dimecres, 3 de juliol del 2013
Que creies que t'havia oblidat a Alzira i Algemesí ?... per a que sàpigues, crec que després de tants anys corrents et mereixes una crònica per a tu soles.
Tots sabem que no destaques per fer grans marques, no fas carreres d'ultra, però el que ningú et pot negar és que eres dels que més sent la polseguera en sang. T'involucres en treball d'organització, reunions no falles ni una i que direm de les carreres... jo no recorde que hages fallat a cap carrera del circuit i si ha sigut així segur que tenies un motiu de pes major.
I a totes les altres carreres que vas portes sempre la camiseta amb orgull i inclús la teua dona Rosalyn se la va posar per Perú i en nombroses carreres.
Carlos és igual la marca que hages fet a Alzira o Algemesí el que importa que has estat allí amb molt entusiasme i camaraderia.
La polseguera esta feta amb l'intenció de ser una família i tu eres d'eixa família i a més fas família. Eres un fenòmen i encara que no puc seguir totes les teues carreres, se que ens representes allà on vas.
AMUNT POLSEGUERRA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! .
Postdata: Tot el que t'he escrit no lleva que et vaig a "maxacar" en el Mareny de Barraquetes.....
Tots sabem que no destaques per fer grans marques, no fas carreres d'ultra, però el que ningú et pot negar és que eres dels que més sent la polseguera en sang. T'involucres en treball d'organització, reunions no falles ni una i que direm de les carreres... jo no recorde que hages fallat a cap carrera del circuit i si ha sigut així segur que tenies un motiu de pes major.I a totes les altres carreres que vas portes sempre la camiseta amb orgull i inclús la teua dona Rosalyn se la va posar per Perú i en nombroses carreres.
Carlos és igual la marca que hages fet a Alzira o Algemesí el que importa que has estat allí amb molt entusiasme i camaraderia.
La polseguera esta feta amb l'intenció de ser una família i tu eres d'eixa família i a més fas família. Eres un fenòmen i encara que no puc seguir totes les teues carreres, se que ens representes allà on vas.
AMUNT POLSEGUERRA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! .
Postdata: Tot el que t'he escrit no lleva que et vaig a "maxacar" en el Mareny de Barraquetes.....
dimarts, 2 de juliol del 2013
Com heu vist el titol no és inventat, és de la nova pel·lícula que rodarà en breu Almodobar i estarà basada en 3 polseguers que un dia que abusaren de la cervessa, el vi, els colpets, els rebentat, els cubates, injeccions de casalla..... es broma... però segur que algo va haver... un per l'altre, si tu t'apuntes als 65 del penyagolosa, jo també, iiieeee si vas tu jo segur, tu eres un "cagarri".... si tens ous t'apuntes... total en un atac d'homenia i valentia es van inscriure a la carrera de 63 quilòmetres de muntanya anomenada M I M tres individuos i polseguers.Qué és la M I M, o marató i mitja del penyagolosa?.
Amb 63 quilòmetres de distància i un desnivell acumulat de pujada de 3.045 metres i de baixada de 1.833 metres, Penyagolosa Trails: MIM Marató i Mitja és la clàssica carrera de muntanya de gran distància de la província de Castelló, tot un referent autonòmic i nacional que celebra la seua 15e edició. Es tracta d'una prova de resistència davall la categoria de semi- autosuficiència que partint del nivell del mar, recorre en un temps màxim de 15 hores unes quantes comarques de la província, travessant en el seu trajecte les localitats de Castelló, Borriol, Vilafamés, Els Useres, Lucena, Xodos i Vistabella, per a arribar a la meta situada en Sant Joan de Penyagolosa a 1.280 metres d'altura.JOAN PONS un híbrid entre "MurdoK" el del l'equip A i el professor Bacterio de Mortadelo i Filemó, JORDI FERRI està entre "el maquinista" i el "guardian de objetos", en casa te arcos, ballestes, palos de billar, bicicletes, etc... i ara li a pegat per correr serres... prepareu-se els conills que no va a deixar-vos tanquils, y per últim teníem al ja conegut en esta faceta de aventurar-se en lo desconegut i fer coses sen se pensar-les el nostre JUAN RAMON més conegut per "Juanito Callejas".
Doncs bé el que pareixia una favada de 3 polseguers parlant durant el menjar de la mitja marató es va convertir en una realitat i pel que he parlat amb ells repetiran en breu. A Murdock i al Maquinista els conec perfectament i ja els dos entrats en anys sé que s'han preparat la prova per a no patir molt i saber que la finalitzaran. Joan és dels tios que ho té tot controlat sobre el paper i després es perd inclús en el "pi de Borja", tènia calculat els passos, quan caminar, quan córrer i quan parar a fer la sesta, ho tenia clar que ho podia aconseguir. I que vos vaig a dir de Jordi un dia jugant a futbol es pegà una cabotada en terra i va partir la vorera, perquè vos feu una idea de lo cabut que és (de grandària i de tossut). I el inconscient de Juanito que no li te por a res i després pensa "qui ma clavat a mi en este percal"?, tu soletes Juan, tu soletes.
Es van concentrar en Vila-real a casa de Joan, la nit anterior soparet, una estona de xarrada per a comptar-se les últimes pors i els grans entrenes que havien fet, sobretot Juanito Callejas, (la setmana abans un parell d'estones i prou) , pors fora estem preparats... si senyor. Els tres bojos, molt bojos, van agafar el cabàs alicates i per a tot el dia.
Segons em compten, "Murdock" era el que més equipat anava portava una "rebequeta" lligada a la cintura i arreando... perquè més... ni aigua.
els tres junts començaren i els tres junts van finalitzar la proba. S' ho van passar de lo més bé, l'experiència va ser espectacular, van patir menys del que creíen i van poder amb totes les adversitats que es va posar la mare natura. Joan i Jordi molt sensers, ells havien fet els deures, però.... Juanito ai!! a Juanito li van fer falta tots els ànims del món, tots el que li donaven els company, i ell després de la prova va agrair infinitament. Juanito arrivà a dir-me que si no fora per els ànims de Jordi i Joan mai haguera finalitzat la prova. Els tres entrarem junts per meta i ja sé de segur que tenen un altre repte al cap el "BOTAMARGES" una proposta de Jordi que va prenguent forma.
Després d'esta crònica ja sigueu oficialment ROMEROS.... EL ROMERO "MURDOCK", EL ROMERO "EL MAQUINISTA" I EL QUE JA ERA ROMERO "CALLEJAS"
La veritat els tres sigau uns bojos molt bojos, però.... gràcies per ser tant bojos.
AMUNT POLSEGUERA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
El III Circuit Ribera de Xúquer tenia tres probes de 10000 ms seguides, la de L'Alcudia ja la comentàrem, la d'Alzira i Algemesi les vaig a comparar per a veure les progressions dels nostres polseguers. Abans de tot açò hem de donar la benvinguda a tres nous integrants de la polseguera. Treeees, si tres. A Alzira ja debutà un i van tindre un aproximació de dos xiques germanes i amigues de Majo Fuentes.
Donem la benvinguda al primer dels nostres debutants, de procedència portuguesa i establit a Alcàntera, no és Mourinyo com tots estaveu pensant, és un home més simple i sen se esforçar-se menys controvertit; JOAO PAULO DUARTE SA, un jove que li agrada córrer, encara que ell em diu a mi que no entrena, tan sols ix a córrer esporàdicamente. Maneres té, joventut també i només fa falta saber fins on vol arribar. A Alzira ja amb la samarreta de la polseguera, molta calor, va baixar el seu ritme al final i va fer un temps de 51' 07". Amb més ganes va estar a Algemesí i si no m'equivoque va agafar roda de Bausi i fins a l'últim moment pareixia que aguantaria quedant-se a penes uns segons, de totes maneres temps en Algemesí 48' 42", ja va notant-se la samarreta, enhorabona per baix de 5 minuts el quilòmetre.
Les altres dos debutants son germanes residents a Càrcer i criades a Alcàntera, Gloria i Maria Posades dos xiques que els agrada l'esport entre altres aficions. Juntes me les va presentar Majo a Alzira, em van fer la impressió de ser unes xiques alegres i amb un somriure sempre dibuixat a les seues cares. A Alzira no eren polsegueres però quasi.... Juntes van entrar en meta en un temps d'1 hora 4 minuts 55 segons. En Algemesí ens va fallar Maria, però Gloria ja anava amb la samarreta de la Polseguera i es va notar i molt, va córrer com un rellam fent un temps de 59 minuts 34 segons, si que es nota la samarreta negra i groga,si; si en cada carrera baixa 5 minuts aneu fent-se l'ànim que tindrem record mundial. Enhorabona xiques.
Pero....
En aquesta ocasió qui mereix crònica es ell, ja que després d´una llarga
temporada lesionat (encara ho està)
va decidir plantarli cara al dolor i probar a vore que passava. La manera de
viure aquesta cursa va ser distinta per a ell, ja que en lloc d´observar,
animar i fer fotos, va participar en ella.
La
seua idea era no ferla ràpid ni accelerarse, així que va decidir acompanyar a
una servidora, desde el moment en que m´ho va dir, em vaig il·lusionar.
Com
a experimentat d´aquest esport, es trobava com peix en l´aigua mentre corría,
anava saludant al personal, corredors de la élit popular, membres coneguts
d´altres clubs i és que no hi ha res com estar uns quants anys al món del
running per a sentirte com en casa junt a aquesta gent.
La cursa no la va fer al ritme que ell està acostumat, sinó un ritme molt mes suau, però puc donar fe de que la va gaudir i que no va patir massa. Ens agrada voret correr, de manera que aguanta i torna a reincorporarte en les curses, esperem que aquest dolor es comporte i et permeta tornar a competir. Enhorabona presi i molt d´ànim.
La cursa no la va fer al ritme que ell està acostumat, sinó un ritme molt mes suau, però puc donar fe de que la va gaudir i que no va patir massa. Ens agrada voret correr, de manera que aguanta i torna a reincorporarte en les curses, esperem que aquest dolor es comporte i et permeta tornar a competir. Enhorabona presi i molt d´ànim.
Comptant les dos carreres i als debutants 20 polseguers diferents, 17 en cada una de les carreres. Enhorabona a tots per la vostra presència al circuit del què som fundadors.
He volgut fer una comparativa, encara que vos aborrisca, de tant en tant heu d'apreciar el vostre progrés.
A diversos polseguers se'ls nota l'entrenament que segueixen amb el gran "CAPI", els més destacats Pepo i Sergi.
Pepo a Alzira va fer, amb molt d'esforç, 41' 31" temps que va polvoritzar a Algemesí amb els seus 39' 03" entrant el primer dels nostres i fent marca personal.
Sergi també amb un gran sacrifici va realitzar 43' 07" a Alzira baixant-los notablement a Algemesí amb els seus 41' 35" un excel·lent temps que l'acosta als llocs de cap i altre record personal a la saca.
Un trio vam tenir a la meta d'Algemesí, un poc difícil de vorer un altra volta, però bonic, es tractava de Bausi, Tomás i "el Capi" Pepe Alarcón.
Tomás del 49' 22" d'Alzira baixà fins als 48' 09" a Algemesí i sen se la motivació de Jose Antonio que està lesionat (però no es va perdre la carrera estant allí per a donar ànims a tots els polseguers). Javi Bausà també baixà notablemente el seu temps dels 49' 49" d'Alzira als 48' 07" d'Algemesí molt bé també per al bo de Javi. "El Capi", que va fer el capi?, baixar el temps no, però acompanya a qui li ho demana; a Alzira 42' 23" i a Algemesí entrà amb el duo mencionat en un temps de 48' 10". Enhorabona als tres.
Tres polseguers més mencionaré, són dels que estan dalt i mostren una gran regularitat, encara que algú d'ells no està conforme amb les seues carreres. Martín, Pepe Ferri i Jose Sala són uns dels nostres punters en este tipus de carreres, estan demostrant tenir una sòlida regularitat. Martín a Alzira va ser el primer dels nostres amb els seus 39' 42", no va millorar a Algemesí, tranquil no és la teua carrera i punt, a l'any que ve a per ella, 40' 47" a Algemesí. Pepe Ferrí i les seues "tellineres", s'està portant millor del que ell creia, a Alzira 42' 02" que va millorar a Algemesí amb els seus 41' 46" dos bones carreres i puntuant per al club. Jose Sala també és un dels de davant que no sol fallar i així el va demostrar a Alzira amb els seus 40' 39" batent-los a Algemesí amb un temps de 40' 04". Enhorabona als tres, MONSTRES.
Sen se comptar a les nostres xiques debutants, tenim altres dos, Teresa i Majo que estan en totes les carreres i cada vegada millor i amb ganes de continuar millorant. Només hem de veure que participen en totes les proves i miren de millorar els seus temps. Teresa no va tenir el seu dissabte a Alzira, però si el seu divendres per la nit... desprès de la seua retirada a Alzira a Algemesí va anar a per totes realitzant un temps de 59' 02", se li nota més prima i competitiva. En Majo Fuentes vaig tindre el gust de córrer junt amb ella a Alzira, calor molt i esforçar-se es va esforçar al final vam fer un temps de 56' 40" que va millorar, ella sola, a Algmesí amb un temps de 55' 15", segueix així que açò va més que millor. Ànim xiques sigueu unes heroines.
Després tenim alguns polseguers que per diferents motius van córrer a Alzira, però no van poder anar a Algemesí, eixe va ser el cas de Ricardo Crespo que està a la línea un poc per dalt de 4' 35" el quilòmetre a Alzira el nostre corrredor amb més reprís va picar 47' 50". Al contrari també va passar, alguns van córrer només a Algemesí, va ser el cas del Medri que va fer una bona marca de 41' 41". Fernando també es va deixar caure a Algemesí amb un temps de 46' 20" i per últim Marcos que no hi ha manera que agafe al seu amic Bausi, 40 segons els van separar 48' 40".
Enhorabona a tota la família polseguera i felicitats per la bona representació que estem tenint al III Circuit Ribera de Xúquer.
AMUNT POLSEGUERA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!"
dijous, 6 de juny del 2013
Mentres el dissabte a la vesprada un grup nombrós corria els 10K d'Alzira Fernando un "llanero" solitari, però polseguer, el diumenge 26 de maig participava a la XIV pujada al Moncabrer, prova de muntanya amb 19 quilòmetres (977m/+) bonica prova recomanable. El mateix Fernando, muntanyenc on els hi haja, em comptava que significat té per a ell la paraula de Moncabrer.
La veritat és que al llegir el que Fer m'ha enviat he vist molt sentiment a les seues paraules i he intentat no canviar-les per a donar-li el sentit que ell m'ha transmés.
El montcabrer per a mi és un respir , una desconectada tan sols a 40 minuts de casa. Sempre he pujat com a senderiste, tant a l'estiu amb la seua calina com a l'hivern amb el seu el embruix on de normal cauen els primers bolvets de neu, per a mi un clàssic.
No l'havia fet mai corrent i vaig pendre la decisiò que enguany tocava.
Vam eixir uns 350 corredors, l'eixida com en quasi totes les carreres de muntanya cap amunt, fins arribar a una senda on es fa el famós "enbut" que si no has sabut colocar-te marcara tota la teua carrera.
Els primers 11 km fins al cim trancorren el 89% per senda i cap amunt, cosa que impedeix fer qualsevol avançament a altres corredors més lents (tipo Monaco F1). Una vegada dalt al cim els 8 kilòmetres restants son cap avall, on ací si, és més fàcil recurtar temps i és el que vaig fer.. aconseguint un temps de 2 hores 27 minuts en un dia que va apretar la calor de valent...
En fi, anar a rodar que es diu i al final content...
Com a nota trista, comentar que és una llàstima que d'un any a altre, una clàssica com és La Pujada al Montcabrer que està fen-se 14 anys a canviat el paisatge verdós per un desolador terreny cremat per algún o alguns desalmats...
La veritat és que al llegir el que Fer m'ha enviat he vist molt sentiment a les seues paraules i he intentat no canviar-les per a donar-li el sentit que ell m'ha transmés.El montcabrer per a mi és un respir , una desconectada tan sols a 40 minuts de casa. Sempre he pujat com a senderiste, tant a l'estiu amb la seua calina com a l'hivern amb el seu el embruix on de normal cauen els primers bolvets de neu, per a mi un clàssic.
No l'havia fet mai corrent i vaig pendre la decisiò que enguany tocava.
Vam eixir uns 350 corredors, l'eixida com en quasi totes les carreres de muntanya cap amunt, fins arribar a una senda on es fa el famós "enbut" que si no has sabut colocar-te marcara tota la teua carrera.
Els primers 11 km fins al cim trancorren el 89% per senda i cap amunt, cosa que impedeix fer qualsevol avançament a altres corredors més lents (tipo Monaco F1). Una vegada dalt al cim els 8 kilòmetres restants son cap avall, on ací si, és més fàcil recurtar temps i és el que vaig fer.. aconseguint un temps de 2 hores 27 minuts en un dia que va apretar la calor de valent...
En fi, anar a rodar que es diu i al final content...
Com a nota trista, comentar que és una llàstima que d'un any a altre, una clàssica com és La Pujada al Montcabrer que està fen-se 14 anys a canviat el paisatge verdós per un desolador terreny cremat per algún o alguns desalmats...
No canvies Fer, eres autèntic. Les fotos últimament no les puc fer més grans sen se pedre qualitat. Pròxima crònica comparativa de resultats polseguers a els 10k d'Alzira i Algemesí.
AMUNT POLSEGUERA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
dimecres, 5 de juny del 2013
En Almansa no portàvem capità com estem acostumats a les carreres del circuit Ribera de Xúquer, que sempre ens anima i ens motiva el "capi" Pepe Alarcon, esta vegada va prendre l'equip Majo Fuentes, la capitana d'Almansa que es va encàrregar d'inscriure'ns i enviar les dates de tots els nostres per a que poguerem puntuar com a club.Almansa és una carrera de més de 5000 atletes i un ambient als seus carrers espectacular: musica, aplaudiments i més d'un avituallament no programat per l'organització. Els nostres van intentar la conquesta del castell i tots ho van aconseguir.
El primer dels nostres esta vegada va ser el Medri, molt bé pel nostre guerrer en distàncies curtes que se li va donar bé la difícil carrera d'Almansa, per a no estar habituat a les llargues distàncies la seua 1 hora i 33 minuts 15 segundos va estar a l'altura dels bons fondistes.
A molt pocs segons del Medri, va entrar amb força i com si correguera per dos, Moisés Perucho que ja crec que esta quasi, quasi al bon nivell d'anys anteriors. Molt a prop estaria del seu rècord aconseguit fa un parell d'anys acompanyat del nostre amic Pepe Caldés, 1 hora 34 minuts 23 segons per a Moisés.Sergi sempre esta endavant donant la cara, en totes les carreres s'esforça al 100 % y obté bons resultats com està 1 hora 34 minuts 38 segons, que torne a dir que no és gens fàcil córrer a Almansa.
Un altre que està demostrant estar en una gran forma física és el nostre Lleonés establit a catalunya que va passar pel poble i es va deixar veure a Almansa una carrera que li agrada molt e intenta no pedre-se-la. 1 hora 36 minuts 38 segons. Enhorabona.
Darrere d'Àngel un dels nostres romeros i dels que no paren de fer cosetes llarguetes a poder ser, es tracta de Fernando que esta vegada anava acompanyat per Toni Penalba que si no m'equivoque faria record personal o prop estaria de fer-lo amb 1 hora 41 minuts 18 segons. Enhorabona als dos a vegades també està bé correr en companyia.Manolo també va fer una molt bona carrera amb 1 hora 48 minuts 22 segons, es uns dels que està agafant-se a córrer i company de Fer en moltíssimes de les caminates que fa.
Mister Javi Bausi va fer un temps aseadet, fent un poc de seguiment de la carrera veig que va anar fins al kilòmetre 16 amb Marcos que es va enfonçar als últims 5 kilómetres perguent respecte a Javi un parell de minuts, una llàstima per que ja fa temps que no els veig entrar a estos dos junts. Enhorabona campions. 1 hora 49 minuts 39 segons per a Javi i 1 hora 51 minuts 40 segons per a Marcos.
Un altra parelleta, que van començar junts i estos..... si van finalitzar junts, van ser Juan Juan i Pepe Alarcón, segons m'ha dit el bó de Juan encara està en tractament després dels ànims continuats que li donava Pepe, ha esgotat totes les caixes de paracetamols de la ribera. 1 hora 55 minuts 24, segons l'alegria de la polseguera Pepe sen se parar de cascar a un ritmet que a ell li anava ni que pintat. A la pròxima Juan corre més a veure si te'l pots deixar darrere....
Un altra parella que van començar junts i van finalitzar junts van ser el nostre guerrer de la plaça "Kornan" i la seua doncella "Teresa". Molt bé per als dos però sobre tot per Teresa que va poder finalitzar una prova de les considerades dures en les mitjes maratons, contentíssima estava a la fi de la cursa, ella va tancar la participació dels nostres representants amb 2 hores 14 minuts 11 segons a una mitja de 6 ' 22" el kilòmetre. Ole, ole i ole.Un deu per tots els nostres representants i a la capitana de l'equip que per les punyeteres bambolles no va poder correr, a l'any que ve no s'escaparà que la fages.
Fotos pica açi
AMUNT POLSEGUERA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
dimecres, 29 de maig del 2013
Feia un mes llarg que no teníem cap prova del "III circuit Ribera de Xuquer", molt de temps havien tingut els nostres per a entrenar des de la nostra mitja marató fins la "26 volta a peu de l'Alcudia". En esta volta a peu sempre hi ha molt ambient ja que amb anterioritat a la prova absoluta hi ha carreres per als més menuts. La nostra escola també va estar representada, van córrer amb moltíssima il·lusió, esta es reflectia als seus somriures. Els xiquets a l'entrar a meta esperen els ànims i abraçades dels seus pares i familiars que realment no els importa la posició, els importa veure la cara de felicitat dels seus fills. Jo quan estic allí fent fotos veig riurer als xiquets (plorar algun també) però el més important que veig és la complicitat de pares i fills, no sabria quines paraules utilitzar per a descriure-la, veig ulls brillans dels pares animant als fills, xiquets esforçant-se al màxim i a la fí palmadetes, besos, abraços i xiquets satisfets del que han fet; així com veure als pares orgullosos dels seus fills. Eixe és el verdader espèrit de l'esport base.
Amunt polseguerets !!!!!!!!!!!!!!.
Respecte als nostres POLSEGUEROTS enguany ha pres la capitania del nostre equip del circuit el gran "capi" Pepe Alarcón, Pepe ha sabut motivar a tots els nostres perquè acudim en bon nombre a les carreres, tots junts amb l'ambient polseguer que ens caracteritza.
Un poc més a portat el "capi" a les nostres files sense dubtar-ho el compromís de participació i un esforç màxim per a totes les carreres. Prova del que dic és la seua tercera posició dels nostres, bona carrera, però millorable, 3 segons per quilòmetre li van separar de la glòria de llevar-se el quatre del damunt, una llàstima que no es crega que és capaç d'anar per davall de 4' el quilòmetre. El Capi va fer marca personal, del que hi ha que estar molt satisfet. Pepe eres el nostre capità amb els teus ànims i el nostre entrenament farem més gran el club.
Sens dubte el que està que se'n ix és Martín "la pantera de Cotes". Comença a estar al punt i segur que en poc de temps ho anem a veure per davall dels 3' 45" el quilòmetre, va posar la directa des del començament de carrera i no va defallir en cap moment, si no arriba a perdre eixos molts segons al començament de la carrera prop haguera estat de baixar a 37'. 38' 46" temps per al nostre primer corredor a creuar la meta.
Pel darrere de Martín el nostre corredor de Suma, Ximi Alonso que se'ns ha fet triatleta i està deixant un poc de costat la carrera com a tal. Ximi va fer una carrera ràpida, es nota el dur entrenament i el treball que està fent Jordi Pascual amb ell. Ximi a la final per davall de 4' el quilòmetre. Enhorabona.Amadeo i Pepo després de fer quasi tota la carrera junts van arribar a meta uns segons darrere del nostre capi que els va donar una envestida de bou brau en els últims metres. Molt bé pels dos, hui destacaria a Pepo que porta quatre dies amb nosaltres i està integrat i es sent un més dels nostres, a la pròxima carrera crec que li va donar el colp de gràcia al capi.
Per darrere d'ells Simó que no va poder aguantar el ritme que li marcava Pepe, davall el ritme en els últims quilòmetres així i tota la mitjana li va eixir a 4 ' 10".
Sergi molt bé pel nostre "portu", millora a passos engegantits està a res de donar el gran bot i creure també en les seues possibilitats de millora.
El Medri també en una carrera plena d'esforç va estar entre els nostres millors corredors, la veritat no ens va puntuar perquè conforme esta la cosa s'esta venent molt cara la puntuació, bona carrera per al Medri.Pepe Ferri amb el seu nou calçat "tellinero", pel que s'ha vist no li va malament i supere la prova amb nota, esta començant a córrer descalç i amb calçat minimalista i en eixes circumstàncies va córrer a 4' 20" el Km. Res però que res mal.
Moisés Perucho i Ricardo Crespo sense saber-ho també van entrar en un temps pròxim dos corredors d'envergadura. Moisés esta començant una altra vegada a estar en forma i en poc de temps ho veurem sobre els 4' 15" ara mateix esta sobre els 4' 30".
Ricardo s'esta mantenint molt bé en 4`30" ell vol més però costa, segur que en el cabut que és ho aconseguirà. Ànim"
El nostre personatge més representatiu en el circuit Jose Antonio "willians Wallace" no va tindre el seu dia, gens content estava amb el seu temps. Tranquil que açò tot just acaba de començar, amb l'al·licient de guanyar-li al gendríssim baixaràs ràpidament el temps.
Javi el nostre volgut "Bausi" bé, per davall dels 5' el quilòmetre i sense companyia polseguera, supose sense estar en la seua pell que buscaria una companyia visual que li agradara i es va mantindre sense fer ni pols ni remilí.
Kornan torna a les arenes pareix una peli d'almodovar però no, és la tornada del nostre guerrer, Jesús després de no veure-ho en algun temps esta entrenant esporàdicament i ací ho tenim just just en els 5' el quilòmetre.
I que vos he de dir de Marcos, espectacular havia anat amb la família gosset inclòs, li vaig dir que es podia córrer amb gos se'l va lligar a la cintura i au com si fóra un entrene més... va córrer la distància arribant el primer de les mascotes. Enhorabona a ell i a la seua fiera, xicotet però mató el gosset.
Ja tenim ací a les nostres dones Majo i Teresa que van entrar la 29 i 31 respectivament en la classificació SENF tan sols uns 30 segons les van separar, s'estan acostant molt als 5' 30" i quan estes dos donen el bot definitiu, atenció!! que li van a donar l'esglai a més d'un que es veuen tranquils i fora de l'abast d'elles corrent a 5'. Continueu entrenant així i si algun dia podeu eixiu amb el grup, eixiu, que realment és el que vos farà progressar.
Van seguir a les xiques dos polseguers molt implicats en totes les carreres del circuit; Carlos Casanova acompanyat de la seua dona Rosalyn, que és la que l'anima perquè este segueisca progressant i quan desfallix en alguna carrera li diu va Carlos que tu pots. Ànim Carlos que a poc a poc vas millorant. Jordi Ferri amb el seu müsica i a la seua bola li dóna igual 10 que 20 pas a pas, sense pressa però sense pausa segueix el seu camí i sempre es creix davant de l'adversitat.
També teníem a les Amparo que van donar un toc d'alegria i ànim a les nostres files, Amparo Piqueres i Amparo Alcaraz, enhorabona xiques esteu pujant com la bromera.
fotos:
A per el 10K a Alzira i AMUNT POLSEGUERA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
diumenge, 26 de maig del 2013
Per informació de tots a la polseguera tenim diversos triatletes, un d'ells i uns nous polseguers el cap de setmana teníem escampats uns a Madrid altres a "Xàtiva fandangal", Simó estava a Orpesa barallan-se contra totes les adversitats possibles que es puguen trobar a un triatlón. Mar picada, plovia a canters i finalment aire a roll.Inscrits eren 226 dels que només es van atrevir a participar 91 entre ells el "Gran Simó", no és gran d'estatura però és com un titàn.
Van haver de suspendre la prova de natació substituint-la per 5 km de carrera i la cosa quedà de la manera següent: 5 km de carrera, 52 km de bicicleta i finalment 10 km de carrera.
El nostre atleta que participa per al seu club de triatlon "fitnes 31" junt amb els amics del "gimnàsio d'Ignasio", ho va donar tot, veient les imatges no podem fer altres cosa que llevar-nos el barret i dir-li "tu si que vales!!!!! ".
Els seus temps van ser 5km carrera a 4' 30" de mitja, 52 km bicicleta a 30,57 km/h la mitja i els últims 10 km de carrera a 4' 50". Enhorabona Simonet.
AMUNT POLSEGUERA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!.
dissabte, 25 de maig del 2013
Mentres uns corrien a Madrid así ven aprop teníem uns súper intrèpids corrent a la I trail nature de Xàtiva, prova que els nostres van qualificar de molt bonica i més dura del que ells es creien. Van vindre sorpresos del que tenim al poble veí de Xàtiva i la majoria de gent sense saber-ho. El cap de setmana plujós i el mateix dia de la prova també, van donar més duresa a la prova que pareixia una lluita de fang més que una carrera de muntanya.
Estic segur que hi ha porcs que mai han vist tant de fang, per a estos animalets la carrera haguera sigut com unes vacances a Hawai. Sens dubte el que es va moure com a peix a l'aigua va ser Martín "la pantera de Cotes", que carrera es va marcar, espectacular el de Cotes, qui ha estat lesionado?. Matín des del inici va posar la directa i finalitzà la prova en 2 hores 16 minuts 56 segons posició en la general el 26, fenomenal carrera per a un polseguer que es mereix açò i més.
Se li nota l'entrene per la muntanya d'estos mesos anteriors, la veritat que jo no espere menys de tu. Enhorabona crack.
Per un altre costat teníem a dos polseguers que no sabíem com respondrien amb estes adversitats climatològiques, Pepe "el capi" i Sergi "el portu". Van eixir junts fins que es van separar, com és habitual. Van entrar plens de fang fins a les orelles. El Capi va ser el primer a creuar línea de meta sobrat de forces però patint el terreny i la frase del dia la va pronunciar Sergi al creuar la meta: "aqui, aqui no torno mais". Fenomenal pels dos, pel fet de córrer vos mereixeu un aplaudiment. Enhorabona.
Un altre corredor he trobat com polseguer ni més ni menys que Pepe Marti, si el gran Pepe frontenista que no se si tenia un desafí amb el seu gran amic Martín, si és així ja sabeu qui paga.... enhorabona Pep.
També tenien caminants i de luxe en 3ª posició de la general va entran Jose Manuel "manolete" el caminant de Cotes va fer un "extrem recorregut" més que una moto anava, no sé si per por a l'aigua o és que tenia boda. Enhorabona.
Molt més enrere però igual de meritòri anava Javi Bausà "el Dandi" que poca cosa veuria ja que l'aigua li empanyaria la vista, a la pròxima segur que la fa corrent.
I a Salva Carbonell a este si que no me l'esperava per allí, una grata sorpresa veurer-lo en la classificació uns minutets pel darrere de Javi. Enhorabona als dos.
Amunt polseguera !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Estic segur que hi ha porcs que mai han vist tant de fang, per a estos animalets la carrera haguera sigut com unes vacances a Hawai. Sens dubte el que es va moure com a peix a l'aigua va ser Martín "la pantera de Cotes", que carrera es va marcar, espectacular el de Cotes, qui ha estat lesionado?. Matín des del inici va posar la directa i finalitzà la prova en 2 hores 16 minuts 56 segons posició en la general el 26, fenomenal carrera per a un polseguer que es mereix açò i més. Se li nota l'entrene per la muntanya d'estos mesos anteriors, la veritat que jo no espere menys de tu. Enhorabona crack.
Per un altre costat teníem a dos polseguers que no sabíem com respondrien amb estes adversitats climatològiques, Pepe "el capi" i Sergi "el portu". Van eixir junts fins que es van separar, com és habitual. Van entrar plens de fang fins a les orelles. El Capi va ser el primer a creuar línea de meta sobrat de forces però patint el terreny i la frase del dia la va pronunciar Sergi al creuar la meta: "aqui, aqui no torno mais". Fenomenal pels dos, pel fet de córrer vos mereixeu un aplaudiment. Enhorabona.
Un altre corredor he trobat com polseguer ni més ni menys que Pepe Marti, si el gran Pepe frontenista que no se si tenia un desafí amb el seu gran amic Martín, si és així ja sabeu qui paga.... enhorabona Pep.
També tenien caminants i de luxe en 3ª posició de la general va entran Jose Manuel "manolete" el caminant de Cotes va fer un "extrem recorregut" més que una moto anava, no sé si per por a l'aigua o és que tenia boda. Enhorabona.
Molt més enrere però igual de meritòri anava Javi Bausà "el Dandi" que poca cosa veuria ja que l'aigua li empanyaria la vista, a la pròxima segur que la fa corrent.
I a Salva Carbonell a este si que no me l'esperava per allí, una grata sorpresa veurer-lo en la classificació uns minutets pel darrere de Javi. Enhorabona als dos.
Amunt polseguera !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Subscriure's a:
Missatges
(Atom)