonians i una sola xica que ha arribat este estiu des de les illes amb força. Angela que ja que estava a València va córrer el 10.000 que es feia paral·lel a la marató. 
Angela últimament havia corregut en Sueca, un poc arrossegada per Teresa que fins ara era una de les poques xiques, però Angela ja ha agafat el vol i no li fa falta res ni ningú, si li doneu temps i companyia estic convençut que ens donarà alguna alegria, ja podeu dir que comptem amb una altra guerrera. Benvinguda.
L'experiència la portaven Jose Sala, Pepe Alarcón, Fernando i Juan, encara que l'experiència no lleva el tindre respecte a la marató.
La inquietud, la por, però confiant en el seu entrenament era de Javi Bausà, Jesús, Agustí, Toni Perez, Àngel, Moisés i Quique.
Després de presentar-vos als protagonistes, he de dir que tots són uns Cracks. Sense llevar merit a ningú, si tinguera que destacar a un, sense lloc a cap dubte seria el nostre "leonés". Angel supercrack de la marató de València.
Resultats dels nostres atletes:
Angela 10000 1 hora 03 minuts 12 segons.
Jose Sala 42195 2 hores 57 segons 49 segons.
Quique 42195 3 hores 30 minuts 33 segons.
Angel 42195 3 hores 30 minuts 44 segons.
Pepe Alarcón 42195 3 hores 31 minuts 31 segons.
Moisés 42195 3 hores 36 minuts 00 segons.
Fernando 42195 3 hores 51 minuts 29 segons.
Juan 42195 3 hores 55 minuts 01 segons.
Agustí 42195 4 hores 00 minuts 03 segons.
Toni Perez 42195 4 hores 00 minuts 44 segons.
Javi Bausa 42195 4 hores 02 minuts 52 segons.
Jesús 42195 4 hores 1
4 minuts 29 segons.
Com sabeu cadascú tenia una meta i totes eren respectables. La meta del primer dels nostres era molt, però que molt difícil la pretensió de realitzar un temps de 2 hores 50 minuts esta a l'abast de pocs, jo diria de molts pocs. Era la meta de Jose Sala, no va fer una mala marató tots haguérem firmat el seu temps, però segurament li faltat companyia; clar i qui té ous d'acompanyar-lo......., enhorabona per la teua gran marató, marca personal i familiar. Tens sort que ja no vaig ha fer burrades sinò intentaria batre't el rècord.
sóc maratonià i quan parle de la marató ho faig amb passió, els ulls en brillen amb llum pròpia, la cara ens reflectix il·lusió i les nostres paraules inclús vos poden paréixer exagerades. Els que heu fet la vostra primera marató, per primera vegada em podeu entendre quan parle de marató i vos he de dir a tots, que heu entrat en un cercle del que és difícil eixir. Al vostre cos cada vegada li aneu a demanar més, però siguau conscients que haureu d'entrenar més amb el que això requerix; temps, sacrifici i enteniment per part de la vostra família.
En totes les cròniques importants sempre agraïsc a la família el seu suport, i es que és difícil que ens entenguen, però sense ells tot el que fem seria impossible. Família, vosaltres també correu al nostre costat, en els moments roïns vos tenim en el pensament i feu que la carrera siga més fàcil.
Jo personalment cada vegada que faig un rècord personal, per molt insignificant que siga, pense en la meua família i els meus amics (estiguen on estiguen), i inclús dedique triomfs a persones que sé que és impossible que em vege
n. GRÀCIES FAMÍLIA VULL QUE SAPIEU QUE SOU FONAMENTALS PER A TOTS ELS POLSEGUERS.
La nit abans de la marató, inclús la setmana abans, més d'un no va fer caca dura, tranquils això entra dins del que és una marató. Vos puc assegurar que una marató no sols és córrer-la, més d'una vegada requerix també saber cagar-la.
La marató és tan llarga que a cada personas pareix que no haga corregut la mateixa carrera, alguns dirien que té 42 km i altres dirien que té 342 km, pero no he entropessat amb cap que diga que li pareixia que tinguera 24 Km.
A València van eixir amb autobús, amb il·lusió, por i incertesa uns quants Polseguers junt a les seues famílies en total 12 maratonians i una sola xica que ha arribat este estiu des de les illes amb força. Angela que ja que estava a València va córrer el 10.000 que es feia paral·lel a la marató. 
Angela últimament havia corregut en Sueca, un poc arrossegada per Teresa que fins ara era una de les poques xiques, però Angela ja ha agafat el vol i no li fa falta res ni ningú, si li doneu temps i companyia estic convençut que ens donarà alguna alegria, ja podeu dir que comptem amb una altra guerrera. Benvinguda.
L'experiència la portaven Jose Sala, Pepe Alarcón, Fernando i Juan, encara que l'experiència no lleva el tindre respecte a la marató.
La inquietud, la por, però confiant en el seu entrenament era de Javi Bausà, Jesús, Agustí, Toni Perez, Àngel, Moisés i Quique.
Després de presentar-vos als protagonistes, he de dir que tots són uns Cracks. Sense llevar merit a ningú, si tinguera que destacar a un, sense lloc a cap dubte seria el nostre "leonés". Angel supercrack de la marató de València.
Resultats dels nostres atletes:
Angela 10000 1 hora 03 minuts 12 segons.
Jose Sala 42195 2 hores 57 segons 49 segons.
Quique 42195 3 hores 30 minuts 33 segons.
Angel 42195 3 hores 30 minuts 44 segons.
Pepe Alarcón 42195 3 hores 31 minuts 31 segons.
Moisés 42195 3 hores 36 minuts 00 segons.
Fernando 42195 3 hores 51 minuts 29 segons.
Juan 42195 3 hores 55 minuts 01 segons.
Agustí 42195 4 hores 00 minuts 03 segons.
Toni Perez 42195 4 hores 00 minuts 44 segons.
Javi Bausa 42195 4 hores 02 minuts 52 segons.
Jesús 42195 4 hores 1
4 minuts 29 segons.
Com sabeu cadascú tenia una meta i totes eren respectables. La meta del primer dels nostres era molt, però que molt difícil la pretensió de realitzar un temps de 2 hores 50 minuts esta a l'abast de pocs, jo diria de molts pocs. Era la meta de Jose Sala, no va fer una mala marató tots haguérem firmat el seu temps, però segurament li faltat companyia; clar i qui té ous d'acompanyar-lo......., enhorabona per la teua gran marató, marca personal i familiar. Tens sort que ja no vaig ha fer burrades sinò intentaria batre't el rècord.
Vicent Mompó el nostre representant més veterà també tenia unes pretensions i li va faltar poc per a aconseguir-les. Indistintament del que volia aconseguir, també va fer marca personal i per davall de les boniques 3 hores 30 minuts. Bona carrera Vicent, eres dels que no t'agrada esforçar-te al màxim i aconseguixes eixe temps; tots el de darrere de tu l'hagueren signat, pots estar molt content.
Quique, a este si que no li agrada donar-ho tot, sempre té guardat un "carbohidrat" i esta vegada el va traurer quan faltaven 3 ó 4 quilòmetres. Quique és un tio molt conservador i sensat. En una marató ser massa conservador mai ve malament, si no vols aconseguir un temps determinat. Sempre diuen que la primera és per a disfrutar-la i saber al que t'enfrontes, bó per ser la primera excel·lent, enh
orabona, ho has fet millor que el Llevant.
Angel, és el nostre súper crack de la Marató, si li haguera de posar un nom li dirà "el increible Hulk", vaja carrera es va marcar el nostre Lleonés, no tinc paraules per a descriure-ho, xapó, de nota un 15 sobre 10. Àngel té unes transformacions impressionants, vaig córrer amb ell a Cheste i ho vaig veure molt afonat...(aixó pensava jo). Collons s'ha transformat com "Hulk" s'enfada, es motiva, va cridant pel carrer, se li posen els ulls rojos i fotre, a veure qui té ous de parar-lo. Àngel, tu si que em crec que ho vas donar tot... i un poc més, vertaderament li vas posar més ous que el cavall d'Esparter (monument de Logroño). Enhorabona.
orabona, ho has fet millor que el Llevant.
Angel, és el nostre súper crack de la Marató, si li haguera de posar un nom li dirà "el increible Hulk", vaja carrera es va marcar el nostre Lleonés, no tinc paraules per a descriure-ho, xapó, de nota un 15 sobre 10. Àngel té unes transformacions impressionants, vaig córrer amb ell a Cheste i ho vaig veure molt afonat...(aixó pensava jo). Collons s'ha transformat com "Hulk" s'enfada, es motiva, va cridant pel carrer, se li posen els ulls rojos i fotre, a veure qui té ous de parar-lo. Àngel, tu si que em crec que ho vas donar tot... i un poc més, vertaderament li vas posar més ous que el cavall d'Esparter (monument de Logroño). Enhorabona.
De Pepe Alarcón que voleu que vos compte que no sapieu vosaltres, com 
ens va dir a tots anava a rodar la marató de València i la de Castelló amb 15 dies de diferència. El mestre i entrenador de mitja plantilla de polseguers es va dedicar a marcar-li el camí i ritme a Quique, Àngel i Moisés.
Que gran eres Pepe com a persona i com a atleta, sempre que pots la teua intenció és ajudar sense necessitar rebre res a canvi. I no deixem en l'oblit com a atleta un 10 qui vullga que intente el que tu pretens fer, si ho aconseguixes més d'un t'haurà de besar el cul. Enhorabona per la teua gesta i ajuda als teus companys.
ens va dir a tots anava a rodar la marató de València i la de Castelló amb 15 dies de diferència. El mestre i entrenador de mitja plantilla de polseguers es va dedicar a marcar-li el camí i ritme a Quique, Àngel i Moisés.
Que gran eres Pepe com a persona i com a atleta, sempre que pots la teua intenció és ajudar sense necessitar rebre res a canvi. I no deixem en l'oblit com a atleta un 10 qui vullga que intente el que tu pretens fer, si ho aconseguixes més d'un t'haurà de besar el cul. Enhorabona per la teua gesta i ajuda als teus companys.
A Moisés la criatureta que acaba de tindre no li deixa molt de temps per a dormir ni per a entrenar, per a afrontar una marató has d'entrenar i ficar-te molts quilòmetres a les cames. És la primera marató que corres, el teu temps és molt bo i no vull que estigues decebut en la pròxima marató que faces tens opció de llevar-li més minuts que altres persones. Tu seràs dels que segur que la pròxima l'aconseguixes baixar, els sub 3h 30 el tens a l'abast quan vullgues. Enhorabona.
Fernando al nostre amic galàctic hem aconseguit substituir-li el trage, m'agrada més com et queda este, per descomptat estàs afavorit. Fernando ha patit lo que els maratonians descriuen com el mur. D'eixida molt bé amb el ritme previst junt Javi, inclús anaven els dos per damunt dels seus espectatives passant al pràctic de les 3 hores 45 minuts. Segons em compta Fernando el pràctic els passà en el quilòmetre 20 com un reactor i ell es va unir al grup deixant a Javi. Va aguantar amb el grup fins al quilometre 37 que li va vindre el mur o millor dit es cremà com una falla. De totes maneres va fer el seu rècord personal i ja esta pensa
nt tornar-ho a batre a Barcelona. Com m'ha dit ell 3 maratons en menys d'1 any. "A fer la ma la poma".
nt tornar-ho a batre a Barcelona. Com m'ha dit ell 3 maratons en menys d'1 any. "A fer la ma la poma".
Juan la nostra maquineta no va fer a 5 ' 07" el kilòmetre però perque no ho va intentar sinò.....
Després de l'esforç estava radiant, content i alegre com un gat amb una bona sardina i no era per a menys havia baixat la seua marca personal quasi quasi lo que va fer el que va guanyar. A este ritme a la pròxima marató estarà prop de les 3 hores i la pròxima nou rècord del món. Juan amb la seua parella extra-matrimonial, que no es altra que Fernando, també te en ment fer la marató de Barcelona i maxacar el seu rècord. Ànim màquina.
Li toca el torn a Agustí que va recórrer molts però que molts quilòmetres acompanyat de Toni Pérez. Agustí també tenia davant un repte majúscul, fer la seua primera marató amb la por que comporta, la veritat la va agafar tranquil amb el repte d'aconseguir baixa de les 4 hores...... justet, justet, li van faltar 3 segons que se'ls perdonarem per l'esforç i que tots sabem que ha entrenat bé. Enhorabona ja eres maratonià, la veritat qui t'ho anava a dir, l'any passat ho veies molt lluny i ja veus voler es poder.
Toni Pérez, este si que no e
l esperavem ningú que fera el que a fet, amb poc de temps corrent ha aconseguit superar la seua primera marató amb nota i vos vaig a deixar que llegiu un resum que fa el mateix Toni, és molt interessant:
l esperavem ningú que fera el que a fet, amb poc de temps corrent ha aconseguit superar la seua primera marató amb nota i vos vaig a deixar que llegiu un resum que fa el mateix Toni, és molt interessant: Bona nit Presi!!
Saps que?
Despres de acabar la marato vaig pensar " Sere cabró, qui me mana a mi clavarme en açó", quan estavem en el Bar ja pensava...que no aniré l'any que ve un altra volta..i hui ja estic pensant "que no fare la de castelló per a vore si baixe de 4h".
Al bloc has de posar: ¡¡espai en apuntar-se a la polseguera que enganxa!!
La de Castello no la fare pero si deu vol l'any que ve repetisc.
En quant a sensacions pues aixó, fins al 34 com si res i despres una lluita contra mi mateixa i el meu cap (JA ME VAU DIR QUE ENCARA QUE EL CAP DIGA QUE NO, A LES CAMES SEMPRE LI POTS TRAURE UN POC MES) No se si m'ho digueres tu o Amadeu...Nomes veia a gent parant i estirant, a uno arrojant...pero no, li vaig guanyar vaig pensar "tantes series, tantes hores tans kilometres i no tens que acabar..." D'AIXÓ RES!!
Els ultims 4 els vaig fer a 6 15!! però el ultim ultim em va eixir a 5 10!! Tambe supose que vaig tindre sort de no tindre rampes ni cap problema
En resum molt content i orgullos però en una espineta clavada per a la proxima..si el temps oficial es 4h 0m 44s intentare vaixar-lo 45 segons a 3h 59m 59s je je
Ah per cert quan faces el resum posa esta foto per favor, no es del km 1 ni 2 ni 10 ni 12 ni 20 es del km 30!! estem pele i mele, on pots vore la cara de agotament i patiment que tinguem els dos....es nota que hem fet a tope els primers 30km eh?? Ara se que la marato de veritat comença en el 34!!
P.D: si no vos haguéreu parat a fer-vos la foto, amb pose inclosa, segurament haguéreu baixat els dos de 4 hores........
Javi és uns dels què més progressió a tingut en estos últims mesos, ni ell mateix s'ho creu. Afrontava la prova amb moltes ganes i un poc de cagueta, que no es va notar per a res en el començament de la prova, anant per davant del seu pronòstic, arrosegat per Fernando. Javi deu de estar súper content del que ha fet. Estic segur que ni ell, ni els que el coneixien hagueren dit que Javi correria una marató, la acabaria i que està pensant a fer-ne una altra. Enhorabona, jo quan siga major vull ser com tu.
Finalment i no per això el pitjor, el nostre guerrer "Kornan", Jesús no va tindre el seu dia, tots coincidim que estava preparat per a fer millor temps, però la marató és molt llarga i si des d'un principi no et trobes bé és difícil acabar en condicions. De totes 
maneres és el seu primera marató i segur que intentaràs baixar el teu temps en una altra ocasió. Jo se lo difícil que és compaginar treball sense horaris amb entrene de marató. Fa un any ningú haguera donat un duro com a que tu finalitzaries una carrera tan dura i este últim mes eres dels favorits per a efectuar un bon temps. Enhorabona seguix sent el guerrrer que tots coneixem.
maneres és el seu primera marató i segur que intentaràs baixar el teu temps en una altra ocasió. Jo se lo difícil que és compaginar treball sense horaris amb entrene de marató. Fa un any ningú haguera donat un duro com a que tu finalitzaries una carrera tan dura i este últim mes eres dels favorits per a efectuar un bon temps. Enhorabona seguix sent el guerrrer que tots coneixem.Tan sols em queda per dir-vos que espere que l'any que ve podem ser algun més així incrementarem la família de maratonians polseguers. Vos deixe una frase per a que la mediteu:
No hi ha objectius impossibles, només persones que es cansen abans d'aconseguir-los.
AMUNT POLSEGUERA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
dilluns, 5 de desembre del 2011
L'última cita del I Circuit Ribera de Xúquer la teniem a Alzira.
A Alzira érem 6 els representants, perquè els altres estaveu a València dispossats a "reventar"registres a la Marató.
Els que vam anar vam defendre com vam poder el tercer lloc per equips i Jose Antonio que es portà com un autèntic guerrer va defendre el seu podium, en la seua primera mitja marató, la veritat este home és un autèntic "Braveheart".
El començament de la prova no va ser massa ràpid, eixirem encapçalant als nostres Amadeo, Julio i jo. Jose Anonio no sàvia massa bé que tènia que fer i com la tenia que rodar, però heu de recordar que és mestre, estos sempre troben una solució.
Per darrere de Jose Antonio anaven Pepe Ferri i Carlos. Pepe eixint de la infermeria i entrant té prou feina, esta passant una mala temporada i Carlos dels pocs que el compromís amb el circuit ha sigut total a finalitzat les seues 10 carreres.
Julio, ja sabem que ho dóna tot, porta quatre dies corrents i no se li pot demanar més, sempre està per damunt de les seues possibilitats. Amadeo està fort, però que molt fort, va estar estirant de Julio i de mi tota la carrera, de tant en tant li tènia que dir jo: aguanta un poc.
Sabíem que poc podíem fer per a aconseguir un segon lloc, però així i tot ho vam donar tot. "Braveheart", va fer la seua primera mitja marató i per a començar va parar el crono en 1 hora 37 minuts, ja té treball Tomás per a batre el rècord familiar. Este home no sap que acaba de començar la seua vida atlética, a este ritme putjara moltes vegades al podium.
Pepe y Carlos van acabar com bonament van poder.
Després d'este tràmit dins del circuit agraïsc la vostra presència en la gala, es va notar que estavem allí els de la Polseguera.
Jose Antonio va ser galardonat amb un merescudíssim tercer lloc en la categoria veterà C.
Enhorabona Jose Antonio, en cap moment penses que és casualitat t'has merescut un tercer i inclús més, però eixe "més" l'atacarem l'any que ve. Crec que eres un bon punt de referència per a tots nosaltres. Tota la Polseguera esta amb tu.
Després ens va tocar a tots, repetisc a TOTS. La Polseguera va rebr
e el PREMI AL TERCER millor club dels participants en l'I CIRCUIT RIBERA DE XÚQUER. Com sempre vos he dit Tots formem la Polseguera desde l´afició, el que no ha corregut ni una carrera, fins el que les ha puntuat totes. Sols teniu que mirar les cares d´alegria i d'orgull de ser Polseguers en l´entrega de premis.
e el PREMI AL TERCER millor club dels participants en l'I CIRCUIT RIBERA DE XÚQUER. Com sempre vos he dit Tots formem la Polseguera desde l´afició, el que no ha corregut ni una carrera, fins el que les ha puntuat totes. Sols teniu que mirar les cares d´alegria i d'orgull de ser Polseguers en l´entrega de premis.
Sobretot el que més ens honra és que hem competit de forma honesta i amb el que tenim. Em queda també paraules d'ànim a un dels principals pilars d'este triomf, MARTÍ. Tots sabeu que està lesionat però des del lloc que ocupe i per la part d'esforç que em correspon a mi, gràcies Martí.
I també he de recordar que mala pota de part del nostre Samurai, estic segur que Julio haguera ocupat podium en la seua categoria, però una lesió el va apartar de competició. Si l'any que ve ens comprometem tots segur que aconseguirem més triomfs per a la nostra gran família que és LA POLSEGUERA.
AMUNT POLSEGUERA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Subscriure's a:
Missatges
(Atom)