LA POLSEGUERA D'ALCÀNTERA

Amb els més menuts l'organització no va estar massa bé, però són coses que passen, no té tota la culpa l'organització els pares també influïxen prou. De totes maneres els nostres xicotets a part d'alguna caiguda involuntària van ratllar a molt bon nivell.

En la categoria de 9 anys hem de destacar a Maria Femenia classificada en 4a posició, va fer una carrera molt bona sense eixir tipo torpedo, va aguantar molt bé.

I en la categoria fins a 12 anys Guillem Gorriz "e s p e c t a c u l a r", en eixes categories comencen ja a tindre nivell i es noten els xiquets que han anat sempre a escoles esportives, Guillem no es va deixar intimidar i es va posar al grup de davant, en la primera volta va passar el tercer, però en meta, va entrar esprintant amb un altre xic; i qui guanyà?..... Guillem si senyor!!!! un polseguer en la part més alta del pòdium. Crak esta setmana Guillem.

Tots els xavals de la polseguera ho van fer de categoria, un 10 per a tots, sou els millors.

NO penseu que açò va acabar així. Esta vegada teníem un muntó d'atletes femenines de la Polseguera. Nuria Aliaga i Gala Juan, sòn dos jóvens de 15 any, que els donem un 10 també per l'esforç, van entrar a meta exhaustes després de fer 5 o 6 quilòmetres.

Les més majoretes Laura, Angeles i Mª José també van córrer 5 o 6 quilòmetres a un alt nivell, Laura per davall dels 5 minuts el quilòmetre, algun Polseguer es trindra que espavilar si no vol ser avançat per una de les nostres dones. I algun marit.... Jose Basallote que t'agafa la senyora. Enhorabona xiques.

El que reespecta als mascles, crec que la gran majoria van córrer en temps de marca personal. La carrera tenia dos dels guanyadors en moltes proves de la zona Andrés Micó i Fouad Benzerouad. Estos van donar un excel·lent espectacle, passant els 5 primers quilòmetres en 15 minuts, UFFFFF.......

Els nostres no van passar tan ràpid, però ho van intentar i amb això ens quedem, amb el seu esforç de superació.

Després de la festa de l'escola i mig any, la gent tenia ganes d'estirar les cames. Van haver diverses parelles que mai havien ballat junts, però sempre és bo començar a coneixer-nos.

Pepe Ferri dia a dia s'està superant, esta vegada es va quedar a 2 segons de baixar de 40 minuts, un temps acollonant. La pròxima picarà els 39 segur, açò està fet, la veritat el vaig veure súper content. Enhorabona t'ho mereixes.

Pepe Alarcón desprès d'una setmana sense córrer i amb el genoll un poc malparat, va optar (rar en ell), per no forçar al màxim i així i tot va fer un 42 minuts molt meritoris.

Vicent la nostra "Gosa vella", era el nostre representant més vell, (després jo), ell a soles com li agrada anar, sense pressions, 43 minuts, marca personal. Últimamente està molt fi el bo de Vicent, serà per que menja pernil amagat.......

Una parella que mai hi havia ballat agafada de la mà era Vicent Pascual i Agustí Femenia. Este últim també va realitzar amb un gran sacrifici marca personal, exactament no sé el temps però al voltant dels 44 minuts. Agustí va tindre que patir la carrera i la pallissa de Vicent donant-li ànims, , enhorabona als dos.

En l'eixida teníem junts un quartet que feien por, Juan deia que faria la carrera de la seua vida. Fernando que fins a última hora no venia. Toni Pérez que s'havia deixat el rellotge i Toni Ruedas que no l'esperàvem. El quartet la,la,la,la va eixir amb decisió i a trencar motles. Des d'un principi Toni Ruedas va eixir més fort, Fernando i Toni Pérez el seguien a uns 60 metres, en el quilometre 7 li van donar alcanç i el van superar.

Toni Ruedas va fer l'esforç d'aguantar-los i en el quilometre 9 li van donar l'espassà final entrant Fernando en marca personal 48 minuts 7 segons seguit de Toni Pérez i a pocs metres Toni Ruedas, interessant trio. De Juan se que també va fer marca personal sobre els 49 minuts, ara si que t'has esforçat, com en els entrenaments. Ja era hora Polseguer.

Ricardo Crespo estava en l'eixida al meu costat, esta vegada no va eixir tan fort com acostuma, (ho se per que no m'avançà), sense saber-ho o igual si que es veien va entrar uns segons davant de Fernando. Al voltant de 48 minut, bona carrera Ricardo.

Jose Basallote no ho trobe en fotos de meta, però a l'entrar en la zona de les begudes, em va dir que hi havia fet marca personal, pero... així i tot la seua dona el té quasi a tir de colom. Enhorabona.

Més gent crec que no van córrer a falta de Martí que anava en el meu grup fins al quilometre 6 de carrera. Jo vaig eixir fort i vaig agafar un grup que sabia que anaven a rodar a un ritme alt. Martí em va agafar i es va quedar al cap del meu grup, però de forma sobtada baixà el ritme i va desaparéixer de davant, jo creia que s'havia posat a "rebufo" com anava jo, però no, s'havia trobat malament i baixà el ritme entrant en meta en 45 minuts. No passa res un dia roí el té qualsevol, jo el primer.

Bó, jo vaig seguir el ritme de carrera amb el meu grup i vaig entrar amb marca personal.... si, jo també tinc dret a fer marques personales!, i sincerament vaig trobar a faltar que estiguera Martí, segur que u per l'altre haguérem baixat algun segonet. A la fí 38 minuts 48 segons per al presi.

AMUNT POLSEGUERA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!