LA POLSEGUERA D'ALCÀNTERA

Simplement acollonant, cal veure les coses que és capaç de fer el cos, i les coses s'aconseguixen amb esforç, treball i il·lusió.

No penseu que només van patir ells, estic segur que van patir més els familiars i amics. Les mares i dones estaven a la vora de l'infart al no tindre notícies d'ells durant tota la prova. Nosaltres estavem tranquils perquè els hem vist esmorzar i savem de que són capaços. Els tres intrèpids Amadeo:"Grizzly Adams" home robust, corpulent amb aires salvatge. Pepe Ferri: "El gat montes"àgil, lleuger, el felí de la península ibèrica.

Juanito: "Callejas" aventurer, intrèpid, inconcient. La carrereta se les portava i se les desitjava, dura, dura, dura..... van tindre de tot molta calor, aigua, pedra etc. Estes penúries fan sempre més bonica si és possible l'experiència.

El començar de la prova va ser a les 6 del matí, segurament poc van dormir la nit anterior, però almenys van descansar en un llit. Els va apadrinar l'amic de Quatretonda Salva, expert muntanyenc i sabedor del que és el Penyagolosa, "bon tio".

Pepe va començar a despenjar-se sobre el quilòmetre 25, Amadeo i Salva van seguir sense baixar el ritme 'Grizzly Adams' com a bon muntanyenc i un dels que més sap patir de la Polseguera savia que tenia que seguir fins al final i no donar-li voltes al cap que sempre ens juga roïnes passades.

No se si Amadeo coneix Napoleon Hill, però crec que en una de les seues frases més celebres va pensar en Amadeo. "Cualquier cosa que la mente pueda concebir y creer, lo puede alcanzar". Per a mi esta frase descriu l'Amadeo que tots coneixem.

A l'arribada a la meta el crono marcava 8 hores 37 minuts 35 segons, un llistó molt alt per al que vullga intentar-ho.

Pepe Ferri el nostre "Gat Montes", va començar a trovar-se mal en el quilometre 25 i va haver d'abaixar el ritme. Ben fet Pepe, la idea era conèixer la prova, ara tens una altra prespectiva de la carrera. Tu creus que vas eixir massa fort, jo et dic que no, i per a tu també tinc una frase que podries analitzar i voràs com la seua reflexió et fa veure la carrera d'una altra forma, la frase és de Shakespeare i diu:" Nuestras dudas son traidores que nos hacen perder lo que a menudo podriamos ganar, al temer intentarlo". Quan Pepe pasà per tot el que va haver de passar i va veure meta segur que se li van eixir les llàgrimes i se li va fer un nuc en la gola, és la grandesa d'aquest esport. Crono per a Pepe 9 hores 5 minuts 2 segons. Excel·lent!

Entretant estos dos monstres arribaven a meta teníem un altre polseguer patint d'allò més, Juan el nostre "Callejas", patia en solitari i en silenci (fins que li sonava el mòbil, donant-li ánims). L'inconciente de Juan afrontava la prova sense massa esperances d'acabar-la, però ell ja sap que quan un es posa la camiseta de la Polseguera es transforma en "Juan Callejas", el gran aventurer que igual corre, va amb bici, nada i si fa falta escala l'Everest sense cap corda, este si que és un autèntic extraterrestre i no E.T.E. Per a Juan tambè tinc una frase de Tomás Carlyle: "Puede ser un héroe lo mismo el que triunfa que el que sucumbe, pero jamás el que abandona el combate". Encara que se li passara pel cap a Juan abandonar, esta era la seua i no podia deixar-la escapar . El Callejas va entrar a meta en 14 hores 17 minuts 28 segons. En un parell d´ous.

Els nostres tres herois segur que han gaudit del triomf i ens han fet gaudir a nosaltres. I ja que estem ficats en frases tinc un proverbi àrab molt bo que diu: "Allò que s'ha passat ha fugit, la qual cosa esperem esta absent, però el present és nostre". Així, doncs, gaudim el present. Saboregeu el que heu fet.

AMUNT POLSEGUERA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!